dijous, de febrer 09, 2006

Una guerra..., de Joan Genís

Un altre poema meu dels antics i ja descartats... És del 1998, molt naive i sense gens de métrica i poca rima. Vaja que... Que potser a algú li agrada... Potser...

Una guerra blanca i negra...
... milers d'homes desapareixen.
I cauen les branques de l'abre
ja gairebé nu.
I cauen els dies d'ignorància
al pou de la cobdícia rància.
Un punyal transverbera, d'un cop,
molts milers de cors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada