De Jordi Solé i Camardons ja n'he parlat abans en aquest blog... Més concretament parlant de la Ciència-Ficció amb motiu de Dune (Frank Herbert), en aquest apunt, en el qual faig un parell de comentaris sobre, entre altres coses, els diferents tipus de Ciència-Ficció. Avui va de Sociolingüística-Ficció.
També en vaig parlar amb motiu del seu primer llibre de Sociolingüística-Ficció Els Silencis d'Eslet en dos apunts diferents per no allargar-los massa. A la 1a part introdueixo l'autor, Jordi Solé i Camardons, mentre que a la 2a part faig la meva personal ressenya del llibre a més d'alguns comentaris sobre la Ciència-Ficció en general.
Un cop acabada la introducció de l'autor... Parlaré del seu segon llibre de sociolingüística-ficció: La Síndrome dels Estranys Sons.
La veritat és que m'ha decebut una mica aquesta obra "en la línia de la ciència-ficció filosòfico-sociològica o de ficció especulativa".
L'important de la ciència-ficció és la coherencia, l'intent que tots els elements que es fan notar responguin a una inquietud determinada, amb una certa lógica. La Síndrome dels Estranys Sons (SES a partir d'ara) falla en aquest aspecte, i, sempre segons el meu punt de vista, 'fa perdre el conill' (perdre el fil).
SES parteix d'una idea molt interessant... Què passaria si un dia, de cop i volta i aleatòriament i successivament algunes persones perdessin la facultat de parlar (tal i com l'entenem), i comencessin a articular uns sons desconeguts... estranys. Com reaccionarien els afectats? Com reaccionarien els no afectats? Quina diagnosi en farien els diferents especialistes?
Els protagonistes, una afectada, la Noa, profe de Filologia Catalana i un alumne seu granadet, l'Arnau, un no afectat...
El llibre comença molt bé als primers capítols, molt dinàmicament... Però en un punt difós i indeterminat, el dinamisme es perd i s'alternen capítols altament reflexius en un to molt (potser massa pel meu gust) proper a l'assaig, amb altres capítols on es centra molt (potser massa pel meu gust) en la vida personal dels protagonistes. Això sí, aprofitant l'avinentesa, els impregna de sexualitat, erotisme i reflexions sobre les relacions personals en la mateixa línea que als Silencis d'Eslet.
La novel·la aborda moltes subtemàtiques des del particular punt de vista de l'autor, i a més demostra el coneixement i fa ús d'una gran quantitat de cites d'autors i poetes més o menys coneguts i més o menys internacionals dotant alguns capítols d'un alt nivell de discurs filosòfic. És en aquests moments que jo dic que s'acosta al gènere de l'assaig.
Per a mi, de vegades abusa una mica d'aquests passatges especulatius, sobretot si ha d'acabar afirmant que "la discussió sobre el significat dels estranys sons és estèril". D'altra banda, la coherència tant del fil argumental com d'alguns detalls científics podria estar més treballada.
Per sort, el romàntic i esperançador capítol final recupera la línea dels primers capítols i deixa, per acabar un bon gust de boca... Però tanmateix... millor que ho llegiu vosaltres mateixos.
PS: Els llibres sempre poden agradar més a un tipus de lector que a un altre. Jo penso que aquest llibre pot agradar molt a la gent amb tendències neo-hippies-esotèriques o caràcters molt espiritualistes, liberals o fins i tot místics.
PSS: Us heu fixat que si desordeneu la paraula ESLET es pot formar la paraula TELES?
Un cop acabada la introducció de l'autor... Parlaré del seu segon llibre de sociolingüística-ficció: La Síndrome dels Estranys Sons.
La veritat és que m'ha decebut una mica aquesta obra "en la línia de la ciència-ficció filosòfico-sociològica o de ficció especulativa".
L'important de la ciència-ficció és la coherencia, l'intent que tots els elements que es fan notar responguin a una inquietud determinada, amb una certa lógica. La Síndrome dels Estranys Sons (SES a partir d'ara) falla en aquest aspecte, i, sempre segons el meu punt de vista, 'fa perdre el conill' (perdre el fil).
SES parteix d'una idea molt interessant... Què passaria si un dia, de cop i volta i aleatòriament i successivament algunes persones perdessin la facultat de parlar (tal i com l'entenem), i comencessin a articular uns sons desconeguts... estranys. Com reaccionarien els afectats? Com reaccionarien els no afectats? Quina diagnosi en farien els diferents especialistes?
Els protagonistes, una afectada, la Noa, profe de Filologia Catalana i un alumne seu granadet, l'Arnau, un no afectat...
El llibre comença molt bé als primers capítols, molt dinàmicament... Però en un punt difós i indeterminat, el dinamisme es perd i s'alternen capítols altament reflexius en un to molt (potser massa pel meu gust) proper a l'assaig, amb altres capítols on es centra molt (potser massa pel meu gust) en la vida personal dels protagonistes. Això sí, aprofitant l'avinentesa, els impregna de sexualitat, erotisme i reflexions sobre les relacions personals en la mateixa línea que als Silencis d'Eslet.
La novel·la aborda moltes subtemàtiques des del particular punt de vista de l'autor, i a més demostra el coneixement i fa ús d'una gran quantitat de cites d'autors i poetes més o menys coneguts i més o menys internacionals dotant alguns capítols d'un alt nivell de discurs filosòfic. És en aquests moments que jo dic que s'acosta al gènere de l'assaig.
Per a mi, de vegades abusa una mica d'aquests passatges especulatius, sobretot si ha d'acabar afirmant que "la discussió sobre el significat dels estranys sons és estèril". D'altra banda, la coherència tant del fil argumental com d'alguns detalls científics podria estar més treballada.
Per sort, el romàntic i esperançador capítol final recupera la línea dels primers capítols i deixa, per acabar un bon gust de boca... Però tanmateix... millor que ho llegiu vosaltres mateixos.
PS: Els llibres sempre poden agradar més a un tipus de lector que a un altre. Jo penso que aquest llibre pot agradar molt a la gent amb tendències neo-hippies-esotèriques o caràcters molt espiritualistes, liberals o fins i tot místics.
PSS: Us heu fixat que si desordeneu la paraula ESLET es pot formar la paraula TELES?
M'ha agradat molt el teu comentari sobre "La síndrome dels Estranys Sons" fins i tot les parts elogioses.Quan vaig escriure aquest llibre era una persona marcada per la mort de la meva companya Àngels d'Artà i tip de la insuficiència de les paraules. Aquests dos elements són claus en el llibre. (1)M'agraden els llibres amb moltes cites, amb reflexions assagístiques, etc com el que jo he escrit, normalment escric coses que a mi m'agradria llegir (2)L'important de la ciència-ficció no és pas que sigui "coherent", coherent amb què? amb la ciència? és potser el malentès d'un nom mal trobat (CF) per això prefereixo dir-ne literatura especulativa. No m'interessa que la síndrome sigui coherent amb els actuals coneixements científics, m'interessen les emocions, les actituds, etc dels humans en relació a una cosa com la SES.
ResponElimina(3) Estic bastant d'acord amb el retrat d'un possible lector interessat en el llibre però crec qeu és més ampli i que de fet no interessa als més esotèrics sino als més espiritualistes, que són dues coses moooolt diferents.
(4)Ara que estic més connectat amb el meu interior que quan vaig concebre i escriure el llibre hi veig coses que en aquells moments no acabava de veure, per exemple: la importància d'un altre SILENCI, l'instrument de la meditació, l'espi on conectar-nos amb nosaltres mateixos. Noa, amb el seu forçat silenci ho tenia més fàcil. Ara ho veig més clar.
(5) Jo no posari mai "decebut" pq és un terme en relació a les pròpies espectatives i no té res a veure amb els espectatives dels altres lectors.
Que vagi bé per Madrit.
Jordi Solé i Camardons jsole12@xtec.cat
M'alegra que t'hagi agradat. I és un honor que el propi autor em rebati el comentari...
ResponElimina2) No coherent amb si mateixa... Amb la lógica i per què no? Per a que un llibre sigui rodó ha de tenir cuidats tots els aspectes...
Recordo que totes les opinions que expresso a aquest blog són meves, personals però transferibles. Per tant quan dic que a mi m'ha decebut no vull dir que el llibre sigui decebedor. Tot el contrari, si així hagués estat el meu apunt del blog no hauria estat ni d'aprop tan llarg.
I en el mateix sentit, pel que fa al perfil de potencial lector que faig a l'apunt, no em refereixo a les persones a qui els agradarà, si no a les persones a qui els pot encantar. Però és redundant dir que cada persona és un món.