Terra Santa, Lluis Maicas

Terra santa
d'argina i calç,
agrura de llevat que no tova,
calze que guarda la forma
del pa,
hòstia florida
que no reblaneix la ira dels justos.
Vi ranci de pólvora
en càntirs d'aram,
vinagre que blasma el cos
vessat en els olivars,
oli de serp per untar les ferides.
Palmes de glòria
vinclades sota el dany del silenci,
dàtils
que escalten el pinyol
espargint el ventre
de màrtirs que no ornaran capella:
no hi ha més cel que el cel
que es compra, ni més terra
que la que clou l'arc de la tomba.
Túniques de mercaders
que venen l'ànima en el temple
per quatre pams
de call i crosta.
Terra seca,
desert
que no troba Déu
entre tots els déus que esguarden la injustícia.
És barbàrie del soldat
la vilesa de l'encert: esquerdar el front
del cap i escampar el cervell
sobre la llamborda ocre.
Esglèsies, sinagogues, mesquites:
maleïda sigui la vostra santedat!
Dues camades de pau
a la vinya
fossin prou per esdevenir una pàtria.

Terra santa
Terra borda (2004)
Lluís Maicas