Tu tries!

Spot Signos Fundación Vicente Ferrer - 2011 from Fundación Vicente Ferrer on Vimeo.

Redefiniendo el rol del comunicador social en la actualidad

La comunicación está cambiando cada día con más fuerza desde que el Internet apareció para darle un giro a nuestros hábitos de vida. La masificación de éste ha contribuido a acelerar la reflexión que se hacía necesaria desde hacía ya bastante tiempo: ¿Cuál es el rol del comunicador en la sociedad actual?.

Hace unos años la voz del periodista era la única válida gracias a que era quien podía estar en el lugar de los hechos, formando parte de la transmisión de esa información hacia el resto de ciudadanos que se encargaban de asumir la certeza de lo que se presentaba. Hoy en día ese concepto no puede estar más alejado de la realidad.

Cuando todos empezamos a ser un poco “periodistas” al registrar con cámaras móviles lo que ocurre, comentar los hechos, buscar otras fuentes para contrastar la información y poder ofrecer una visión crítica a lo que se recibe a través de los medios de comunicación. 

Estos cambios que han aparecido en cuestión de 10 años, no han dejado de lado la función del profesional de la comunicación quien es el que debería llevar la batuta sobre lo que se divulga. Sin embargo, recientemente vemos cada vez más ejemplos de cómo se utiliza el inmenso poder que tienen los medios de comunicación de masas para crear matrices de opinión entorno a determinados hechos, no siempre consecuentes con la realidad a la que se deben.

En este contexto, es interesante reevaluar la necesidad que tenemos de una persona que “predigiera” la información por nosotros, en vez de ser nosotros mismos los que nos encarguemos de emitir juicios sobre los hechos. Aquí es donde se involucra la ética de cada periodista, donde sin duda hay unos excelentes y fieles a sus principios, pero hay muchos otros que venden su criterio a quien le firma el sueldo.

La manipulación mediática es alucinante. En casos donde se quiere acabar a un gobierno, todos los medios van por él y de igual modo cuando lo acaban, mágicamente todo cambia como si por arte de magia se acabaran los problemas. Y así sucede con cualquier evento de trascendencia para la política y el poder.

Me pregunto, ¿realmente necesitamos quien nos dirija? ¿Hace falta que alguien nos diga lo que esta bien y lo que esta mal? ¿Dirigir lo que debemos pensar sobre un tema?.... Con el bombardeo de información y el acceso a las diversas fuentes que nos ha proporcionado el Internet, considero que este tipo de respuestas quedan contestadas: NO.

Ahora más que nunca somos dueños de la información y ejercer el derecho de propiedad es nuestro deber.

Que el món no sap on va

Que el món no sap on va
ho demostra Catalunya,
que es more i ningú ho sap,
i ho fa sense amagar-se'n.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Editorial Empúries 

“Sueños de papel” de Dalí

La exposición titulada Sueños de Papel es una muestra que presenta a un Dalí creativo, versátil, innovador e irreverente.

A diferencia de las series de dibujos de Goya y Rubelais donde interviene el dibujo original; con La Fontaine y sus fábulas no solo toma los dibujos hechos por Jean Grandville sobre éstas, sino que los usa como inspiración para crear sus propios dibujos.

La presentación de un cortometraje breve pero interesante que muestra al polifacético Dalí de forma amena y divertida, rememorando las presentaciones públicas que hiciera en programas de concursos de la época, destacando el enorme atractivo que poseía frente a las cámaras con el que logró posicionarse como ícono cultural.

Una muestra interesante que no deja de sorprender al espectador, que se deslumbra por la maravillosa obra que Dalí ha dejado para la historia. 

Doctor Who (XII) - El Quart Doctor (Tom Baker) - Part I

Una de les meves passions més recent ha estat la reviscolada afició de la infáncia per un personatge del que ja he anat parlant a aquest bloc esporádicament. Doctor Who.

Revisitant la serie ja he arribat a visionar els episodis clàssics del quart doctor que va encarnar Tom Baker.
El seu predecessor, Jon Pertwee, decidí deixar la sèrie després de la tràgica pèrdua del seu amic i antagonista en la ficció Roger Delgado i de que la seva principal acompanyant (Jo Grant) encarnada per Katy Manning també decidís abandonar la sèrie. Tot i que la relació amb la seva successora era bona, els canvis afegits també el de l'equip productor eren una càrrega massa gran per Jon Pertwee.

Així arribaria la primera temporada del Quart Doctor, que seria la dotzena temporada de la série.

1974/1975 - Temporada 12

• La primera aventura es Robot, que comença on acaba la última del tercer doctor (Jon Pertwee): en la regeneració del doctor en el seu nou "jo" després de vèncer les malvades aranyes de Metebilis 3. El Doctor, afectat encara pels efectes secundaris de la regeneració que el deixen mig inconscient, es veu envoltat de UNIT (i el Brigadier), la Sarah Jane Smith i un nou acompanyant que no li durarà massa: Harry Sullivan. Un metge de la marina que treballa actualment per UNIT. En aquesta aventura el Doctor i els seus amics s'enfrontarán a una organització de tecnócrates radicals que utilitzen un perillós androide per tal de iniciar una guerra nuclear mundial que els permetria començar de nou la fundació de la terra.
• A continuació comença una serie d'aventures molt ben trenades entre sí, mostrant un fil de continuïtat que s'havia perdut a l'era de Dicks i Letts. Després de vèncer el robot, Harry, Sarah i el Doctor entren a la Tardis per tal d'emprendre un llarg viatge que tindrà la seva primera parada a l'estació espaial Nerva, una autèntica Arca de Noé que conté una civilització sencera hibernada a l'espera de que el planeta Terra sigui habitable de nou. Però lógicament, allà on va el Doctor hi ha problemes i a aquesta arca espaial (The Ark in Space) s'hi amaga un ésser paràsit-insecte que espera alimentar-se dels passatgers... Per sort el doctor arriba just a temps... 
• Un cop estabilitzada la situació a l'estació Nerva, el Doctor i els seus acompanyants es transporten amb el Transmat a la terra on comproven que ja no está inhabitada... La tripulació d'una nau de colons s'ha convertit en un experiment Sontarà: The Sontaran Experiment. Una aventura curta de 2 episodis que recupera un dels enemics del Doctor: els Sontarans, que esdevindrán uns habituals de la sèrie.
• Genesis of the Daleks: El Doctor, Sarah i Harry tracten de transportar-se de nou a la estació espaial, però la transmissió del transmat és interferida i interceptada pels Time Lords (els Senyors del Temps) que pretenen que el Doctor dugui a terme una nova missió en el seu nom: interferir en la creació de les criatures més diabóliques de la història, l'espai i el temps: els Daleks. Per aixó l'envien amb els seus amics al planeta Skaro, en plena guerra entre Kaleds i Thals, on un malévol científic boig guía una investigació científica per crear la criatura més horrible de tot el temps: els Daleks. En aquesta aventura coneixem Davros, pare dels Daleks i enemic recurrent del Doctor. 
• Quan els nostres amics aconsegueixen tornar a la nau, descobreixen que han perdut el fil temporal. La Tardis no hi és, i en canvi es troben amb una plaga que ha esquilmat la tripulació de la estació espaial... Però el Doctor no trigará a descobrir que al darrera de tot hi ha un dels seus principals enemics: els Cybermen, que pretenen venjar-se de la raça humana. D'aquí que l'aventura es tituli Revenge of the Cybermen.

Així tenim una temporada excel·lent al meu parer. Les aventures estan trenades entre si. Llevat del Robot, que com a enemic és, diguem-ne, fluixot, apareixen enemics històrics per al doctor. En unes aventures coherents i ben trenades. Tenim el millor de l'anterior equip productor, però Phillip Hinchcliffe, nou productor de Doctor Who ja hi deixa la seva empremta.

1975/1976 - Temporada 13

• La temporada 13 comença amb Terror of the Zygons, una aventura que encara no està disponible en DVD. 
• Planet of Evil (Planeta del mal): una senyal de socors desvia el Doctor i Sarah Jane cap al planeta Zeta Minor, conegut per ser el final del univers conegut. Lloc ideal per entrar en contacte amb l'anti-matèria i que aquesta crei algunes dificultats als nostres amics. Una història interessant però amb uns efectes especials una mica rudimentaris. 
• A Piràmides de Mars (Pyramids of Mars) el Doctor i Sarah Jane es troben al Regne Unit de principis de segle XX enfrontant-se a Sutek, l'últim del Osiris, que amb el seu gran poder es a punt de alliberar-se de la seva presó i dominar l'univers sencer. Una aventura molt 'corrent' del Doctor... Amb les clàssiques anades i vengudes que porten a 6 episodis de dificultats i solucions... 
• The Android Invasion tampoc es disponible en DVD, tot i que ja han anunciat que es llençarà (Regió 2) al 2012... Ja us ho explicaré llavors!
• A la següent aventura, els Time Lords prenen control de la Tardis i la fan aterrar Karn, un planeta proper a Gallifrey (planeta natal del Doctor, i llar dels Time Lords) i que està habitat per una ordre de bruixes enemigues dels Time Lords i un eminent cirugià que oculta una activitat molt perillosa: pretén crear un cos a l'estil Frankestein per al cervell del més malvat Time Lord renegat de tots els temps: Morbius, enemic de la seva pròpia raça i de l'ordre de bruixes de Karn... El cervell de Morbius portarà al Doctor de cap (The Brain of Morbius). Es una història molt original...
• The Seeds of Doom (les llavors del mal). Unes llavors úniques en la seva espècie son trobades a l'antàrtida... Es tracta de les llavors d'una especie vegetal que destrueix tots els planetes on arriba. Però el problema no acaba aquí, sinó que va a parar a les mans d'un amant radical de les plantes que inicialment pretén incorporar-les a la seva col·lecció però que aviat arriba a la conclusió que les plantes han de governar la Terra i anhiquilar la humanitat... I és que els extrems sempre son dolents!

1976/1977 - Temporada 14

• La última temporada de la que parlarem avui comença amb una visita a l'itàlia del renaixement. En aquesta aventura el Doctor li ensenya algunes de les cambres de la Tardis a Sarah. I decideix canviar-se a la nau secundaria de control, decorada íntegrament en fusta... Amb això que es veuen atrapats enmig d'una hèlix d'energia de Mandràgora. Sense adonar-se'n quelcom es fica a dins la Tardis. Quan arriben a San Martino, un poblet d'Itàlia, l'energía d'Hèlix de Mandràgora, que tenia un elaborat pla, contacta amb el culte de Demnos per tal que conquerir l'univers... Però el Doctor sap el que es fa: The Masque of Mandragora
• La següent aventura comença amb una escena en la qual es presencia una execució. Un perillós fugitiu es destruït amb un potent làser quan s'intentava escapar en una nau espaial. Però clar, molta brossa cósmica cau a la Terra... Amb aixó que una mà mig carbonitzada amb un anell que conté l'esperit del perillós fugitiu es trobada per Sarah Jane en una cantera un temps posterior. És la mà de la por (The Hand of Fear) que buscarà per tots els mitjans recuperar la glòria perduda. Genial missatge per als polítics i governants: "de que servieru quan ja no hi hagi poble per governar". Sarah Jane, llença un ultimàtum al Doctor... Està cansada de ser hipnotitzada, posseïda, sacrificada, torturada, segrestada, etc. etc. etc. (El que no li passa a ella...). I fa una espècie de gest de marxar... Però el Doctor acaba de rebre una senyal de Gallifrey... I els camins del Doctor i Sarah Jane es separen.
• L'assasí mortal (The Deadly Assassin) a més de tenir un títul redundant té la particularitat de que és la única aventura clàssica de Doctor Who, on el Doctor no té acompanyant... Feia temps que Tom Baker volia tenir més protagonisme i prescindir de la figura de l'acompanyant i aquesta va ser la prova de foc... La senyal que reb es perquè es requereix la seva presencia a Gallifrey. Algú vol assassinar la máxima autoritat dels Time Lords, i les pistes que van apareixent, totes apunten a que l'assassí es el propi Doctor... Però al darrera d'aquest pla hi ha un enemic mortal del Doctor... The Master (el Mestre/ L'amo) que en un estat de degradació física notable ho ha orquestat tot per venjar-se alhora dels Time Lords i del Doctor i erigir-se com a amo suprem a Gallifrey... 
• The Face of Evil: encara no disponible en DVD... L'únic que puc dir és que presenta a la nova acompanyant del Doctor, la salvatge Leela. Ja la ressenyarem més endavant.
• En el seu primer viatge amb Leela, Tom Baker visita una nau espaial en un viatge de minería a Storm Mine 4, on un grup d'humans realitzen la seva tasca servits per un fidel elenc de robots... Però l'aparició del Doctor i la Leela coincideix amb una sèrie d'assassinats. Els robots en són els principals sospitosos (The Robots of Deat). El Doctor i Leela s'encarregaràn talment Poirot i Hastings, de descobrir el misteri al darrera dels assassinats... Un digne homenatge a la intriga al pur estil Agatha Christie.
• Per finalizar la temporada, una de les històries més originals i alhora controvertides de la época... Weng-Chiang, un mag chinés malvat pretén ser ressucitat pels seus fidels, que necessiten una sèrie d'objectes... Mags chinesos, ninots assassins, i altres luxes per l'estil enmig de la Londres Victoriana... La controvèrsia radica en que recurriren a actors maquillats per fer de chinesos, fet que es considera com a racista a molts països... Clar que si ho situes en el temps, la quantitat d'actors chinesos potser no era signifiativa com per a fer tant d'escàndol. Però ja sabeu que en qualsevol cas des d'aquest blog sempre estem en contra del Racisme i del Feixisme entés com a odi a la diferencia (sigui de raça, cultura, creença, origen, nació, sexe, sexualitat, etc.) The Talons of Weng_Chiang.

A la próxima entrega del Doctor Who analitzarem les següents temporades de Tom Baker com a Doctor Who!

Enllaços Relacionats:

• Doctor Who (I): Introducció
• Doctor Who (II): El Primer Doctor - William Hartnell
• Doctor Who (III): La nova era i el Nové Doctor - Christopher Eccleston
• Doctor Who (IV): El Segon Doctor - Patrick Troughton
• Doctor Who (V): The Space Museum / The Chase (Primer Doctor - William Hartnell)
• Doctor Who (VI): The Infinite Quest
• Doctor Who (VII): The Dominators (Segon Doctor - Patrick Troughton)
• Doctor Who (VIII) - The Ark (Primer Doctor - William Hartnell)
• Doctor Who (IX) - The Gunfighters (Primer Doctor - William Hartnell)
• Doctor Who (X) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part I
• Doctor Who (XI) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part II

No m'hauria cregut mai...

No m'hauria cregut mai
que arribat a la vellesa
fos possible d'estar sol.
Em temia una gentada.

Certituds Immediates

Miquel Bauçà

Empúries

Malaurat

Malaurat, gran fill de puta,
que no saps que tens cervell.
Infidel, jo et cremaria,
com la Inquisició.
Què hi fas damunt la Terra?

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries

La web m'ha perjudicat

- La web m'ha perjudicat
i em fa vergonya dir-ho,
car és forma de progrés.
- Com ha estat? - De dues formes:
tu saps que uso molt software
i els fabricants, astuts,
per defecte del producte,
em desvien per no res
a la xarxa. Més valdria
més responsabilitat.
Fan com un de per Terrassa
que inclou dins els mitjons
el nom d'una cosidora,
car ja veu que estan mal fets.
I de l'altra: veig que augmenta
molt la gregarietat,
que no necessita estímuls.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries

La Motivació

Si tot fos més divertit, el món rodaria millor... Marketing!




Contrex - Ma Contrexpérience - 97s from Marcel on Vimeo.

La pau espiritual

La pau espiritual...
Quina grossa cabotada...!
Pels qui estimen de debò
el cervell, de cap manera
pot haver-hi treva o pau.
Sempre són muntanyes russes.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries

Doctor Who (XI) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part II

Continuació d'aquest apunt: Doctor Who (X) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part I

Després de dos anys de Doctor Who en color, les coses no podien anar millor. Les audiències havien revifat. I la parella formada per Jon Pertwee i Katy Manning com el Tercer Doctor i Jo Grant, tenia una sincera i agradable química que feia que tot funcionés molt bé.

Al mateix temps, el Doctor, així com Sherlock Holmes, tenia en el Mestre (The Master) la seva némesi ideal. El seu propi Moriarty. I tot que per a mi les seves aparicions eren massa freqüents i de vegades poc originals, sí que tenia un fort atractiu en bona part pel carisma de l'actor que l'encarnava, Roger Delgado.

Finalment, la familia formada pels actors més o menys freqüents que interpretaven els membres regulars de UNIT (el Brigadier Lethbridge-Steward, el Sargent Benton, i el Capità Yates) propiciaven un formidable ambient laboral per tot l'equip...

1972 - Temporada nou

• Day of the Daleks: (el Dia dels Daleks) Sempre es recomanable començar una temporada amb un bon ganxo. I quin millor ganxo que l'arxi-enemic del Doctor: els Daleks. Els inhumans Daleks no apareixien a la sèrie des de 1967. Ara, 5 anys després, la inauguració de la novena temporada era la oportunitat ideal pel retorn dels Daleks. Un retorn que suposaria la primera aventura amb els Daleks en color. Un escamot del segle 22 apareix al segle 20 per tal d'eliminar un polític al que acusen de boicotejar una important reunió per evitar la 3a Guerra Mundial... Una guerra que resultava d'interés per als malvats Daleks. Aquesta història introdueix els Ogrons com a raça primitiva 
• The Curse of Peladon: la maledicció de Peladon suposa la primera visita del Doctor a Peladon, un planeta poc avançat però molt ric en minerals. La Federació Galàctica està estudiant la posibilitat de permetre la seva entrada a la Federació, mentres el planeta es debat entre els progressites favorables i els conservadors i tradicionalistes que argumenten que obrir les fronteres als aliens posarà en perill la seva cultura i la seva independència. Destaca la presència dels Ice Warriors, o Guerrers dels Gel, uns reptils d'origen marcià, que eren habitualment enemics del Doctor però en aquesta ocasió mostren el seu cantó més pacífic.
• The Sea Devils: (els dimonis del mar) uns estranys fenòmens provoquen la desaparició de diversos vaixells en una zona molt propera al lloc on el Mestre (o l'Amo) (The Master) és presoner. El Doctor no trigará en descobrir que uns parents dels reptils-humanoides Silurians, tenen la intenció de reclamar la seva autoritat sobre el planeta Terra, el qual ocupaven abans del domini dels Homo Sapiens. Al igual que els Silurians, s'havien hivernat mitjançant una sofisticada tecnologia... I ara el Master (l'Amo) els ajudava a reviure pels seus malvats propòsits...
• A la següent aventura, el Doctor i Jo Grant són enviats a una missió pels Senyors del Temps (Time Lords) a una base espaial que orbita al voltant del planeta Solos. The Mutants. (Els Mutants). L'acció succeeix en el futur, en un futur en el que l'imperi terrestre comença a afeblir-se i está disposat a donar la independencia a alguns dels planetes-colònia. I Solos és un d'aquests planetes, que inhabitable pels humans està poblat per uns éssers humanoides que están patint una greu mutació... Podrà el Doctor complir la missió?
• Per tancar la temporada novena, el Doctor, Jo Grant i els amics d'UNIT s'han d'enfrontar a una nova amenaça de dimensions insospitades, doncs el malvat Amo (The Master) té la intenció de reviure Cronos, el monstre del temps. The Time Monster.  

1972/1973 - Temporada 10

• The Three Doctors: reunir els tres doctors era la millor manera de matar dos ocells d'un tret: celebrar el desé aniversari de la série i alhora servir de big bang per a la desena temporada. Els Senyors del Temps es veuen atacats per un poderós enemic, que els posa contra les cordes. Omega. Això els forçarà a prendre mesures dràstiques, com transgredir una de les lleis del temps, que impedeix que un senyor del temps es creui amb el seu jo del passat. Així consegueixen que les encarnacions dels tres doctors (William Hartnell, Patrick Throughton i Jon Pertwee) treballin en equip per vèncer Omega. 
• Carnival of Monsters: Carnaval de Monstres es l'espectacle que dos artistes trotamons (i mai millor dit) porten a un planeta altament burocratitzat (Inter Minor) per tal de fer el seu espectacle. El que ningú espera son revolucions, conspiracions, i que la TARDIS del Doctor es materialitzés a dins la màquina del Carnaval de Monstres, una màquina que està prohibida per les lleis intergalàctiques, ja que conté empresonats éssers vius en contra de la seva voluntat.
• Les dues següents aventures del Doctor conformen una trama doble que rep el nom conjunt de Dalek War. La primera és Frontier in Space: la pau entre la Terra i Draconia es troba en una situació molt delicada. Uns i altres diuen ser atacats per l'altra part. Contínues violacions d'una i altra banda de la frontera espacial semblen succeir-se però una i altra banda neguen ser-ne els responsables. El doctor sospita que potser una tercera força s'amaga darrera els esdeveniments... Els Ogrons, el Mestre (Master) i els Daleks?
• La segona part de Dalek War és Planet of the Daleks. Spiridon es un planeta habitat per uns éssers invisibles. I els Daleks estan investigant el secret de la invisibilitat per aumentar el seu poder. Mentrestant els enemics naturals dels Daleks, els Thals, es preparen per atacar el centre per tal d'impedir que els Daleks aumentin la seva força. El Doctor i Jo Grant arriben a Spiridon després de frustrar els plans de guerra entre la Terra i Draconia per ajudar als Thals i als Spiridons.
• The Green Death, o la Mort Verda, es l'aventura més melancòlica i trista de les series clàssiques de Doctor Who que jo he vist. El motiu? El sentit comiat de Jo Grant, que deixa la sèrie en aquesta ocasió, deprés d'enfrontar-se a "El Jefe" d'una empresa química, sospitosa de causar l'aparició d'una extranya infecció i d'uns espantosos cucs gegants.

1973/1974 - Temporada 12

• The Time Warrior: per la nova temporada calia un nou reclam. I en El Guerrer del Temps en tenim dos. Una, la primera aparició d'un Sontaran, un dels enemics recurrents del Doctor. Un enemic que té molt caràcter. L'altre reclam era la presentació de la nova companya del doctor, la brava Sarah Jane Smith, interpretada per Elisabeth Sladen, actriu que ha mort recentment víctima d'un càncer. Sarah Jane Smith és un personatge molt important a la història de la serie. SJS es una dona forta, valenta, professional. SJS es la primera vegada que de forma sincera, l'acompanyant del doctor va una mica més enllà de la simple comparsa que només servia per a ficar al Doctor en embolics, o de mitjà per explicar a la jove audiència el que estava passant a cada moment. Així els dos, involuntàriament acabaran treballant junts per rescatar un grup de científics que han sigut segrestats i transportats 200 anys enrera en el temps, alhora que eviten que la història de la humanitat canviés dràsticament.

• Invasion of the Dinosaurs: Aquesta aventura del doctor encara no ha estat publicada en DVD. Està prevista pel Gener de 2012. 
• Death to the Daleks: Aquesta aventura tampoc ha estat publicada en DVD. Segurament sortirà al 2013, però res no està confirmat ara mateix.
• The Monster of Peladon: el Doctor retorna a Peladon a fer una visita al seu vell amic, però es troba que el rei de Peladon ha mort, i que el Planeta es troba de nou dividit en una lluita de classes. Mentre els nobles están traient tot el profit de la venda dels minerals del planeta a la Federació, els miners només en treuen més feina sense veure cap benefici. La situació es veu agreujada per la manipulació d'un agent secret, que pretén apoderar-se del control del Planeta. Els Ice Warriors retornen al seu perfil malvat, però el Doctor, una llegenda a Peladon, és la persona perfecta per tal de frustrar els plans dels conspiradors. 
• Planet of the Spiders: havia arribat l'hora de que el Doctor canviés de cara de nou. El final del Tercer Doctor. Després de l'abandonament de Katy Manning (actriu que interpretava Jo Grant) i de la mort inesperada de Roger Delgado (intèrpret de The Master), Jon Pertwee va decidir sumar-se pacíficament al canvi. Potser ja no era el mateix. A més el productor Barry Letts i Terrance Dicks, editor de guions, també abandonaven la serie al final de la temporada. Tot cridava a un canvi. I el comiat de Jon Pertwee com el doctor el porta de nou a Metebilis 3, un planeta que ha tingut molta presència al llarg dels últims episodis.... I on el Doctor s'haurà d'enfrontar a una civilització d'aranyes gegants molt poderoses.

El relleu de Jon Pertwee el pendria Tom Baker, fins ara, el Doctor que més temporades ha encarant el personatge de Doctor Who (set).

Enllaços Relacionats:

• Doctor Who (I): Introducció
• Doctor Who (II): El Primer Doctor - William Hartnell
• Doctor Who (III): La nova era i el Nové Doctor - Christopher Eccleston
• Doctor Who (IV): El Segon Doctor - Patrick Troughton
• Doctor Who (V): The Space Museum / The Chase (Primer Doctor - William Hartnell)
• Doctor Who (VI): The Infinite Quest
• Doctor Who (VII): The Dominators (Segon Doctor - Patrick Troughton)
• Doctor Who (VIII) - The Ark (Primer Doctor - William Hartnell)

• Doctor Who (IX) - The Gunfighters (Primer Doctor - William Hartnell)

• Doctor Who (X) - Doctor Who (X) - El tercer doctor (Jon Pertwee) - Part I

  
  

12 de Octubre

Madrid. 12 Octubre.

30º

Y después pienso: "El calentamiento global no existe!"

En principi

En principi, d'un humà
cal pensar que és idiota
o dolent. Potser, millor:
que practica ambdues coses.
Si després no ho sembla tant,
costa poc rectificar-se.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Empúries - Narrativa

Conference Call

Dia movido en el trabajo. 

Un proyecto enorme de mi empresa consultora internacional (tecnología punta)  para una de las principales operadoras telco del país. 

De repente se escala un problema importante. Tengo al teléfono a un elemento importante del trabajo. Pero el problema va más allá de lo que pensába... Hay que involucrar a otro departamento. Hablo con la jefa del departamento. A su vez ella tiene que llamar a un miembro de su equipo que está en Bilbao o por ahí.

Con lo que tuvimos que montar una call con la última tecnología para ponerlos en contacto.

Reflexió

Tot camí et porta a algún lloc,
tu només has d'arribar-hi.

Joan Genís

Merodeador a Felanitx

Fa dos anys Merodeador va fer una visita per Mallorca... 

Evidentment el vaig passejar una mica. 

I no podia faltar una visita al puig de Sant Salvador a Felanitx.

En qualsevol cas l'home ara ha emigrat a Suissa per exercir l'arquitectura a aquell país.

El trobaré a faltar... 

De fet l'hauré de visitar tan aviat com em sigui possible.

Foto Artística? - II

Foto Artística? - I

El lado oscuro de Madrid

Muchos no lo aceptan. Muchos lo niegan. Y muchos más todavía, dirán que esto que voy a mostrar es falso o que lo he hecho yo mismo. 

Es muy fácil negar lo que se tiene delante de las narices. 

Yo sólo muestro las fotos que saqué hace dos años, en 2009, en el Leroy Merlin de San Sebastián de los Reyes. Yo me acababa de comprar un piso en Madrid y estaba amueblándolo, y preparándolo para que fuera habitable. A este centro comercial fui con mi madre. Todo transcurrió de forma tranquila. Era Noviembre/Diciembre 2009. Me llamó la atención, de lejos esta estampita pre-navideña. Un cristal con un enorme Bienvenidos en castellano. Y debajo una serie de traducciones dando la bienvenida en diferentes lenguas. De lejos todo estaba precioso. Hasta me ilusionó ver que también estaba en Euskera y en Catalán!!!!! Me sentí en ese momento muy orgulloso. Pensé: el país está madurando. 

Claro que no puedo ocultar mi sorpresa cuando me fijé en un hecho muy curioso. Justamente los mensajes de bienvenida en Euskera y Catalán estaban tachados con bolígrafo! Todo un gesto que no precisa de más comentarios. Alemanes bienvenidos. Israelís bienvenidos. Árabes bienvenidos. Griegos, Rusos, Portugueses, Italianos, todos bienvenidos... No, todos no. Catalanes y Vascos no.

Las imágenes hablan por si solas. Pero después somos los catalanes y los vascos los excluyentes... Los intolerantes... Es más fácil ver la paja en el ojo ajeno.

No lo he publicado antes porque creía que era negativo para mi interés real, que es el de buscar puntos en común, encontrar el entendimiento... Empatía. Comprensión. Pero estos últimos años en mi entorno laboral he recibido tantas muestras de negación, de condescendencia, de negatividad injustificada... Que creo que estas cosas deben salir a la luz, para que se tenga en cuenta algo muy importante.

Hay catalanes, hay vascos, hay gente de todos lados que es fascista, intolerante, racista, machista...
Pero como diría M. Cipolla el porcentaje es constante en todas las sociedades y estratos sociales. 


Moraleja: en todos los ojos entran pajas. Lo constructivo es buscar el entendimiento, la empatía y la comprensión. En pocas palabras: escuchar y aprender en vez de creer que sólo existe una visión correcta y esa es la nuestra.

Un matí blanc a Madrid (2009)

Realment la neu té un element nostalgico-melancòlic que m'atreu considerablement.

Com t'estimes més la tele?

- Com t'estimes més, la tele?

- Sense so. Enriqueix més. 
Déu just parla amb les imatges,
i en té prou i més que prou.
Si parlés o fes discursos,
just seria un parisenc.
Ni sa mare no el creuria.

Certituds Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Editorial Empúries

Principio del email repetitivo

No por mucho reenviar
se resuelve más temprano.

Versión 2:

No por mucho reenviar
te contestan más temprano.

Sabiduría popular laboral

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VII - Final)

El final arribava... O ja havia arribat. No ho sé.

Després d'uns dies d'activitat intensa arribava un dia de navegació...

El dia que deixàvem Geiranger el més impactant va ser que a la 1 de la nit encara era realment de dia. Si no mireu-ho a la foto. 

I aquesta vista seria tot el que veuríem tot el dia.
Però això tampoc és tan horrible... varem descansar, relaxar-nos. Viure una altra perspectiva de les vacances: no fer res... I clar, preparar-nos per a l'últim esdeveniment preparat pels creuers: el sopar de gala.

Com ja vaig dir al primer capítol d'aquesta aventura, els sopars eren un ritual fix, ja que compartiem sempre la mateixa taula amb el mateix grup de persones...

A la foto podeu veure el variat grup amb vestits de gala. La veritat és que varem riure molt tots plegats.

Els sopars, inclosos al preu del creuer (excepte les begudes) eren bons i interessants. I aquest en concret era el sopar de gala: havíem d'anar mudats. I els cambrers varen fer una autència exhibició servint els plats... Amb complexes coreografies preparades i assatjades. Nosaltres teníem el nostre propi cambrer...

 El més impressionant va ser sense cap dubte el postre: un curiós souflé flammant... Mai millor dit!

El dia següent seria una dia de comiats, i de retorns...
L'arribada a Copenhague tenia un regust de final... Però el que més greu ens sabia es haver passat per una ciutat com Copenhague sense haver-la pogut visitar. Clar a la meva amiga li era igual... Ella ja hi havia estat de petita... Però a mi em feia molta ràbia...

El primer que se'ns va ocòrrer va ser mirar si alguna de les excursions ens anava bé, d'horaris i de que ens oferís la possibilitat d'apropar-nos a l'aeroport... Però no n'hi havia cap de compatible... L'hora del nostre avió era horrible... Eren les 9 del matí i fins les 16 no sortia l'avió o alguna cosa semblant. Molt de temps per trescar però pocs recursos.

A la fi aconseguírem pensar. Anàrem a l'aeroport amb l'autobús dels creuers. Facturàrem l'equipatge. Obtinguèrem les tarjetes d'embarcament. I agafarem els tapins i partirem cap al centre de la ciutat en transport públic (metro).

Mesuràrem el temps emprat pel trajecte en metro per tal de saber a quina hora havíem de partir per anar bé de temps. I amb un mapa de la ciutat que aconseguírem a l'aeroport, ens marcàrem un fantàstic itinerari...

I així a les 10 ja estàvem trescant Copenhague... Kobenhavn.
La primera parada va ser el City Hall o Radhus. Aquest edifici inaugurat a inicis del segle XX es la seu del Consell Municipal i de l'Ajuntament de la ciutat.

Varem continuar en nostre passeig i un majestuós edifici cridà la meva atenció: la Ny Calsberg Glyptotek, un museu fundat pel fill del responsable de Calsberg (la cervesa). No teniem temps per visitar aquest museu d'art. Pero l'edifici es molt atractiu... Pel meu gust és clar!

Caminant caminant pels carrers d'aquesta peculiar ciutat em cridà l'atenció el jardí d'un edifici no especialment atractiu tot i la seva pinta d'edifici majestuós, històric i important. D'aquí que fes aquesta fotografia... Fins a descobrir un temps més tard que es tractava del Museu Jueu Danés de Copenhaguen...
La veritat és que l'arquitectura de la ciutat es una barreja molt cuidada i equilibrada d'arquitectura antiga i tradicional barrejada amb alguns edificis d'arquitectura puntera contemporànea... Però per alguna raó jo em vaig sentir més atret aquell dia per captar els edificis més històrics... Clar que em va quedar una clara i senzilla sensació de que tornaré aviat a Copenhaguen.

Un altre edifici que em va cridar l'atenció és l'edifici de la vella borsa de la capital danesa (The Old Stock Exchange).  Un altre edifici amb molta personalitat, imponent i molt 'danés'. (És del segle XVII)

Un altre edifici molt característic de la ciutat és l'Esglèsia del Nostre Salvador (Church of our Saviour) que, al igual que la vella borsa, destaca per la seva torreta puntiaguda (això sí, amb un estil completament diferent del barroc edifici capitalista).

Com no podia ser d'altra manera, també passejàrem per Nyhavn, la marina del Copenhague del segle XVII. Un colorit passeig amb velers i barques de tot tipus (però sempre amb molta classe) atracats complementant de forma extraordinaria la vista. Un lloc ideal per prendre's un gelat i descobrir que els danesos poden tenir gustos peculiars pel que fa als dolços.

El següent edifici que cridà la meva atenció fou l'Esglèsia de Marbre també coneguda com Friederiks-kirken (o Frederick's Church), prou coneguda per la seva imponent torre de marbre coronada per una volta enorme.

També tinguèrem temps de passar, en el nostre passeig, pel costat de la font de Gefion, de la que els danesos en presumeixen anomenant-la "la Fontana di Trevi" danesa. Sense desmerèixer res, més aviat jo l'anomenaría "la Cibeles" danesa. I no és per ofendre!. 

La Sireneta! La estàtua més famosa de la ciutat també va rebre una visita per part nostra... I he de reconèixer que va ser la caminada més llarga del dia... Un di amarcat per la enorme caminada que varem fer... Acabarem amb les cames destrossades! A l'avió dormirem com bebés després del rot.

Encara no he decidit quina estàtua és més emblemàtica, aquesta o el Manneken Pis belga. 

El darrer passeig del dia abans d'agafar el metro cap a l'aeroport ens va portar al curiós Kastellet, una de les fortificacions més ben conservades del Nort d'Europa. Del castellet el que més il·lusió em va fer va ser el molí (tan del nort) que d'alguna manera semblava que ens deia adéu amb les seves aspes, sabedor insconscient de que en qüestió de dues hores seríem en un avió camí de Barcelona...

Un cop a Barcelona, hi passaria una nit i agafaria un altre avió que em portaria a Madrid de nou. No sense deixar enrera la sensació d'haver invertit uns diners de forma espléndida, en un dels millors viatges de la meva vida adulta.

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part VI - Hellesylt / Geiranger)

Poc a poc el nostre viatge-aventura estava arribant a la seva fi. Els dos darrers ports havíen estat realment fantàstics... Plens de paisatges impactants, i d'activitats entretengudes i divertides. I és que de vegades mola ser un 'borrego' més... No haver de pensar, d'estar pendent de les coses. De vegades mola.

La nostra següent escala era certament curiosa. Haviem de desembarcar a Hellesylt. i mentre nosaltres ens dedicàvem a fer les nostres excursions, el creuer marxava cap a Geiranger per a recollir-nos allà.  

Fa una mica d'impressió pensar que el vaixell es mou mentres tu vas d'excursió. I si li passa alguna cosa a l'autobús i no podem arribar al destí? Tanmateix la gràcia de les excursions oficials... Que tenen més garanties d'estar pendent de tu que si es tracta d'una excursió pel teu compte.

Hellesylt ens rebé amb bon temps. El sol, acompanyat d'algun núvol solitari ens oferien vistes dignes de postals... On les ombres dels núvols formen part d'una posada en escena involuntària de la natura.

En aquesta ocasió, el minúscul port de Hellesylt no disposava d'un calat suficient per a que atraqués. Per tant desembarcàrem en petites barcasses en grups petits en diferent ordre segons la excursió escollida. Un cop al port, comprovàrem la inmensitat del paratge tot comparant la petitesa del nostre inmens creuer a dins les aigues de l'impactant Sunnylvsfjord. 

En aquesta ocasió ens resultà facilíssim escollir la excursió que voliem realitzar: la visita al glaciar de Briksdal.

Diu el poema de Kavafis "Viatge a Ítaca" que en tot viatge el destí és el menys important. Que la major riquesa es allò que aprens en el camí. Evidentment visitar un glaciar és quelcom únic, però certament, el camí ens deixà imatges també impactants i formidables. Com rierols... 

 Llacs...

 De cop l'autocar s'aturà a un pàrquing d'una atracció turística i ens deixà baixar. Per arribar al nostre nou destí calia caminar.

A la foto podeu veure que no estavem precisament al costat del nostre destí: el glaciar de Briksdal.
Un glacial (wikipedia) es una capa de gel molt gruixuda que es forma a la superfície terrestre per l'acumulació de quantitats enormes de neu per períodes molt llargs de temps. La quantitat de neu caiguda excedeix a la que es fon, i després, pel pes de la mateixa, les capes inferiors es feren compactes i es formaren les gran masses de gel. En l'actualitat, els glacials representen una superfície de més de 10 millons de km2 , dels que la majoría es troben en els pols. La resta, com el de Briksdale es troben repartits a les muntanyes.

El glacial de Briksdal es un dels glaciars més accessibles i més coneguts braços del glacial de Jostedal.
Així que varem partir caminant pel camí indicat. I a la primera de canvi vaig trobar la ocasió perfecta! Per seguir amb la costum adquirida recentment vaig aprofitar a la primera de canvi per posar els peus en remull... I us puc jurar que l'aigua era realment fredíssima! Venia del mateix glaciar així que ja us ho podeu imaginar.
A la primera foto a sobre la meva espatlla es pot veure el glaciar...

 Potser en aquesta foto es pot apreciar molt millor.

Jo.

Els peus en remull.

I al fons el blanc del glaciar guaitant sobre el llom de la muntanya.

De nou els paisatges eren espectaculars. Barrejant verds, blancs, marrons i grisos amb blaus... Un vertader orgasme de colors. 

I així de mica en mica anarem pujant i apropant-nos al famós glaciar. 

La massa de gel compacte es vertaderament impactant.

Encara que a la foto pugui semblar petit, la veritat és que és realment inmens. 

I a la següent oportunitat vaig tornar a remullar-me els peus en aigua realment congelada...

Eventualment, ja havíem arribat al nostre destí.... La baixada va ser força més sencilla que no pas la pujada. I així varem tornar a pujar a l'autobús que servilment ens portaría al nostre següent destí. 

El nostre proper destí no era altre que el mont Dalsnibba.

Si fa bon temps, el mont Dalsnibba ofereix una impactant panorámica de Geiranger, el lloc on es suposa que està fondejat el creuer esperant que els seus passatgers retornin paulatinament de les seves excursions.

Però per desgràcia... No feia massa bon temps...

 Les perspectives que anavem captant pel camí ja ens indicaven que la vista no ens depararia grans sorpreses.

Aixó si... la neu cada vegada s'anava fent més freqüent. Com aquest bloc de gel que tot i ser Juliol encara  surava a la deriva...

Com es podia preveure la vista un cop a la cima del Dalsnibba no era especialment esperançadora.
Vaja que no es veia absolutament res.
La veritat és que fins ara el clima s'havia portat molt bé amb el nostre viatge... Era previsible que en qualsevol moment la sort ens donés l'esquena.

Per sort aquests operadors turístics se les saben totes per tenir contents als clients... I es veu que quan el clima tapa el mont Dalsnibba, hi ha un mirador uns kilómetres més avall que sol quedar per sota els núvols. I des d'aquests vàrem poder veure una magnífica vista panorámica de Geiranger on, per la nostra tranquil·litat, el nostre creuer allà estava... Fondejat. Esperant-nos.

En realitat a mi no m'agrada massa sortir a les fotos. I clar sempre hi haurà algú que dirà... Segur que les fotos les ha agafat d'internet i ell no hi ha anat no al viatge... La foto següent crec que esborra qualsevol dubte que hi pugui haver...

Amb aquestes que l'autobús ens tornà al port, i despres de fer un petit tomb, ens tornàren a embarcar amb les barcasses que ens havíen desembarcat. Els ànims lleugerament afectats per la cruel sensació d'estar acabant un formidable viatge... Ara només quedava un dia senser de navegació camí a Copenhague. 

Però deixarem aquests darrers detalls per a l'últim capítol d'aquesta aventura...

.

errors

- Com és que has fets tants errors,
al llarg de la teva vida?
- Realment no són errors:
són l'impost que es paga a compte
per tornar inteligents.
Si no els fas, ets idiota.
És la regla universal,
a què tots hem de sotmetre'ns

Certituts Immediates (2005)

Miquel Bauçà

Editorial Empúries