La noche de los girasoles

No poso la imatge d'aquesta película perquè no es mereix ni això.
Sempre en la meva humil opinió. Que avui, a més de humil serà dura.

Ahir vaig anar a veure La noche de los girasoles, de Jorge Sànchez-Cabezudo.

Mai no havia sortit d'un cinema tan enfadat i cabrejat amb la película.
Coneixia el sentiment de decepció. I de sentiments bons també molts... Però mai tanta ira.
Ràbia contra el guionista per haver pensat una peli així. Ràbia contra el productor per haver-la pagat i organitzat. I sobretot ràbia contra mi per anar-la a veure tot i les males vibracions que m'havia produït el trailer.

La història, l'argument, és una bajanada. Si us agrada el Show de Ana Rosa i el Diario de Patricia, en aquesta película trobareu un relat basat exclusivament en: 1. la estupidesa humana (de poble i no tan de poble) i 2. en un cúmul de tòpics de l'espanya rural.

Ordinaria. Sense ritme en alguns moments. Previsible en tot moment. En el primer moment que apareix un personatge ja saps què farà... I de sobres. La forma de contar la història també està molt vista. Així en capitulets... Així cada un filmant el mateix des de una perspectiva diferent segons el prota de cada capítol.

Incoherent: ara resulta que un guàrdia civil d'un poble de 50 habitants a punt de jubilar-se i ser avi, de cop veu com se li desperten instints dignes de Hercule Poirot. Va home! I en especial la seva Salomònica decisió, que si bé és la única cosa que sorprèn una mica (i no per la seva lògica i intel·ligència), no ho puc contar perquè potser us espatllaria la pel·lícula (més encara, si és que això és possible).

Estúpida: no hi ha cap personatge en la película que prengui cap decisió mínimament lógica. I aixó... en 2 hores i mitja de peli que condensen 2 dies en la vida d'un poblet rural... Ja et dic.

Innecessària: al meu entendre, després de Irreversible, no cal tractar aquest tema més. De fet, en molts moments de la peli dius... Això és un remake espanyol d'Irreversible per als que no la varen entendre... Amb la diferència que a Irreversible els actors són descomunalment gegants, i si bé hi ha un clímax de 15 minuts excessivament tens i desagradable, la resta de la película és una meravella, que no tindria raó de ser sense els violents primers i irreversibles 25 minuts.

Poc creible: jo no m'ho crec. Res. Res de res.

Potser li agradi a molta gent... Hi ha molts que l'han qualificat com una pel·lícula que salva el cinema espanyol. Però per a mi, si és l'única que el salva, siusplau, que el Govern prohibeixi els Espanyols fer cine. Siusplau!!

PS: En definitiva, davant el dubte, no hi aneu. Però només és el meu consell. A la Galàctica, tot i que no la va fascinar, no li va semblar tan horrible com a mi.