Skunk: la culpa fue del FNAC

La culpa va ser de l'FNAC.
Ja estava a Barcelona, quan vaig començar a ser addicte a comprar-me de tant en tant un CD a l'FNAC. Un cada setmana quan tenia calers... Un cada mes quan no en tenia. O fins i tot més. Grups desconeguts, noves influències. Ofertes impossibles i irresistibles...

Jo ja va temps que sóc un apassionat de la múscia d'influència jamaicana: ska, reggae, rocksteady, i tota la música relacionada... Un apassionat fora de mida. Quan vaig veure aquell CD a l'FNAC. Un cd anomenat #1, d'un grup anomenat Skunk i que tenia cançons com Bailando Ska... No vaig poder resistir-ho, i sense escoltar-lo. Sense tan sols haver sentit mai cap cançó d'aquest grup, m'el vaig comprar.

Va resultar ser un concert enregistrat en directe. Al principi quan me'l vaig escoltar em va deixar intranquil. Allò era diferent a tot el que havia sentit fins aleshores... Al principi fins i tot em vaig fer ràbia a mi mateix. Em vaig sentir decebut: m'havia enganyat a mi mateix.

Amb el temps, però no m'ha sabut greu, doncs recentment he completat la discografia i és un grup especialment agradable... Un reflex del meu sentit de l'aventura a l'hora de conèixer coses noves.

Justament, aquests dies al meu blog de música jamaicana (ska-reggae) El Racó Música i Arrels he fet la ressenya de tots els discs d'aquest grup i hi he posat totes les lletres traduïdes al català (quan era necessari).