dimecres, de febrer 08, 2006

Un paràgraf d'Agatha Christie

Dins de la gran quantitat de banals històries i trames policiaques-detectivesques-d'intriga-i-misteri de l'Agatha Christie, de vegades hom troba detalls molt interessants, molt profunds que ens fan reflexionar amplament. En aquest cas és un fragment que parla de la democracia -i el més interessant és que està escrit al 1925. Clar que cal entreveure una defensa de l'existència de la Monarquia a la Gran Bretanya. (Val a dir que l'Agatha de tant en tant té sortides força conservadores, anti-socialistes i/o anti-comunistes i/o anti-anarquistes... Segurament, però això va lligat a les corrents de l'època).

Bé, el llibre en qüestió és l'últim que he llegit, The Secret of Chimneys, (El Secret de Chimneys), en anglés ja que no l'han traduït al català, almenys de moment... Tot i que no sembla que el tradueixin... Pel que es veu els llibres de la Christie en català no es venen massa. Una llàstima. El fragment l'escriuré en la versió original i l'intentaré traduïr.

" (...)'You see, when I was very young, I had democratic ideas. Believed in the purity of ideals, and the equality of all men. I especially disbelieved in Kings and Princes'.
'And since then?' asked Battle shrewdly.
'Oh, since then, I've travelled and seen the world. There's damned little equality going about. Mind you, I still believe in democracy. But you've got to force it on people with a strong hand- ram it down their throats. Men don't want to be brothers- they may some day, but they don't now. My final belief in the Brotherhood of Man died the day I arrived in London last week, when I observed the people standing in a Tube train resolutely refuse to move up and make room for those who entered. You won't turn people into angels by appealing to their better natures just yet awhile- but by judicious force you can coerce them into behaving more or less decently to one another to go on with. I still believe in the Brotherhood of Man, but it's not coming yet awhile. Say another ten thousand years or so. It's no good being impacient. Evolution is a slow process."
Que aproximadament vol dir que:

" (...)'Ja ho veu, quan era molt jove, jo tenia idees democràtiques. Creia en la puresa dels ideals i en la igualtat de tots els homes. I sobretot, receleva especialment de Reis i Prínceps'.
'I des d'aleshores?' va demanar Battle sutilment.
'Oh, des d'aleshores, he viatjat i he vist el món. Hi ha maleïdament tan poca igualtat arreu. Pensa que jo encara crec en la democracia. Però hom ha de forçar-la a la gent amb mà dura- empènyer-la en les seves goles avall. Els homes no volen ser germans- ho voldran algun dia, però no ho volen ara. La meva fe definitiva en la Germandat de l'Ésser Humà va morir quan vaig arribar a Londres l'altre dia, quan vaig observar com la gent, dreta a dins el Metro refusaven resoludament a moure's per deixar lloc als que havien d'entrar. No convertiràs a les persones en àngels apelant a la seva millor natura, ara per ara- però per la assenyada força es pot coercir a la gent a comportar-se més o menys decentment entre ells per anar fent. Encara crec en la Germandat de l'Ésser Humà, però no serà per ara. Diguem que per uns altres deu mil anys o així. No és bo ser impacient. L'evolució és un procés lent."
És un discurs certament conservador, però no per això és desencertat. La sensació de la gent immòbil al metro... No l'heu tingut mai, en alguna situació o altra?

The Secret of Chimneys
Agatha Christie
St. Martin Minotaur Mystery

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada