dimarts, de febrer 07, 2006

Amb permís de Monsieur Simenon

Avui parlaré de Simenon. Ho faré en català, encara que ho hauria de fer en francés... Potser així puc que alguns dels que em llegiu sentiu curiositat i agafeu almenys algun dels llibres que aquí esmentaré...

Jo soc d'aquests que quan un escriptor els agrada senten la necessitat d'entrar-hi tan a fons com els hi és possible... D'aquests aficionats a les obres completes... I de les obres completes de Simenon prové aquest apunt.

Sempre buscava edicions completes de Simenon, gran escriptor francés, molt viatger i molt periodista conegut sobretot pel seu personatge policíac-detectivesc, Maigret. Un dia me'n vaig trobar una... D'obra completa de Simenon. En francés (m'agrada practicar tots els idiomes que conec). 25 volums amb 7 o 8 noveles cadascun. I fa 3 anys gairebé vaig començar a comprar un volum cada mes. Vaig pel 18.

Bé, el que volia destacar és que si esperava més novel·la detectivesca que no pas una altra cosa, la sorpresa que em vaig emportar no podia ser més positiva. En llegir-me el primer volum d'històries vull dir.

La primera em va costar molt... La fenêtre des Rouet (La finestra dels Rouet) que no se si està traduit al català, però al castellà supós que si. No és la que més em va agradar del primer volum. Era la primera. Una dona solitaria i sense un duro, que lloga mitja casa seva... I un dia veu que a la finestra d'una família rica es produeix un assassinat. Aleshores què ha de fer... Com la obsessió per allò que ha vist inunda les seves reflexions. Intriga del que se'n dirà (en aquest blog) el més pur estil Simenon.

A partir d'aquí novela rera novela era un orgasme de sensacions... I no precisament pel seu contingut eròtic, de moment. A La fuite de Monsieur Monde (La fugida del Senyor Monde) una preciosa història d'un home que fart de tot deixa la seva segona esposa i els fills i marxa a l'aventura... Un home que necessitava fugir. Aquesta em va encantar. Em va transportar.

Trois chambres a Manhattan (3 habitacions a Manhattan) també em va fascinar. Com pot canviar la vida d'un actor anglés a Nova York vingut a menys quan coneix una dona interessant en un lloc de frankfurts. Fascinant història de dues ànimes en pena que es troben i com evoluciona la seva relacio... 3 cambres a Manhattan.

Au bout du rouleau (Al final del rodet de fil)... Quan ja no es pot estirar més. Un fugitiu de la justícia i una stripper. Un home fort, seriós i dominant. Bebedor. Jugador. Una dona submisa. Però genialment Simenon, pàgina a pàgina mostra el poder d'una dona. Com la dominància és només teórica i com evoluciona una relació. Pels de punta.

La pipe de Maigret (La pipa de Maigret), Maigret se fâche (Maigret s'enfada), Maigret à New York (Maigret a Nova York) són les detectivesques de Maigret que avui no entraré a valorar... Serà un altre el dia.

Lettre a mon juge (Carta al senyor jutge), novela en la qual un metge burgés de poble explica els perqués del crim que comet. Pels de punta. Infidelitat, gelosia...

I finalment

Le destin des Malou (El destí dels Malou). Un home de negocis que ha fet enriquir a bona part de l'alta societat, s'arruina i l'alta societat li dóna l'esquena. Es suicida. El seu fill ho veu. La seva familia es fragmenta, s'enfonsa i només... Cruu relat sobre les baixades...

Recoman Simenon... Era un gran coneixedor del génere humà, al qual caricaturitza perfectament i amb un toc dramàtic molt propi als seus personatges. Si no ho heu provat mai, ho heu de fer. Donau-li una oportunitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada