La festa de les Verges (ii) a Barcelona

Si ahir explicava (o copiava l'explicacio d'ALCeStiS) de la tradicional Festa de Ses Verges de Mallorca, avui em veig obligat a explicar com la vaig viure jo, aquesta festa.

Primer de tot cal tenir en compte que jo vaig viure els primers 8 anys de la meva vida a Barcelona... Pel que vaig començar a sentir a parlar-ne als 12-13-14 anys a l'escola privada San Cayetano de Palma, a la qual vaig asistir entre 1989 i 1994. Aleshores tampoc no era d'allò més conscient del que significava aquesta festa. Jo ho veia com una forma de cridar l'atenció de les noies que m'interessaven, tot menjant bunyols...

A l'institut aquesta festa va perdre sentit, en part per la meva progresiva descoberta del seu significat indirecte, i en l'altra part per la meva creixent vergonya i timidesa en relació a les persones femenines.

Però mai hauria dit, que a l'universitat (de fet al Col·legi Major Penyafort Montserrat) aquesta festa cobraria un caire completament oposat (i que tendria l'oportunitat de ser jo mateix que li donés):

NOTA: A CONTINUACIÓ POT SEMBLAR QUE FAIG AUTOBOMBO. SIMPLEMENT EXPLICARÉ UNA COSA DE LA QUE ESTIC ORGULLÓS. SI AIXÒ US POT MOLESTAR, SIMPLEMENT DEIXAU DE LLEGIR

Quan vaig arribar al Col·legi Major, cada any es celebrava la Festa de les Verges, que era un esdeveniment mal vist per la direcció del centre (per les connotacions rurals i masclistes, obviament) i que també servida de "novatada" als col·legials mallorquins nouvinguts, ja que aquests eren encarregats amb la seva organització.

Aquest any jo vaig ser escollit per mèrits propis encarregat home d'anar a demanar permís per a la celebració de la Festa a Direcció, i no només vaig "soportar" la diatriba en contra de la sots-directora del centre (i ara curiosament, amiga), sinó que vaig prendre bona nota de les seves crítiques i vaig intentar amb totes les meves forces capgirar tots aquells punts que eren motiu de queixa.

La festa consistia simplement en que el dijous més proper al 20 d'Octubre, els nois cantàvem tot un seguit de cançons (a part de clavelitos tot de cançons mítiques amb lletres lleugerament canviades) a les noies que es posaven a una terrassa elevada (la del bar del Juan). Elles demanaven un ocho als nois (fer amb el cul un moviment amb forma de 8) i després ens trobàvem nois i noies a l'entrada de la residència i mentre menjàvem uns bunyolets amb una sangria superlight, els nois "caçaven" noies oferint-lis clavells.

I així esdevingué que Ses Verges (abreviatura de la festa emprada a la residència) i jo iniciàrem una colaboració molt interessant. Ara faré el polític.
En els 4 anys que me'n vaig fer càrrec:

Va deixar de ser una novatada per convertirse en una festa organitzada voluntàriament per tots els mallorquins per a tota la gent de la residència.
La participació es va doblar arribant a gairebé un 80% dels col·legials i col·legiades, recuperant un prestigi que estava en declivi.
La organització que normalment es feia de forma precipitada, creant problemes als que sempre amablement ens feien els bunyols, i abaratint el cost.
Convertir les pèrdues econòmiques que la festa solia ocasionar als organitzadors en uns lleugers beneficis emprats per agraïr els esforços a aquells que col·laboraven amb nosaltres.
Assegurar mitjançant la creació d'escuadrons secrets que cap noia no es quedés sense cap clavell...

I del que estic més orgullós, és que la Festa evolucionés i l'últim any que m'en feia càrrec,
les noies vàren decidir que també volien cantar, demostrant que la veritable lluita per a la paritat entre homes i dones passa per la voluntat de les dones. Una mostra real de feminisme que va dotar la festa d'una innovació fantàstica. Aquest tipus de persones fan avançar la societat.

Fastàstic!