Hola a tots...----------------------------------------------------------------------------------
Estic a Praga. Un amic de la feina esta fent el comiat de solter...
(Perdonau els accents... Aquests teclats s'on una mica estranys per a mi.)
De moment he sobreviscut al primer trajecte de viatge i a la primera nit de rauxa.
Conclusions
> He de fer regim radical i esport a partir de ja
> La gent mola
> La nit no es el meu fort
Avui es la nit forta. Passaran coses que segurament no podr'e contar. Almenys no en podre deixar constancia audiovisual.
No sabia si tindria Internet. Al final si com podeu comprovar.
La nota m'es curiosa es que per Praga avui hi havia convocada una manifestaci'o Neo-Nazi i una contra-manifestaci'o anti-racista. La ciutat ha estat tot el dia plagada de tancs, de policia i d`antiracistes. De racista no n`he vist ni un. Tan de bo desapareixin del mon.
En qualsevol cas avui en realitat tenia previst parlar duna altra cosa>
Alegria. Molta alegria.
Aquesta és la sensació que tens quan un dilluns que estàs tranquilament a la feina, sobre l'hora oficial de plegar (les 18:30) (perquè l'oficiosa sol ser sempre més tard), i reps una trucada d'un amic de l'ànima. D'aquests amics amb qui has passat de tot... Fins i tot d'aquests que t'han arribat a retirar la paraula durant un any... I malgrat tot aquí estau... Lluny però prou aprop com per això...
A les 18:30 em truca l'esmentat amic, diguem-li Planície o digueu-li Planosfera.
I em diu que està entrant a Madrid, que ve a passar la setmana amb un amic seu...
Que aniran de museus i de turisme al matí i que les nits podríem quedar.
És fantàstic. Em fa tanta il·lusió... Potser ell no n'és conscient però és d'aquests amics que es troben a faltar molt.
Obviament quedem per sopar... Anem al Ouh! Babboo... (un altre dia en parlo)... Abans unes cerveses... Dimarts els deixo sols i jo aprofito per reubicar-me. Dimecres anem al teatre (també en parlaré, quin desastre!) i sopem al VIPS. Quina alegria poder gaudir d'un amic... Dijous és dia de Chueca, de Karaokes i de comiat, i també en parlaré més endavant...
En resum, la idea que volia transmetre és que hi ha amics que es troben molt a faltar...
Que hi ha sorpreses que alegren la vida a qualsevol.
Que hi ha visites balsàmiques per a molts...
I que a la Planície me l'estimo molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada