Per parlar de Underworld: Evolution potser caldria primer parlar d'Underworld. I per això el tema dona per dos apunts.
Avui: Underworld.
Fa tres anys, esperant que comencés no sé quina película vaig veure el trailer d'una de les típiques películes banals que tant i tant m'agraden. En aquest cas una atractiva Kate Beckinsale, en el paper d'una agresiva vampiressa de posició política alternativa enmig d'una sagnant i sanginosa guerra de la seva pròpia espècie amb l'eterna rival de l'inframón: els licàntrops, nom tècnic dels més coneguts com homes llop. I el còctel està a punt de ser servit.
Uns mesos després em plantava al cinema a gaudir dels seus cutres efectes especials, del seu cutre argument i de l'únic al·licient de l'actractiu de la protagonista. Em va agradar molt. Bé, i si dic que va ser #1 als EU i al Regne Unit ja acabaré amb la mínima possibilitat honorífica de la película. Però per als amats de l'acció i la mitologia dels vampirs i homes llops és fantàstica.
Tota película s'ha de mesurar amb el raser adequat. I crec que, en el seu raser, aquesta va ser fantàstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada