
Intenta ser cinema independent... I no acaba de ser res... Bé una película que ha rebut una nominació al millor guió original als Óscars algo especial ha de tenir...
I tan especial... Dos criminals han d'amagar-se a Brugge (Bèlgica) després de que quelcom sortís malament... El caràcter del jove interpretat per Colin Farrell (que segueix sense l'éxit que voldria obtenir respecte internacional com a actor) li juga males passades... I el seu intent de seduir l'atractiva noia interpretada per una gairebé desconeguda

En resum, jo la calificaria de película rara que intenta ser alternativa i independent sense gaire éxit...
Un amalgama de trets, i cops, i drogues, i seduccions, i personatges amb dues cares, on l'únic que vertaderament destaca és la ciutat de Brugges.
I passem ara a la segona película d'aquesta sessió doble de cinema:

És una película infantil-juvenil (diguem-ne familiar) sense excessives pretensions prou entretenguda. Una família trencada per l'abandonament del pare, es muda a una casa aillada del món i prou rara, que amaga un secret alhora perillós i ocult... No els resulta fàcil descobrir el perill que els envolta... Però poc a poc la descoberta d'aquest perill farà que la família (composada per la dona abandonada, la adolescent que no soporta als germans bessons, i aquests últims que no deixen de barallar-se pel seu diferent caràcter) aprengui que cal treballar de forma unida per tal de véncer les dificultats de la vida. Una metàfora en clau fantàstica prou entretenguda... El missatge no és original... Els efectes no són de primera qualitat... Ni la trama és tan original... Però compleix amb excreix la seva finalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada