INDIA (VII): Instantanies de la Índia

Avui un apunt light de la Índia...
Sense massa rollos culturals...

Simplement imatges amb majestuosos búfals prenent el sol, indiferents de la revolució social i econòmica que està succeïnt al seu voltant.

I de fons un home-taxi, amb la seva bicicleta. Una feina que per a molts és degradant, però que permet a molts menjar una miqueta...


Instantànies com aquests edificis, molt semblants al que ens allotjava a nosaltres, d'estil colonial i construïts en illes amb seguretat privada.

I el verd...

I la contaminació...

Tres elements que ens acompanyàren durant el més que hi vàrem estar.



I el tràfic...

Cotxes tocant la bocina contínuament, fins i tot en substitució d'uns intermitents que no utilitzen per a res... Indis amb bicicleta... Indis amb xòfer, i pols i terra a tot arreu...



I els búfals i les vaques i altres animals salvatges enmig de la carretera, entorpint un tràfic que s'espavila per esquivar-los, ja que aquí es respecta molt la vida animal (gairebé respecta més la vida animal que la vida humana...).



Un altre punt són els camions-anuncis-móvils. Com el de la foto. Amb bou inclós.

Tampoc falten els taxis tub-tub, carregats fins a dalt en hores punta, que suposen un mitjà de transport 'semi-públic' de preu molt convenient per a aquells que van més justos econòmicament parlant...





I entre aquest caos semi-descontrolat, poc a poc et sorprén la nit, entre la fatiga mental d'intentar processar tots els estímuls que un país tan formidable genera en un turista com jo. I cansat o bé de la feina els dies feners o d'incansables jornades turístiques els altres dies...
I la iluminació del suburbi de Gurgaon, amb sobreexposició, reflexa la vitalitat i la vida que hom hi pot trobar.
I més encara si hi ha les festes del Diwali que provoquen que la ciutat s'engalani amb llums com les nostres llums de Nadal.
I així es viu la quotidianitat a Gurgaon, prop de Delhi... Llevant-se cada dia a les 7 per anar a la feina, arribar-hi al voltant de les 8:30 i estar-s'hi fins a les 22h. Treballant dur durant el dia i amb el repte de compartir el viatge amb una desconeguda, una companya de feina a la que gairebé no coneixes de res, i que no saps si serà possible trobar una convivència pacífica i amable... I al final descobreixes que per tal de conviure pacíficament i fins i tot establir una forta amistat és possible només amb una cosa: la voluntat de que tot surti bé.

Així aprofitàrem al màxim la feina.
Així aprofitàrem al màxim els dies lliures per a fer turisme.
Així el viatge fou fantàstic es miri per on es miri... Només em va faltar lligar-me una Índia, clar que no està la societat preparada per a aquestes coses... O almenys jo no n'hi estava, de preparat.
I poc a poc, un s'adorm, esperant les sorpreses i l'aprenentatge que es farà al dia següent.