A les onze arribo al meeting point on m'he de trobar amb iLòGiCa, Tenpo i Petit Woody. Tenpo s'ha rajat. Anem al metro. La L1 no xuta. Pillem la 5. Caminem un rato. Un divertit rato. Primer ens topem amb un bar de nom curiós: el Bar Bar. (Qué Bárbaro!). Ens posem a pensar noms de bar uns minuts: Bar Bara, Bar Adero, Bar Billa, Bar Man, Bar Sovia, Bar Celona, Bar Bàrie, Bar Bara, Bar O Metro, Bar I Centro, Bar K, Bar Rudo, Bar Illa, Bar Tolo, Bar Raca...
Acte seguit un "colmo de colmos" un grup de 5 heavyatas amb les cares pintades de forma fúnebre emulant els mítics KISS, però sense gràcia assenyalen amb el dit un grupet de gent que, disfressada de diversos personatges manga, es dirigien al Saló. Fins aquí tot bé. Però no puc aguantar-me el riure quan un d'ells crida: "Mira, un grupo de frikis!!!!". iLoGiCa i Petit Woody també riuen.
I arribem al Saló. Bé, de fet, arribem a la cua del Saló. Una cua que evidencia la falta d'enginyers aptes entre els organitzadors del Saló. A qui se li acut que la cua d'entrada tapi la sortida? Un caos d'hora i mitja de cua sota un sol atípic a l'Octubre.
Són la una i mitja i entrem. He de reconèixer que estava carregat d'il·lusió... El Saló del Manga. Em feia gràcia. Però un cop dins, la decepció.
Més enllà d'una gran quantitat d'individus disfressats de diferents caràcters manga, el Saló no és excessivament interessant per a un laic del tema. Desenes d'estants de cómics (tots amb els mateixos volums als mateixos preus... poca varietat i poca flexibilitat), de DVD, de bandes sonores de series i películes manga, i de videojocs de tot tipus. Els videojocs era l'únic a bon preu, però aixó si, de segona mà alguns i /o edicions antigues els altres.
Els estants més interessants oferien temes més relacionats amb la cultura nipona... Katanes, tècniques de dibuix. Alguna exposició.
I el més horrible els de merchandising i fetiche: joguines, rol, samarretes, tangas, sostens i calçotets... Figuretes i figurins.
I el que m'ha superat és veure els que anaven disfrassats. Alienació! Alienació? Ser un mateix tot el temps és dur i qualsevol motiu és bó per ser algú altre, algún heroi o anti-heroi. Cabells lilas o violetes. Cabells blaus. Vestits tacats de sang, katanes de plàstic i paraigües de canya. Ranma, el Follet Tortuga, Ten Shin Han, noies de col·legiala, samurais i karatekas. Rioga, Akane... Algú desubicat: heavys, dolents de Batman i d'StarWars. I jo. Desubicat. Sorprés. M'ha agradat anar-hi. No crec que hi torni.
El que m'ha quedat per fer: comprar-me els tres volums de Ghost In The Shell. Macos, interessants... Massa cars.
Més informació:
FICOMIC
Acte seguit un "colmo de colmos" un grup de 5 heavyatas amb les cares pintades de forma fúnebre emulant els mítics KISS, però sense gràcia assenyalen amb el dit un grupet de gent que, disfressada de diversos personatges manga, es dirigien al Saló. Fins aquí tot bé. Però no puc aguantar-me el riure quan un d'ells crida: "Mira, un grupo de frikis!!!!". iLoGiCa i Petit Woody també riuen.
I arribem al Saló. Bé, de fet, arribem a la cua del Saló. Una cua que evidencia la falta d'enginyers aptes entre els organitzadors del Saló. A qui se li acut que la cua d'entrada tapi la sortida? Un caos d'hora i mitja de cua sota un sol atípic a l'Octubre.
Són la una i mitja i entrem. He de reconèixer que estava carregat d'il·lusió... El Saló del Manga. Em feia gràcia. Però un cop dins, la decepció.
Més enllà d'una gran quantitat d'individus disfressats de diferents caràcters manga, el Saló no és excessivament interessant per a un laic del tema. Desenes d'estants de cómics (tots amb els mateixos volums als mateixos preus... poca varietat i poca flexibilitat), de DVD, de bandes sonores de series i películes manga, i de videojocs de tot tipus. Els videojocs era l'únic a bon preu, però aixó si, de segona mà alguns i /o edicions antigues els altres.
Els estants més interessants oferien temes més relacionats amb la cultura nipona... Katanes, tècniques de dibuix. Alguna exposició.
I el més horrible els de merchandising i fetiche: joguines, rol, samarretes, tangas, sostens i calçotets... Figuretes i figurins.
I el que m'ha superat és veure els que anaven disfrassats. Alienació! Alienació? Ser un mateix tot el temps és dur i qualsevol motiu és bó per ser algú altre, algún heroi o anti-heroi. Cabells lilas o violetes. Cabells blaus. Vestits tacats de sang, katanes de plàstic i paraigües de canya. Ranma, el Follet Tortuga, Ten Shin Han, noies de col·legiala, samurais i karatekas. Rioga, Akane... Algú desubicat: heavys, dolents de Batman i d'StarWars. I jo. Desubicat. Sorprés. M'ha agradat anar-hi. No crec que hi torni.
El que m'ha quedat per fer: comprar-me els tres volums de Ghost In The Shell. Macos, interessants... Massa cars.
Més informació:
FICOMIC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada