La història sembla de broma.
El meu avi té un bot de fusta que ja no utilitza perquè te les facultats motrius mermades.
I amb l'excusa de rescatar el bot, el meu pare es va fer el PER i el carnet de Patró de Iot.
I amb l'excusa de que tenia ganes i capacitat es va comprar l'esmentada barca.
I la varen anomernar:
GALINDAINA
I també és agradable pensar que d'ara en endavant, podré gaudir de matins, tardes i qui sap d'alguna travessia més llarga a la mar, una passió molt comú entre tots els illencs...segons el DCVB (Alcover-Moll):
Com és de suposar el nom respon a una de les mil excentricitats del meu pare. He de reconèixer que el nom és original. Però... Sí, és original.
La història continua amb la meva mare i jo estudiant i fent el curs corresponent del PER. (Patró d'Embarcacions d'Esbarjo (recreo) ). I aprovant-lo a un examen relativament fàcil on es presentaven més de 300 persones, curiosament al setembre, poc abans de que jo marxès a la Índia. Però això de la Índia és una altra història. I tant si ho és!
Però tornam a na Galindaina. El fet és que ha estat un estiu ben divertit. Galindaina amunt i Galindaina avall, aprentent tots plegats a governar un vaixell de gairebé set metres d'eslora. I el meu pare assumint sense gaire esforç el paper de capità sempre evitant amb prou feines els continus motins de la tripulació consistent majorment en la meva mare i jo. Ja el podeu veure a la foto amb les mans al timó de la nau. (Bring back... Bring back... Bring back my bonnie to me!).
Ara bé, també he passat molta vergona en alguns moments, quan he vist com els meus pares eren incapaços d'evitar perdre el control de la barca per mos del vent o de la corrent a l'hora d'atracar o partir...
Però d'aquestes coses en queda sempre un record agradable que segur que seran fruit de mil conversacions en les que riurem de valent.
Com és de suposar el nom respon a una de les mil excentricitats del meu pare. He de reconèixer que el nom és original. Però... Sí, és original.La història continua amb la meva mare i jo estudiant i fent el curs corresponent del PER. (Patró d'Embarcacions d'Esbarjo (recreo) ). I aprovant-lo a un examen relativament fàcil on es presentaven més de 300 persones, curiosament al setembre, poc abans de que jo marxès a la Índia. Però això de la Índia és una altra història. I tant si ho és!
Però tornam a na Galindaina. El fet és que ha estat un estiu ben divertit. Galindaina amunt i Galindaina avall, aprentent tots plegats a governar un vaixell de gairebé set metres d'eslora. I el meu pare assumint sense gaire esforç el paper de capità sempre evitant amb prou feines els continus motins de la tripulació consistent majorment en la meva mare i jo. Ja el podeu veure a la foto amb les mans al timó de la nau. (Bring back... Bring back... Bring back my bonnie to me!).
Ara bé, també he passat molta vergona en alguns moments, quan he vist com els meus pares eren incapaços d'evitar perdre el control de la barca per mos del vent o de la corrent a l'hora d'atracar o partir...
Però d'aquestes coses en queda sempre un record agradable que segur que seran fruit de mil conversacions en les que riurem de valent.
(Veient aquestes fotos, em ve al cap més d'una cançó dels Antònia Font...)
Gaudir del relax, de la passió de la mar, és un regal important.
Encara que ho consideri una 'pijada' crec que els meus pares es mereixien donar-se aquest caprici... I si a més jo en puc disfrutar també, doncs millor!
Ara és una nova font d'entreteniment per als meus pares... I una nova font de discussió... Una excusa de xantatge mutu...
Ara només queda acabar de presentar-vos na Galindaina. A la foto de la dreta hi ha un dels espais habilitats per al repós, a la punta de l'embarcació. Aquest espai ha estat el triat per els meus pares per a ells. L'altre espai habilitat per al descans és un lloc transformable. Es tracta de la taula interior de la cabina que es pot veure a la foto de més avall. La taula, d'un material plàstic reforçat, es plega de forma que forma un espai pla amb els seients, que, amb uns coixints apropiadament apropiats, fa les perfectes funcions de lloc de descans i repós. De llit, vaja.
A aquesta foto podeu veure la taula plegada. Té un mecanisme que l'alça i permet a 4 persones asseure's per menjar o realitzar activitats de diversa índole a l'interior de la cabina en cas de mal temps a l'exterior.
Quan es plega i s'hi posen els coixins adequats, té aquest aspecte, el d'un llit. Clar que millor no caure'n perquè l'altura a la que es troba és considerable... En qualsevol cas crec que aquest acabarà essent el "meu" llit en les ocasions que correspongui.
Per acabar aquest apunt, afegesc un video on podeu veure una barca com na Galindaina (Passport 650 Escapade):
PS: El més curiós es la nova dimensió que una cançó mítica d'esplai pot prendre en determinades circumstàncies:
Perduts en la immensa mar blava,
les mans al timó de la nau,
perduts en la immensa mar blava,
sols penso en tornar al teu costat.
Bring back, bring back,
oh, bring back my bonnie
to me, to me! (bis)
De nit estirat jo somnio,
dels dies joiosos passats,
de nit estirat jo somnio,
que no trigaran a tornar.
Bring back, bring back...
Un tmeporal va inflar les veles,
i tot el vaixell va cruixir,
un temporal va inflar les veles,
i va encaminar-nos a port.
Bring back, bring back...
Contents tots els mariners canten,
ja veuen la fi dels seus mals,
contents tots els mariners canten,
i jo penso en el meu amor.
Bring back, bring back...
Això és una promesa de moments meravellosos. Esper que tenguis sort triant les persones amb les quals ho comparteixis.
ResponEliminaLa veritat és que ara mateix les persones amb qui més ho comparteixo són els meus pares, que en són els amos... I bé, algun amic / amiga circumstancial. En qualsevol cas gràcies pel consell, és molt important saber escollir aquelles persones de qui ens rodejem.
ResponElimina:D