Que parli de mi!

Un amic meu, que aprecio molt, ahir em va demanar en un mail que em deixi de posar poemes de Benedetti, lletres de cançons i de parlar de llibres de l'Agatha Christie i que, per variar, expliqui què dimonis estic fent ara per ara.

Aquest amic, al qual no sé quin pseudònim posar-li, és un ésser molt divertit... D'aquestes persones que tens la certesa que tenen una capacitat intelectual més enllà dels límits raonables, i que tot i així són persones sociables, normals. Ell és molt agradable... D'aquests elements amb qui es pot parlar de qualsevol cosa. I també és cruel, ja que és capaç de fer-te creure qualsevol cosa que li passi pel cap fer-te creure...

Hi ha poca gent capaç de quedar-se tant amb mi com ell ho fa. Possiblement li anirien bé pseudònims com Alacrán, Mentirós Compulsiu... Però és un tio molt culte... Joder lo que s'ha llegit!!! Buf...
I és d'aquests que tot estudiant la primera carrera (ara està estudiant-ne una segona) no anava mai a classe, s'estudiava els exàmens (d'una enginyeria técnica) en un o dos dies... I sempre aprovant i més d'un cop amb bona nota.

Obviament el vaig conèixer al Penyafort... El Colegi Major on he conegut tanta gent interessant... I ves per on, volia que parlés de mi, i he acabat parlant d'ell!