L'amiga del Gran Angular: Un cas de Necessitat Urgent

Orgull. Aquesta paraula resumiria l'apunt d'avui.

Encara record aquells dies, en que joves (molt joves) els dos, la meva amiga em deia orgullosa que volia estudiar Comunicació Audiovisual, envoltats de fum i asseguts a un banc del Parc de la Mar de Palma de Mallorca... Jo havia de començar poc després a estudiar les meves carreres... I ja en ella es percebia una força... Una empempta poc comú.

Amb el temps varem perdre el contacte per segon cop... I amb el temps el varem recuperar també per segon o tercer cop. Ja més recentment.

I sé que està treballant de realitzadora al Gran Angular... I que fa documentals fantàstics com aquest, que porta per títol "Un Cas de Necessitat Urgent".

Mir enrera i record, i perceb tot el que aquesta persona m'ha aportat. Més del que en sóc conscient... Més del que ella es pensa. I només em queda el regust aspre de saber que la distància que ens separa no em permet dedicar-li tant de temps com m'agradaria.

Però aquests són els senderis de la vida. I només li puc donar les gràcies per permetre'm tenir una amiga de qui estar tan orgullós.

Gràcies.