Los Seis Signos de la Luz

Los Seis Signos de la Luz és, básicament, un fallit intent de nova nissaga épica. Estic bastant d'acord amb la majoria de les crítiques que ha rebut: falta de desenvolupament dels personatges, falta de personatges carismàtics (hi ha qui diu que és una llàstima que de Daniel Ratcliffe álies Harry Potter n'hi hagi només un ).

Técnicament la película no té peròs. Té paisatges... Té efectes especials a dojo. Però és una prova més que no es suficient una bona història (perquè sí, la història té potencial) per a una bona película. Com bé diu el meu pare molt freqüentment, l'important no és la història que es conta, sinó com es conta.

Ep! Això no vol dir que sigui un "bodrio" com dirien els meus conciutadans madrilenys. Simplement vol dir que es queda molt lluny de les meves expectatives per a considerar una película d'aquesta índole una bona película.

Maniqueisme amb dolents molt dolents, mercenaris atrapats, i secrets desvelats massa ràpid...


Una cinta de la qual, jo com a homenot que sóc, només en salvaria honestament la bellesa d'aquesta actriu, Amelia Warner, que té l'"honor" de ser el que més recordo de la película...

Ah! Per cert, aquesta també confirma que les dones son sempre les dolentes.!!!!!