Toca l'apunt de cinema!
Aquesta secció que a mi tant m'agrada però que tan poc furor obté dels meus lectors...
Avui un petit recorregut pel cinema d'ara i sempre, que iniciarem l'any 1962 i acabarem al 2009.
La primera parada és
Experiment in Terror (1962), que té com a títol castellà
Chantaje contra una mujer. Una película clàssica d'intriga i suspense. Una empleada d'un banc és assaltada i amenaçada: si no roba una certa quantitat de diners del banc on treballa la seva germana serà assassinada.
La dona decideix posar-se en mans de l'FBI, que l'ajudaran a rastrejar una de les trucades que els portarà al culpable. Cinèma negre clàssic nord-americà. Una película molt encertada! No mereix més explicació... Nomes mencionar que el seu director és Blake Edwards, autor d'obres tan dispars i desiguals com Desayuno con Diamantes (Breakfast at Tiffany's), La Carrera del siglo, bona part de la nissaga de La Pantera Rosa i l'inspector Clouseau, 10 La mujer perfecta, o ¿Víctor o Victoria?
La única conclusió d'aquesta llista (parcial) de títols, és que va acabar convertint-se en tot un especialista del cinema d'humor en totes les seves dimensions. Així que Experiment in Terror es pot considerar una raresa en la seva filmografia.
Una raresa d'índole ben diferent és la
Chinatown (1974) de Roman Polanski. Homenatge en estat pur al cinema negre més negre negre, presenta les desventures d'un investigador privat que va a la deriva entre intrigues polítiques, económiques i familiars que involucren fins i tot al més pintat.
Aquesta película, en la que Nicholson fa un paperàs, està sobrevalorada, al meu entendre. Potser és cert que el clima de tensió constant i el ritme addictiu de la película són actius molt bons. Però personalment consider que el final és inverosímil. No en parlaré per no espatllar les sorpreses previsibles aquells que no l'hagueu vist.
Ara bé, si que vull deixar ben clara la meva decepció justament a un guió que tot i guanyar un Óscar, em va deixar en un total 'coitus interruptus'.
Tanmateix no deixa de ser un clàssic intemporal i una de les obres més aclamades del polèmic Roman Polanski, juntament amb El Pianista. Molt lluny quedarien altres títols seus com 'El baile de los vampiros', o 'Lunas de hiel'.
Així arribem al film atípic del dia. Cleaner (2007), una película independent d'un director habituat a les grans cintes: Jungla de Cristal 2, Deep Blue Sea, La isla de las cabezas cortadas, Memoria Letal, o el recent remake de El Exorcista...
Tanmateix Cleaner NO es una gran cinta. Més aviat és un thriller molt inhabitual. Original, però alhora intrascendent. Samuel L. Jackson interpreta a un Cleaner, l'amo d'una empresa dedicada a la neteja de escenes de crims(que té com a principal client la policia). Vidu, tot el que li queda és la seva filla.
Un dia, té una feina més. El problema es quan descobreix que l'escenari d'un crim no havia estat processat per la policia... I es converteix en el principal sospitós de la investigació per la desaparició de l'amo de la casa.
De mica en mica pren força a la trama la presència de la sexy dona de l'home desaparegut (obviament assassinat), interpretada per la despampanant i curvilínea Eva Mendes (foto!), i el cap de policia, temps enrere un antic amic del cleaner que l'ajuda a esclarir la veritat. Cosa complicada tenint en compte l'enemistat que li profesa el detectiu encarregat de la investigació. Una película interessant per als amants dels thrillers. Ben feta... I amb un toc alternatiu. (Molt d'éxit, tanmateix, no va tenir, si es té en compte que a Espanya es va estrenar dos anys deprés de la seva estrena als EEUU).
I per acabar l'apunt d'avui, un remake.
La veritat es que tampoc coneixia la película original Pelham 123. El que si que em va cridar l'atenció el plantejament de la nova versió a càrrec de Tony Scott, germà menys famós de Ridley Scott que malgrat tot és responsable de títols com Top Gun, Superdetective en Hollywood II, Dias de Trueno, El último Boy Scout, Marea Roja, Enemigo Público, El fuego de la venganza i Dejà Vu entre altres. (Totes elles de qualitat i pressupost desigual)
Asalto al tren Pelham 123 (2009,
filmaffinity) com diuen algunes crítiques és una película que perd en la última mitja hora tot el crèdit que guanya en els primers 40 minuts. També diu d'ella la crítica que es una suma de coses no extraordinaries: res destaca positivament, ni negativament. És un thriller d'intriga, amb un ritme interessant, amb una trama curiosa, que pretén culpar al pobre malversador d'una de grossa... I que converteix al malversador en l'únic interlocutor acceptat pel segrestador del tren número 123 en direcció a Pelham.
Els motius... Un enigma. Les exigencies... Una cortina de fum? La película... Una intriga!
El pitjor: les intermitencies de les imatges del final de la película... On surt l'helicópter... Molt trist vinguent d'un director de la talla del Tony Scott.
Pero hoy el homenaje en concreto no es al deporte, que me encanta, sinó para la mejor monitora de BodyCombat que he tenido, Mónica. Una chica simpatiquísima y mexicana a la que todos adorábamos.
Pero dejó el país y regresó al suyo, dejando un vacío espiritual y deportivo en todos nosotros.
L'any 1966, el nou equip productor de Doctor Who, descontent amb el caràcter de William Hartnell i amb els seus continus problemes de salut, va decidir substituir-lo per Patrick Throughton.
The Highlanders: per desgràcia aquesta història, que destaca per ser la història on Jamie McCrimmon s'uneix a la tripulació de la Tardis, que ja no abandonaria fins al 1969, juntament amb Patrick Throughton i Zoe Heriot que s'unirá més endavant a la tripulació. En aquest moment la tripulació de la Tardis estava composada per Polly i Ben i Jamie.
La cinquena temporada (1967-1968) , segona de Patrick Throughton, va tenir tan mala sort amb els episodis eliminats (Perduts en el temps) com la quarta... Tanmateix la BBC va fer moltes copies dels episodis per enviar a ultramar, i moltes d'aquestes còpies han aparegut a les golfes i magatzems de televisions d'arreu del món i han estat tornades a la BBC per tal de completar els buits del seu arxiu. D'altres episodis han estat trobats a les col·leccions d'alguns col·leccionistes de material de televisió antic o vells frikis de la sèrie... Això ha permés l'edició de DVDs com "Lost in Time" amb la majoria d'aquests episodis miraculosament recuperats, o fins i tot la reconstrucció d'històries senceres, com és el cas de la primera història de la cinquena temporada.
Per començar una sèrie de la BBC de notable éxit internacional. Una sèrie que era de tant en tant un entreteniment familiar d'alta qualitat.
En un nivell ja més de propaganda (i que en aquest cas no té cap relació amb la Segona Guerra Mundial ja que té una ambientació més contemporànea), tenim Oficial y Caballero (1982, filmaffinity) d'aquests típics melodrames pseudo-bèlics per a tots els públics... Més o menys.
Molt més interessant, tanmateix és Los falsificadores (2007 - filmaffinity), una dura però genial película austríaca sobre la Segona Guerra Mundial. Basada en fets reals, relata com els nazis varen salvar de les dutxes de gas un grup selecte de grans especialistes falsificadors de moneda per tal de falsificar les monedes dels principals enemics dels Nazis: sobretot la Lliura i el Dòlar. El motiu? Una guerra económica, inundar els mercats de diners per devaluar-ne les monedes i provocar-los crisis internes que els debilitàs en la guerra. Els falsificadors no tenen massa elecció... L'únic problema es que alguna cosa o alguna persona els boicoteja per tal d'evitar l'éxit nazi.
I sense deixar de banda la Segona Guerra Mundial, passem al món del director de culte de moda: Quentin Tarantino i la seva película pseudo-històrica Malditos Bastardos (Inglorious Bastards, 2009, filmaffinity).
Brad Pitt i Diane Krueger destaquen en l'immens repertori d'una película que reescriu la història. Els Bastards són un grup d'élit infiltrat rera les línees enemigues que sembra el terror entre les tropes nazis. La seva brutalitat i inclemència desquicien fins i tot al Fürer (Nein Nein Nein Nein Nein). Només el també temible coronel de la Gestapo i de les SS Hans Landa els pot fer ombra. Paral·lelament hi ha la historia de Shosanna, qui de nena va veure com Landa i els nazis executaven a tota la seva familia. El pla: acabar amb tots els grans mandataris del règim. Cadascú a la seva manera.
Otros por su cuenta tenían intereses diferentes, como demuestra esta foto traicionera que no tiene precio. DVD y el hermano de ALX sonriendo intentando disimular su actividad real, que se puede apreciar en la pantalla del ordenador que tienen detrás...
Yo ni disfraz ni cara de buen chico...
Unos optaron por unas sencillas máscaras.
Otros se lo tomaron algo más en serio.
Como esta foto demuestra... Vivían el papel! Puro dramatismo! Puro Arte Dramático!
La pregunta que queda es, como consiguió la única chica de la fiesta esa mordedura?
Hacer una foto como esta a las tantas de la madrugada:
La primera parada és Experiment in Terror (1962), que té com a títol castellà Chantaje contra una mujer. Una película clàssica d'intriga i suspense. Una empleada d'un banc és assaltada i amenaçada: si no roba una certa quantitat de diners del banc on treballa la seva germana serà assassinada.
Una raresa d'índole ben diferent és la Chinatown (1974) de Roman Polanski. Homenatge en estat pur al cinema negre més negre negre, presenta les desventures d'un investigador privat que va a la deriva entre intrigues polítiques, económiques i familiars que involucren fins i tot al més pintat.
Així arribem al film atípic del dia. Cleaner (2007), una película independent d'un director habituat a les grans cintes: Jungla de Cristal 2, Deep Blue Sea, La isla de las cabezas cortadas, Memoria Letal, o el recent remake de El Exorcista...
De mica en mica pren força a la trama la presència de la sexy dona de l'home desaparegut (obviament assassinat), interpretada per la despampanant i curvilínea Eva Mendes (foto!), i el cap de policia, temps enrere un antic amic del cleaner que l'ajuda a esclarir la veritat. Cosa complicada tenint en compte l'enemistat que li profesa el detectiu encarregat de la investigació. Una película interessant per als amants dels thrillers. Ben feta... I amb un toc alternatiu. (Molt d'éxit, tanmateix, no va tenir, si es té en compte que a Espanya es va estrenar dos anys deprés de la seva estrena als EEUU).
I per acabar l'apunt d'avui, un remake.
