Ace of Base, La Gran Orquesta Republicana i Bad Manners

Per als que us interessi el món de la música i per fer cas als que em diuen que parli una mica de mi de tant en tant, inauguro una secció en la que explicaré la meva relació amb alguns grups i estils que m'han marcat (i encara em marquen) sense vergonya...

Ace Of Base, per ordre cronològic hauria de ser el primer... Pels volts de 1994 quan el 'Didiararà' de Whigfield (també coneguda com Saturday Night) regnava a les discoteques, hi havia un altre tema, aquest més antic (1992) que encara es feia sentir amb molt bona resposta. Es tracta de l'All That She Wants, un reggae d'Ace Of Base que a mi m'agradava molt més que el tema dance amb ball inclós de Whigfield. El més curiós de la història, és que aleshores no tenia ni pajolera idea de què c... era un reggae. Només sabia que m'agradava molt. Uns 5 anys més endavant descobriria la música ska-rocksteady-reggae jamaicana i aquest fet m'ajudaria a entendre perquè determinades cançons m'agradaven més que la resta.

El segon grup d'aquest post d'avui segurament en tornaré a parlar més endavant. Es tracta de La Gran Orquesta Republicana. La Gran Orquesta Republicana la vaig descobrir a l'etapa que ja seguia amb devoció la música (que per ser estrictes s'ha d'anomenar) d'influència jamaicana (per distingir-la de la música jamaicana d'arrel). Per més informació sobre aquestes músiques visiteu el meu Racó de Música i Arrels. Era un d'aquests grups ska-rock-punk molt marxós i que feia molts concerts gratuïts... I jo hi anava sempre que podia... Tant, que moltes cançons del grup me les vaig aprendre només dels concerts... Ara en tinc tots els discos... I comprats!!! I al Racó en podreu trobar una ressenya... Però tanmateix, com que en tornaré a parlar amb tota seguretat...

El tercer i últim grup d'aquest post d'avui és Bad Manners... Un grup liderat per un paio (Doug Trendle AKA Buster Bloodvessel) que tan li era pesar 250 kg i fer el lateral i el pi i aquestes coses a sobre l'escenari fins que el varen haver d'operar... I en va perdre 175 de kg... Tot un canvi d'imatge... Un grup creat a inicis dels 80 dins el marc del moviment 2-Tone a Gran Bretanya.... (D'això en palaré algún dia a El Racó). Bad Manners és un grup que ha fet relativament poques cançons pròpies... Però ha donat un estil tan propi a les versions que ha fet, que és difícil dissociar-les... Vaig descobrir Bad Manners en un recopilatori de grups ska que em vaig comprar i després em vaig aficionar a col·leccionar-ne els discos disponibles (tenen una gran quantitat de discos en vinil descatalogats i no reeditats en CD... una gran pèrdua de material. Però bé... No us dic com de genial va ser el concert que els vaig veure fer a l'Apolo perquè no em creurieu. De tant en tant, només de pensar-hi se'm posen els pels de punta. Però podeu estar segurs que tornaré a parlar de Bad Manners, en un moment... O altre.

PS: Per cert, per als que ho celebreu, bona diada!