Fa uns mesos (a l'Octubre) vaig parlar de la competició entre el Penyafort, la meva residència durant 6 anys i l'eterna rival, la Ramon Llull. Llavors vaig dir que no m'agradava la vioència de la rivalitat... No violència física sinó violència verbal... Sovint innecessària... I, clar direu que sóc parcial, però avui vinc amb proves. Ha arribat a les meves mans un paperet amb la lletra de 5 cançons/frases/consignes que ensenyen i reparteixen al Llull perquè puguin vexar als del Penyafort. Però aquests últims, més senyors i més ben posats normalment fan cas omís a aitals provocacions. Però no per això són inexistents. Mireu la mostra de manca d'educació:
- Si levantas los ojos al cielo
Tu veras al penyata estudiar
es el puto penyata pringado
que 'pol culo' le vamos a dar.
- Ramon Llull, es un sentimiento
que se lleva, se lleva muy adentro
I por eso te sigo donde sea
azul y negro hasta que me muera
Vamos Ramon Llull! (Bis)
- Llega la peste, llegan los peñata
que en su zulo viven como ratas
es el peñata, Hijo de Puta!!!
Que con su muerte,
la Ramon Llull disfruta...
Oe Oe! Oe oe! Oe oe oe oe oe oe oee...!
- Las chicas del peña
son putas del camp nou! (bis)
- Puto Peñata, y puto peñafort!!
Excepte la segona, són de museu... La rabia... La frustració fan aquestes coses.
algú de la llull
ResponEliminapotser et sorprendrà, un post d'algú com jo, algú a qui menysprees i creus que som un munt d'exaltats...potser sí que és la imatge que t'arriba o vols que t'arribi (o t'arribés)... segurament és la imatge que es dóna al penya-llull...
et diré que som no un grup d'estudiants com ho sou vosaltres, natrus tenim un sentiment d'unitat, de família, de pertànyer a quelcom que els penyates mai no podreu saber... et diré que al penya esteu tan sols com ho estan les vostres taules. Et diré que rebeu més subvencions, que teniu més facilitats perquè no hi ha manera de que sigueu un col·legi major, només sou un grup de gent estudiant.
Deixeu-nos cantar, total, com dieu vosaltres "som una sucursal"... potser, però no ho deixaria per anar-me'n al teu edifici de ciment i soledat.
Merci per donar-me la oportunitat de dir-ho.
Primer de tot jo no menyspreo a ningú. Almenys no intentava menysprear a ningú. Només he fet, amb aquest apunt, un comentari bastant objectiu, reflectint paraula per paraula les cançons dels del Llull. També és cert - almenys ho era quan jo estava al Penya - que els del Penya no contestàvem aquestes cançons ni teniem res similar...
ResponEliminaL'edifici de la Ramon Llull és un edifici esplèndid, preciós, això és quelcom que, sincerament no crec que sigui fàcil dir el contrari. La Penyafort, en canvi, és més aprop de la majoria de facultats. Tot té avantatges i tot té inconvenients.
Parles de sentiment d'unitat... Jo t'explicaré el cas d'un noi que no es sentia identificat amb "la família" Llull i t'explicaré com el varen marginar, com el varen putejar simplement per no voler estar d'acord amb els ritus del Llull.
Tens raó, al Penya hi ha més gent, i un comportament gregari com el del Llull hi és impracticable... Però té la part bona, que és que si els ritus d'un grupet no et convèncen, sempre pots trobar una altra tribu a la que pertànyer. FIns i tot, en el meu cas, mai vaig pertànyer a cap tribu. N'hi havia moltes que no m'aguantaven o que no aguantava, però n'hi havia moltes on hi encaixava perfectament.
Al Llull o encaixes, o a la caixa.
Al Penyafort sempre trobes un racó... Però ja t'he dit que tot té avantatges i inconvenients... Està bé l'estil de vida del Llull per aquells que els agrada...
El que no està bé és creure que per ser diferent s'és millor. Això és feixisme. I emprar aquests arguments tan fluixos per "excusar" unes cançons tan desagradables, grolleres i de mal gust... Demostra en realitat la manca d'excusa.
I per acabar, només comentar-te que grans amics meus hi han passat pel Llull. I continuen sent grans amics meus.