CREDO
De pronto uno se aleja
de las imágenes queridas
amiga
quedás frágil en el horizonte
te he dejado pensando en muchas cosas
pero ojalá pienses un poco en mí
vos sabés
en esta excursión a la muerte
que es la vida
me siento bien acompañado
me siento casi con respuestas
cuando puedo imaginar que allá lejos
quizá creas en mi credo antes de dormirte
o te cruces conmigo en los pasillos del sueño
está demás decirte que a esta altura
no creo en predicadores ni en generales
ni en las nalgas de miss universo
ni en el arrepentimiento de los verdugos
ni en el catecismo del confort
ni en el flaco perdón de dios
a esta altura del partido
creo en los ojos y las manos del pueblo
en general
y en tus ojos y tus manos
en particular.
Si pots viure en es meu cor,
per què t'has d'allunyar.
Si pots omplir es meu món,
per què a mitges quedarà
sense tu... sense tu...Si pots riure amb l'amor,
per què avui has de plorar.
Si pots cridar es meu nom,
per què avui no has de xerrar.
No ets tu... no ets tu...Aquesta nit m'aproparé a veure't.
Sa meva ànima i jo et vendrem a cercar.
I si has fuit i, per ventura, no ens vols trobar,
no passis pena que es món és molt gran.No em deixis en un racó,
he nascut per estimar.
Només una ànima al vol,
sa que tu m'has de deixar
un minut... un minut...Aquesta nit m'aproparé a veure't...
Rafa Ferrà
Imaginau que arriba l'hora de dinar, i hi ha tres amics que han decidit passar el dia junts. Allà troben un altre amic a qui li fa ràbia que hagin quedat sense ell i també troben un conegut desagradable que sempre monta merder. Aleshores els tres amics decideixen menjar alguna cosa i demanen els plats que creuen que es menjaran, perqué tenen gana i no han menjat res des del berenar. Plats de qualitat. Aleshores el que monta merder comença a fer el que sap fer i empipa als del restaurant, i els del restaurant porten merda. Llavors és quan es barallen. Dels tres amics, dos diuen: "Menjem-nos la merda que és millor que res". L'altre diu: "jo he demanat una altra cosa, ens ho cobraran com si fos una cosa de qualitat i no volem merda!". L'amic rabiós, que està gelós especialment d'aquest, anima als altres dos a que es mengin la merda. I l'hi fan cas! Definitivament els dos que han menjat merda expulsen del grup l'altre i admeten el que abans no volien admetre. En aquesta història qui és coherent, qui és estúpid i qui és cabró?
Martín Santomé
iv VICEVERSA
Tengo miedo de verte
necesidad de verte
esperanza de verte
desazones de verte.
Tengo ganas de hallarte
preocupación de hallarte
certidumbre de hallarte
pobres dudas de hallarte.
Tengo urgencia de oírte
alegría de oírte
buena suerte de oírte
y temores de oírte.
o sea,
resumiendo
estoy jodido
y radiante
quizá más lo primero
que lo segundo
y también
viceversa.
S'Espectacle (o Na Maria de's Richard's Club) [Tomeu Janer]L'espectacle ha començat
i només has arribat.
Veig d'aquí la teva llum
reflectida en un instant,
que se'n va ràpidament
tal com si no hagués passat,
que se'n va igual que el temps
i ha oblidat la seva sort.Tens amics pertot arreu,
algun cop tots es fan lluny.
Potser això és el que vols,
has fet creure i has cregut
i te'n vas carrers amunt,
volent demanar a algú
si has guanyat o si has perdut.T'has quedat mirant la mar,
a cops de tacó t'hi has anat acostant,
i has vist dibuixat aquell foc,
que amb tots aquests anys no has sabut apagar.Tornes a casa més tard,
llegeixes les cartes que vares amagar
i aquella cançó que vares fer,
encara la cantes les nits a la gent.L'espectacle ha continuat,
som tu i jo a l’habitació.
No tenc fred quan ets amb mi
per desfer tot el desig,
que s'escampa com el vent,
que no deixa res enmig,
que s'acaba quan no hi ets.
Passa el temps, qui sap on ets,
i el teu lloc en mi ha crescut,
et complau sentir-te lluny de mi.Si volguessis dir el meu nom,
en un lloc on jo el sentís,
podríem viure junts això que escric.Que si tu mors amb mi hi haurà una nit més llarga,
on cada estel des del seu lloc dirà el teu nom...D'allà on el cel és més blau
tenc els meus millors records,
on el temps no passa com aquí.
Tot allò que vàrem sentir,
en aquella cala ahir,
és present en tot allò que et dic.Avui he tornat a llegir
tot allò que m'has escrit
i he sabut que el temps no ha existit,
que la teva mà és per a mi com els meus ulls són per a tu
i tan sols em queda dir-te que.Tomeu Janer
...altres herbes i amebes...
Hay un día en que se nace
a la gloria y a la suerte
a la suerte y a la muerte
hay un día en que se nace
y en penumbra tan temprana
que no duele ni se nombra
la luz muere con la sombra
de la vida cotidiana
hay un sol que da sentido
a la gloria y a la suerte
a la suerte y a al muerte
hay un sol que da sentido
y en mitad de la mañana
abre rumbos y salidas
en las idas y venidas
de la vida cotidiana
hay un cielo que responde
a la gloria y a la suerte
a la suerte y a la muerte
hay un cielo que responde
y en la calma soberana
de un solemne mediodía
junta penas y alegría
de la vida cotidiana
hay un sueño que se acerca
a la gloria y a la suerte
a la suerte y a la muerte
hay un sueño que se acerca
y en la siesta y resolana
ponen lágrimas y besos
los convictos y confesos
de la vida cotidiana
hay crepúsculos que invocan
a la gloria y a la suerte
a la suerte y a la muerte
hay crepúsculos que invocan
y en la cumbre más lejana
el sol muere como un toro
con la sangre y con el oro
de la vida cotidiana
siempre hay una causa digna
de la gloria y de la suerte
de la suerte y de la muerte
siempre hay una causa digna
pero no es la lucha vana
de quien busca satanases
en las guerras y en las paces
de la vida cotidiana
hay por último un letargo
de la gloria y de la suerte
de la suerte y de la muerte
hay todo eso y sin embargo
en la noche veterana
del amor que es buena gente
va dejando la simiente
de otra vida cotidiana.
Plorava, era ridícul, ell deixava caure el seu quadern i ella s'acotava al mateix temps que ell per recollir-lo del terra, ell no hi veia ja res, estava boig, l'aferrava amb els braços, l'abraçava, tocava la seva cara amb la galta mullada, fregava amb la boca els seus llavis."Il pleurait, c'était ridicule, il laissait tomber son cahier et elle se baissait en même temps que lui pour le ramasser, il ne voyait plus rien, il était fou, il la saisissait dans ses bras, la serrait, touchait son visage de sa joue mouillé, frôlait sa bouche de ses lèvres.
Alors... alors il se passa la chose la plus inattendue. La bouche resta collée a la sienne et il regardait toujours, il voyait le visage immobile contre le sien, plus blanc que jamais, les yeux ouverts tout prés de ses yeux. (...)
C'était trop. Il n'avait espéré cela. Effrayé du bonheur qui le gonflait, il la lâchait soudain d'un mouvement brusque et s'éloignait en courant, ..."
CONTRAOFENSIVA
Si a uno
le dan
palos de ciego
la única
respuesta eficaz
es dar
palos
de vidente.Desmitifiquemos la via láctea
Mario Benedetti
Espectacular i entretenguda tercera entrega de la saga dels X-Men. Aixó sí, tot i que és millor que la primera, no és tan bona com la segona. I sembla esser que n'hi haurà una quarta entrega (si la Halle Berry i el Hugh Jackman volen).Avui, tot ha canviat. Res no va a l'hora. (...) Res no és al seu lloc. La gent ja no sap res. Estem com perduts en un mon que ha perdut el sentit, i on la gent es belluga en totes les direccions.
Versió original:Aujourd'hui, tout est changé. Il n'y a plus d'heure. (...) Rien n'est à sa place. On ne sait plus. On est comme perdu dans un monde qui n'aurait plus de sens, et ou les gens s'agitent dans toutes les directions.
Aquesta película és passió. És amor, desamor, il·lusió, desil·lusió.
Notable treball del director, de Flora Martínez i d'Unax Ugalde. A mi, que no em solen anar les películes dures, aquesta m'ha arribat. Molt més del que em pensava. Recomanació personal.
