Dues de les primeres grans vivències al Penyafort solen venir molt seguides: el Penya-Llull i la festa de les Verges.
No us enganyeu... Que les coses no són el que semblen... O si?
Per començar el Penya-Llull: el Ramón Llull és la sucursal del Penyafort, els que demanen entrar al Penyafort però no tenen prou nota, acaben al Ramón Llull. ÉS BROMA. (O no). De fet el Ramón Llull, ubicat a la ciutat industrial comparteix amb el Penyafort equip directiu, pressupostos i llistes d'admissió; és a dir, que primer t'admeten a un dels dos i després et toca un o altre segons el que has demanat, el que estudies i la nota de batxillerat. Però es veu que et toqui quin et toqui, després desenvolupes una enorme rivalitat envers l'altre. I el dia perfecte per a expressar-la és el dia que els diferents equips esportius d'un i altre Col.legis Majors s'enfronten per tal d'aconseguir lluir tot l'any la copa: el Penya-Llull. De fet és una mica desigual ja que al Penya hi ha 450 persones per 230 al Llull. Però de tant en tant li toca guanyar al Llull. De fet, més o menys, de cada 5 anys, guanya 4 anys el Penya i un el Llull. I aquest any tocava el Llull... Aquest trofeu anual el guanya qui guanya en més categories, entre Futbol 11 masculí, Futbol Sala masculí i femení, Basquet femení i masculí, i Voley Mixte. En cas d'empat, el Voley compta un i mig. I el marcador aquest any ha estat 3 a 3 i mig. Igualat.
La festa de les Verges és una altra història... Als mallorquins us sonarà la festa laica mallorquina del 20 d'Octubre on es produeix l'intercanvi de clavells i bunyols entre homes i dones. (De fet entre al·lots i al·lotes). Sense oblidar les balades trobadoresques nocturnes per festejat. La festa es complica quan en comptes de clavells vermells es donen roses vermelles i/o roses blanques i/o clavells blancs, ja que cadascún té un significat diferent, que no record... Però més o menys feia referència al grau de celebració de la festa...
A la residència la cosa és diferent... Els mallorquins es curren l'organització d'una festa INSPIRADA en la de casa però amb grans diferències, i en constant transformació per tal d'adaptar-la a la realitat... 200 al·lots al carrer i 200 al·lotes a la terrassa. I els al·lots canten cançons amb lletres... bé... ingenioses que no aptes per a puritans. I als últims anys les al·lotes es varen deixondir i animar a donar la rèplica amb cançons tan o més provocatives que els al·lots. I un cop feta la declaració d'interessos i intencions hi ha la reunió en un territori neutral, on sangría (sense alcohol?) i bunyols són l'excusa per a deixar marques en el territori en forma de clavell vermell (óptica masculina), o per a observar com està el territori i l'aparador. I és que tots som caçadors, depredadors o carronyaires. (Ho som no?)
Però el més important és que tothom s'ho passa bé. I això és l'important. Perquè tot seguit venen els parcials... I no és qüestió d'arribar-hi en mal rollo.
Per començar el Penya-Llull: el Ramón Llull és la sucursal del Penyafort, els que demanen entrar al Penyafort però no tenen prou nota, acaben al Ramón Llull. ÉS BROMA. (O no). De fet el Ramón Llull, ubicat a la ciutat industrial comparteix amb el Penyafort equip directiu, pressupostos i llistes d'admissió; és a dir, que primer t'admeten a un dels dos i després et toca un o altre segons el que has demanat, el que estudies i la nota de batxillerat. Però es veu que et toqui quin et toqui, després desenvolupes una enorme rivalitat envers l'altre. I el dia perfecte per a expressar-la és el dia que els diferents equips esportius d'un i altre Col.legis Majors s'enfronten per tal d'aconseguir lluir tot l'any la copa: el Penya-Llull. De fet és una mica desigual ja que al Penya hi ha 450 persones per 230 al Llull. Però de tant en tant li toca guanyar al Llull. De fet, més o menys, de cada 5 anys, guanya 4 anys el Penya i un el Llull. I aquest any tocava el Llull... Aquest trofeu anual el guanya qui guanya en més categories, entre Futbol 11 masculí, Futbol Sala masculí i femení, Basquet femení i masculí, i Voley Mixte. En cas d'empat, el Voley compta un i mig. I el marcador aquest any ha estat 3 a 3 i mig. Igualat.
La festa de les Verges és una altra història... Als mallorquins us sonarà la festa laica mallorquina del 20 d'Octubre on es produeix l'intercanvi de clavells i bunyols entre homes i dones. (De fet entre al·lots i al·lotes). Sense oblidar les balades trobadoresques nocturnes per festejat. La festa es complica quan en comptes de clavells vermells es donen roses vermelles i/o roses blanques i/o clavells blancs, ja que cadascún té un significat diferent, que no record... Però més o menys feia referència al grau de celebració de la festa...
A la residència la cosa és diferent... Els mallorquins es curren l'organització d'una festa INSPIRADA en la de casa però amb grans diferències, i en constant transformació per tal d'adaptar-la a la realitat... 200 al·lots al carrer i 200 al·lotes a la terrassa. I els al·lots canten cançons amb lletres... bé... ingenioses que no aptes per a puritans. I als últims anys les al·lotes es varen deixondir i animar a donar la rèplica amb cançons tan o més provocatives que els al·lots. I un cop feta la declaració d'interessos i intencions hi ha la reunió en un territori neutral, on sangría (sense alcohol?) i bunyols són l'excusa per a deixar marques en el territori en forma de clavell vermell (óptica masculina), o per a observar com està el territori i l'aparador. I és que tots som caçadors, depredadors o carronyaires. (Ho som no?)
Però el més important és que tothom s'ho passa bé. I això és l'important. Perquè tot seguit venen els parcials... I no és qüestió d'arribar-hi en mal rollo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada