Jo, no ho sé... Però sí que sé el que faria jo... De fet, el que vaig fer jo...
Un cop preparada la maleta, vaig quedar amb la Martuki.
La Martuki es una amiga que m'aprecio molt però que gairebé no veig mai.
De fet, ara no la veig des d'aquell dia! Que trist, perquè va ser un 26 de Setembre.
Després de prendre alguna coseta, vàrem anar a veure la coneguda i polèmica película de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona.
Evidentment - no ho discutirem - no és una de les grans películes del mestre Allen. No és comparable a películes mítiques com Match Point... Però tampoc és de les dolentes...
Woody Allen es un guionista prolífic. Gairebé fa una película cada any i mig. I aquesta freqüència no és gens menyspreable, amb el nivell de qualitat mitjà que ens té acostumats... A aquells a qui ens agrada. Si a vosaltres ja no us agrada, no cal que discutim. De gustos n'hi ha per a tots.

La película és l'entrecreuament de 4 històries en un moment del temps que transcorre a la ciutat que més estimo de totes: Barcelona... Allen mostra una història on Barcelona tansols fa d'escenari... La gent esperava més protagonisme de la cultura catalana i de la ciutat. Jo no. Jo m'esperava el que vaig obtenir. Una reflexió sobre les relacions personals.
Una relació de parella de tres, on l'Scarlett Johansson és l'element de l'equilibri entre un Bardem 'atractiu' i una 'descentrada' i molt estereotipada Penélope, que desborda la pantalla els 30 minuts que l'ocupa...


Com sempre que parlo de cinema, acompanyo aquestes línees amb les fotos de les precioses actrius que apareixen a la película, com ja haureu pogut comprobar...
I després de veure la película, i després de tot, va arribar el torn d'anar a dormir, doncs a l'endemà calia llevar-se a les 4 per anar cap a l'aeroport!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada