Justament el dia que a les notícies anuncien que un grup de científics espanyols han descobert que fumar destrossa l'aparell reproductiu femení (entre altres coses) i per tant augmenta la infertilitat femenina he anat a veure precisament aquesta película:En un futur (no massa llunyà) el món sencer està en guerra... El món sencer? No... El Regne Unit resisteix, tot i que amb una forta repressió militar. Els estrangers son tractats com els jueus a l'holocaust. Algunes escenes m'han recordat "la Lista de Schindler".
El principal problema al món, és la infertilitat. En més de 20 anys un sol naixement i a sobre, maten el noi més jove...
Entremig d'aquest enrenou, el personatge encarnat per Clive Owen, es veu embolicat en una trama conspiratòria revolucionària... Un ex-activista que de cop es retroba amb el seu doloròs passat i emprèn una aventura cap a la vida...
Les aportacions relativament breus però contundents i brillants de Julianne Moore i Michael Caine son bastant encertades. I en definitiva, tot i que no és una película fascinant, és entretenguda (tot i que té algun instant lleugerament pesat) i de les que fa pensar.
Una película detallista: passen poques coses a la pantalla que no tinguin un significat. Hi ha pocs detalls, pocs enfocaments que no estiguin pensats i planificats amb cura... Una película molt digna d'un Alfonso Cuarón, que em va sorprendre amb Y a tu mamá tambien..., i que em va meravellar amb la tercera entrega de Harry Potter (i el Presoner d'Azkaban).
Pel meu gust, té un excel·lent enfocament progressista, d'alarma però amb un regust positiu... De denúncia d'un futur massa present. Els més dretans potser es sentiran incòmodes amb algunes de les línees ideológiques del film.
I com a cinta de ciència-ficció, crec que segueix els patrons paradigmàtics d'una bona película de ciència-ficció que té molts números d'esdevenir tot un clàssic a les dvdteques dels amants del gènere... Una película que acabarà sent de culte i que estarà dignament al costat de Doce Monos, Matrix, etc. etc. etc.
En definitiva, que m'ha agradat.
Entremig d'aquest enrenou, el personatge encarnat per Clive Owen, es veu embolicat en una trama conspiratòria revolucionària... Un ex-activista que de cop es retroba amb el seu doloròs passat i emprèn una aventura cap a la vida...
Les aportacions relativament breus però contundents i brillants de Julianne Moore i Michael Caine son bastant encertades. I en definitiva, tot i que no és una película fascinant, és entretenguda (tot i que té algun instant lleugerament pesat) i de les que fa pensar.
Una película detallista: passen poques coses a la pantalla que no tinguin un significat. Hi ha pocs detalls, pocs enfocaments que no estiguin pensats i planificats amb cura... Una película molt digna d'un Alfonso Cuarón, que em va sorprendre amb Y a tu mamá tambien..., i que em va meravellar amb la tercera entrega de Harry Potter (i el Presoner d'Azkaban).
Pel meu gust, té un excel·lent enfocament progressista, d'alarma però amb un regust positiu... De denúncia d'un futur massa present. Els més dretans potser es sentiran incòmodes amb algunes de les línees ideológiques del film.
I com a cinta de ciència-ficció, crec que segueix els patrons paradigmàtics d'una bona película de ciència-ficció que té molts números d'esdevenir tot un clàssic a les dvdteques dels amants del gènere... Una película que acabarà sent de culte i que estarà dignament al costat de Doce Monos, Matrix, etc. etc. etc.
En definitiva, que m'ha agradat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada