Paisatge d'hivern, Lluís Maicas

Paisatge d'hivern
Sostenen els arbres
la levitat
de la flor, branques les ales
en els brots, relleus de borra
a les articulacions
de les rames que aixequen el vol
en el mirall entelat de l'aire.
La piuladissa de les fulles
es ret al cristall de gebre
que l'empresona, fràgil
i trencadissa com un bri de vidre,
i el glaç cega el fruit
abans que l'escalfor il·lumini
el cor de la polpa. Tot el matí
es condensa en un sol
que no fa ombra,
una claror humida i difusa
degota timideses de mel
que unten la vida d'escorça,
calitges per confondre els ulls
amb celatges que deformen el contorn
de les soques. En l'horitzó,
com un nigul sec, el fum
contús dels cremadissos.
En el guaret il·lès de solc,
cada herba es plany d'un dol
que perdura en la fredor
del color i la nadala sospira
una estació que es porti al tròpic,
on el vent és suau, la carícia falsa
en el calendari.

Paisatge d'hivern
La terra borda (2004)
Lluís Maicas.