Retorn a s'Algar, un altre de meu.

Fa 7 anys varen estar a punt de destrossar un dels llocs més bells del meu poble [Portocolom (Felanitx)], una preciosa cala anomenada S'Algar... Aleshores vaig escriure unes línees... Així ràpid... Sense mirar-m'ho massa. No crec que sigui un gran poema (per a alguns ni tan sols és un poema). Bé... A Mallorca ja se sap, tot està en constant perill... En qualsevol moment aprofiten per assassinar la illa. Per això, malgrat que ara mateix tot sembla en calma... Cal estar sempre atent. En conseqüència compartiré amb vosaltres les línees que vaig escriure.

Retorn a S'Algar.
M'han anunciat la teva mort imminent.
No es pot trencar un cor esmicolat,
però un altre cop malevolent
és aigua caient sobre el banyat.
Mort anti-natural.
M'han dit que quan et torni a veure
hauràs canviat, que t'hauran assassinat.
Que t'hauran mort l'encant.
M'agradaria veure... M'agradaria creure...
Que es faran enrere. Que no ho faran.
Que s'aturaran, que s'ho repensaran.
I així la mort defugiràs.
I així ta mort evitaràs.

Ciutat de Mallorca 1999 - Barcelona Gener 2006