Vacances a Sta. Cristina d'Aro (IV): Camí de ronda i Ermita de St. Elm

El meu viatge a la Costa Brava va donar per molt!
Una de les excursions que em tenia preparades el meu amfitrió tenia dues parts.
NOTA IMPORTANT: totes les fotografies d'aquest apunt han estat extretes d'altres font mitjançant el Google Images.

La primera part era passejar pel Camí de Ronda que va de S'agaró a la platja de Sa Conca.

El primer comentari cultural que cal fer en aquest punt es remarcar el fet que a la Costa Brava els topónims i molta gent vella encara utilitza l'article salat (es, sa, s') que tan característic és de les Illes Balears. Aquesta coincidència es deu al fet que bona part dels repobladors de les Illes Balears després de la reconquesta per Jaume I el Conqueridor, d'aquí que les llengües catalana i mallorquina, siguin de fet la mateixa llengua. S'Agaró i Sa Conca són dos exemples formidables d'aquest fenòmen.


El segon comentari cultural que cal fer és explicar més o menys que és un camí de ronda: camí de ronda és el nom pel qual són coneguts els diferents trajectes que discorren per l'abrupta Costa Brava i que eren emprats per la Guàrdia Civil per a controlar la frontera marítima i evitar el contrabàndol.



Els seus orígens es sitúen al segle XIX, quan es va habilitar un petit senderol a través dels acantilats i costes de Catalunya per tal de controlar les poblacions de la costa. Al segle XX, especialment a la postguerra, va adquirir una importancia capital al servir básicament de control de l'estraperlo, activitat en auge degut a la pèssima situació d'Espanya després de la Guerra Civil. Tot i així, la gran corrupció imperant de l'època va impedir que es tanqués del tot aquesta vía, ajudant, malgrat l'elevat preu dels productes i de l'enriquiment d'uns pocs, a pal·liar lleument la pèssima situació dels anys 40 i 50, durant els quals hi havia una elevada carença d'aliments, eines i altres productes bàsics. Amb el desenvolupament económic d'Espanya, el camí de ronda va deixar de ser important, perdent la seva utilitat amb l'ingrés d'Espanya a la Unió Europea, i el consegüent Mercat Comú i desaparició de les fronteres.

Actualment els trossos que queden d'aquests camins de ronda constitueixen un lloc perfecte per a passejar i per arribar a alguns indrets i platjes de la costa. I això és el que vàrem anar a fer el meu amic i jo. Passejar pel camí de ronda des de S'Agaró a Sa Conca. S'Agaró és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell-Platja d'Aro. Allà hi deixarem el cotxe i partirem pel camí de ronda en direcció Sa Conca. El Camí de Ronda és preciós. A més de la vista sobre el mar Mediterrani, hi ha tot un seguit de xalets i construccions a primera línea que fan força goig.

La passejada transcorre de forma apassionant. (En dies com avui me n'adono de com t'enyoro de tant en tant, ElPerno!!!!!). Una conversació intrascendent, com és més que habitual, es tranforma en una xerrada metafísica, que alhora és una meta-xerrada física, que alhora és una meta-xerrada meta-física. El món de ElPerno es apassionant per a qualsevol persona inteligent. I per a mi també!





I així, xino xano petant la xerrada i estimulant la vista amb imatges com les fotos que apareixen a aquest text, arribem a Sa Conca (foto), una platja d'aquestes precioses, amb sorra i vegació. Només el temps excessivament fred i la meva vergonya m'impedeixen despullarme completament i llançarme al mar. Suposo que el mal temps i la manca de tovallola també hi varen dir la seva.

Varem creuar Sa Conca, i tot just darrera d'un bosquet va aparèixer una vista molt interessant de la desembocadura del Ridaura (...la deixarem caure fins que vegem l'arc al cel - Sopa de Cabra) i la Platja d'Aro amb el Cavall Bernat, una roca enmig de la platja que... Que... Vaja, que te una forma molt suggerent!!! (Foto)..

Bé, un cop arribats aquí, giràrem cúa i desfèrem tot el camí fet. Cap al cotxe a s'Agaró de nou. Un parell d'hores hi varem invertir. I tot seguit, el nostre següent destí fou Sant Feliu de Guíxols, en concret cap a l'Ermita de Sant Elm.

L'Ermita de Sant Elm és una antiga ermita a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols que es troba damunt una fortificació.

La fortificació fou construïda l'any 1203[1]. La capella original es va construir el 1452 i està dedicada a Sant Elm (en llatí Erasmus). El 1696, l'exèrcit francès va destruir l'ermita i les fortificacions. La capella actual data del 1723 quan fou dedicada també a nostra senyora del Bon Viatge. Després de la guerra civil, el 1943 es fa una primera restauració. L'aspecte actual data de la restauració del 1993.

Segons una llegenda controvertida, la vista impressionant de la costa des d'aquest promontori hauria inspirat l'escriptor Ferran Agulló i Vidal a batejar la costa gironina costa brava. L'ajuntament de Sant Feliu va erigir-hi una pedra commemorativa.

Després d'aquesta visita, ens retirem a casa per tal de sortir de festa. Però això ja està explicat... O no? :D