Salvant la redundància del títol ahir vaig celebrar al meu pis a Madrid una vetllada Catalana-Mallorquina. Vaig convidar als companys de pis, als amics de la feina i als veïns, en definitiva, a tota la gent que he conegut fins ara a Madrid al meu pis a fer unes canyes amb ambient català-malloquí.
Primer una picada de 'porqueries' mentre em treia de polleguera el partit del Barça contra el Chelsea... No dic res de la mare de l'àrbitre i del Mourinho perquè crec que tota la civilització ja ho sap prou bé. Però segurament treballen juntes (o hi han treballat en algun moment).
Superada la ràbia i acabades les Voll-Damm va ser el moment de treure la sobrassada i el pa amb tomàquet (i el pa amb oli) que havia preparat especialment per a l'ocasió... Varen triomfar, sense cap dubte... I entre pitos i flautes es varen fer la una i només quedavem els de la feina...
Cadascú havia tirat pel seu cantó. I no sé com varem acabar a un antre el nom del qual no puc recordar fins les 6 del matí, quan ens varen fer fora... Després res més... Agafar el metro i a dormir... Amb el permís dels veïns... Que s'han passat tot el matí cridant.
I avui suposo que observaré impassible com la política catalana segueix el seu camí... Sigui quin sigui...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada