Avui vos deman permís per parlar-vos de com un fenòmen excepcional en la meva vida va donar peu a un altre fenòmen de diferent dimensió...
Pintor. Pintor és un amic... I ho serà sempre. Però ho va ser molt més en una de les meves vides passades. En molts aspectes em va servir d'inspiració, de model... Tenia enveja i admiració sana per moltes característiques de la seva persona. Uns successos tèrbols i els diferents camins de la vida varen provocar que ara gairebé el vegi un cop a l'any i que tingui més relació amb la seva mare, ex-professora meva (una gran i excel·lent persona i professora per cert), que amb ell. Però sempre el recordo... Quan comenci amb les meves memòries ja desenvoluparé més aquests importants personatges...
La qüestió és, però Sangtraït. A aquella época, l'época en que Pintor representava per a mi l'amistat, el seu grup insígnia era Sangtraït... Jo feia molt poc que m'havia introduït al món de la música en català i amb prou feines prestava atenció a Els Pets i Lax'n'busto... I Sopa de Cabra i Gossos en un segon pla... Ell en canvi, no en tenia cap dubte. Sangtraït eren els seus.
Potser per la temàtica, perfecta per a un home enamorat de l'art, la pintura, la tradició i la mitologia... Potser per altres coses. Jo, en canvi, he de reconèixer que em resistia a entrar en el món de Sangtraït. Crec que ho vaig aconseguir, a més de la evident influència de pintor, per el videoclip de Cara i Creu, que apareixia a l'Sputnik.
Quin programa més enorme, l'Sputnik. Em passava hores de cap de setmana mirant videoclips... Hores i hores. Aleshores ja era noctàmbul, gairebé vampir. O més aviat no dormia.
Després vaig anar a BCN a viure i estudiar... Allà vaig anar a dos concerts de Sangtraït: a la Bikini amb la Galactica Versió 1. I desprès a l'últim concert amb la Galàctica i la iLòGiCa... Quin dia aquell... Sangtraït i dues persones importantíssimes en la meva vida...
I ara... Per Madrid, a tots els amants del heavy i del hard-rock i del metal els poso cançons com Bruixes, 15 Abril 1099, La lluna i el navegant i... No posen mala cara.
Per acabar una reflexió: per què els grups catalans no tenen més projecció fora de Catalunya?
Potser perquè al cantar amb català... Però bé, també tenim l'anglès... Ains no sé potser perquè molts grups catalans es centren només en reivindicar la llengua o bé parlen sempre d'amors i coses d'aquestes.
ResponEliminaNo sé no en tinc ni idea
Sí, sí... Cantar en català... Però no son ells els primers que diuen que Catalunya és d'Espanya. Doncs que tot el català que sigui espanyol: la música, l'idioma, les costums... Que les respectin i les defensin com si fossin seves!!!!
ResponEliminaPer cert, aquí tothom que he trobat sent un profund respecte cap a Catalunya i els PPCC... Ho dic per si sou d'aquests que odieu tot lo espanyol... No tot és dolent, que ho sapigueu...
Reivindicar la llengua. No conec cap grup que només parli d'això. I de fet, un dels que més en parla, Obrint Pas és un dels més internacionals... Clar que els coneixen més a l'estranger que a l'Espanya no perifèrica.
I parlar d'amors... Penseu un grup que no en parli d'amors... Només un. :D
Jo crec més aviat en mala fe empresarial. Però tot son punts de vista. El que està clar és que cada dia que passa els polítics són més lluny de les persones humanes.
Per motius dispars i alguns els podem citar. Primer fer l'incís que ara si hi ha un nombre important de grups catalanocantans movent-se discograficament i escenicament. Es tracta del nou pop català. Grups com Refree, Mazoni, Sanjosex, recordem Albert Pla, (encara fos bilingüe), Antonia font inclús..... que habitualment surten al rockdeluxe i per tant s'han fet un racó en l'escena indie "nacional". Petitt, perque es una escena no massiva, però sòlid. No en va en la última llista anual de cançons nacionals de rockdeluxe, 5 eren en català sobre 15.
ResponEliminaPer altre banda els grups que nodrien l'escena coneguda fins ara com rock català (Pets, sau, sopa de cabra, sangtrait) es movien en estils i formes de rock que dificilment podien tenir interès fora del país perquè cap d'ells innovava o creava sons nous. Sino que era un boom sobredimensionat per la inmaduresa del país com a tal. No dic que fossin dolents , però de la mateixa manera que els grups espanyols de rock estil los secretos, los rebeldes, no podien anar a Anglaterra perquè no portaven res de nou, als d'aquí a espanya el mateix. Per altre banda les possibilitats de desfermar polèmiques per part dels elements més rancis deuria ser un element a tenir en compte pels promotors, que deurien veure aquest moviment musical com massa fràgil devant un atac caverno-mediàtic per absurd que aquest fos. I per tan millor posar els diners en apostes menys arriscades políticament (per ells l'idioma català és política) .I finalment també ressenyar que per una empresa musical de representacions artístiques surt més a compte economicament ser fort en un país petit, que petit en un país gran.
En canvi, els que s'han alineat per ideologia amb moviments socials alternatius, com els que tu dius Obrint Pas, .... i doctor Calypso, Inadaptats..... han pogut anar fent dins dels circuits underground perquè el boca a boca és el canal més eficaç en els moviments malanomenats marginals. Salvant diferències d'estil, els hi ha passat el que al seu dia a Raimon, Lluis Llach, electrica Dharma......
uffff..... quin rotllo he clavat, pero es podria dir molt més encara. (es que avui tenia xerrera)