Agatha Christie 1930

Curioses les idees que exposa l'Agatha Christie l'any 1930... Innovadores. Sobretot tenint en compte que sovint se l'acusa de ser conservadora... És una conversa entre un metge i un capellà. El metge parla primer. Els comentaris en primera persona són del capellà.

(...)
- Quan ara hi pensem, ens horroritza llegir que abans cremaven les bruixes. Crec que, en un futur no gaire llunyà, la gent s'esfereirà en saber que nosaltres penjàvem els delinqüents.
- Vós no creieu en la pena capital?
- No és ben bé això. -Va fer una pausa. Després afegí amb lentitud-: Prefereixo la meva feina a la vostra.
- Per què?
- Perquè la vostra feina té molt a veure amb la noció del bé i del mal, i jo no estic gaire segur de la validesa d'aquestes nocions. Suposo que, en el fons, tot deu dependre de la secreció glandular. Una mica massa d'una glàndula, una mica massa poc d'una altra, i en sortirà un delinqüent, un lladre o un assassí. Jo crec, mossèn, que vindrà un temps en què la gent contemplarà amb horror el que nosaltres hem fet durant segles: matar malalts que, en el fons, no podien fer altra cosa que delinquir. No se'ns acut pas eliminar tuberculosos, oi?
- Però aquests no són un perill per a la societat.
- D'alguna manera, sí: poden infectar els altres. Prengueu l'exemple d'un tipus que es creu ser l'emperador de la Xina. No el considerem pas un malvat, oi? Agafem-ho ara des de la vostra perspectiva: la seguretat pública... Molt bé. Tanquem aquesta gent perillosa on no puguin fer mal. Podem fins i tot eliminar-los utilitzant mitjans no violents... Sí, podem arribar fin aquí. Però no diguem, per Déu, que han de ser castigats. No els carreguem, ni a ells ni als seus familiars, amb aquest estigma de vergonya.
Me'l vaig mirar ple de curiositat.
- Mai no us havia sentit parlar així.
- No acostumo a airejar les meves teories. Avui en faig una excepció. Vós sou un home intel·ligent, més que altres capellans. No em sembla que estigueu disposat a admetre la no-existència d'allò que anomenem "pecat", però sou un home d'una visió prou àmplia per admetre la possibilitat de la meva teoria.
- Però això ataca la mateixa arrel de tots els principis comunament acceptats.
- Sí, tots plegats som d'una mentalitat força estreta i bastant farisaica, molt donada a emetre judicis de coses de les quals no hi entenem gens. Jo crec, sincerament, que el crim és una realitat que cal sotmetre al judici del metge, no al de la policia ni al dels capellans.
- I els metges l'arribareu a guarir, aquesta malaltia?
- Sí, ens en sortirem. (...)



Fragment extet del llibre Assassinat a la Rectoria, Agatha Christie. Proa-Columna.