Pel meu gust, l'exemple de com contar una història dura...De com denunciar, o de com explicar una injustícia, tot mostrant com era la vida d'una societat a punt de ser impactada per una revolució social i cultural...
Agua (Water) és una producció canadenca molt interessant...
Es tracta d'una película coherent, on mitjançant un fragment de les vides de 6 o 7 vídues índies, es relata la trista tragèdia a la qual es veia abocada la vida de nenes que tenien la mala sort de ser casades pels pares a edats molt curtes (7, 8, 9 anys) quan els marits de les quals morien joves...
En general el film està impregnat de vida i de mort, i denuncia el maltractament al qual eren sotmeses les dones a l'Índia de la revolució de Gandhi.
En general el film està impregnat de vida i de mort, i denuncia el maltractament al qual eren sotmeses les dones a l'Índia de la revolució de Gandhi.
A la Índia, les dones encara son maltractades en moltes i variades maneres, fet que dóna molt actualitat a aquesta película, que tot i que no defuig el drama, no s'hi recrea innecessàriament.
Una cinta plena de detalls molt cuidats. L'única pega que vaig tenir és la incomoditat que em va crear la figura d'un eunuc-proxeneta transvestit. No sé fins a quin punt era costum en aquella época i en aquella cultura que els eunucs es vestissin de dona. En qualsevol cas el malestar és més pel meu desconeixement de la realitat Índia que perquè ho veiès incoherent dins de la película.
Una obra-denúncia molt ben vertebrada. Que sense que te n'adonis del tot, va tocant tot i cada un dels aspectes possibles en el contexte on s'ubica: la revolució, el xoc cultural orient-occident, colònia-colons, l'esperança al voltant de Gandhi, la doble moral que no escapa a cap lloc del món, el xoc entre religió i sentit comú, entre fe i consciència (fantàstica pregunta: que s'ha de fer quan la consciència contradiu a la fe?), el xoc entre la religió i la cultura (fantàstiques observacions com: al darrera de les doctrines religioses s'hi amaguen interessos econòmics)... I molts més detalls que en fan una cinta ideal per als amants de la reflexió.
Per acabar m'agradaria destacar la genial actuació de la petita: és desbordant. Quan ella és a la pantalla, se la menja. Impressionant.
He vist aquesta pel·lícula i realment és molt dura i t'obre els ulls de les situacions que passen noies i persones alienes a tu que ni te n'adones. Molt bona sinopsi. Et felicito. I animo a tothom a veure-la
ResponEliminaMoltes gràcies per les teves paraules.
ResponElimina