Una de Thrillers d'autor...

Toca l'apunt de cinema!
Aquesta secció que a mi tant m'agrada però que tan poc furor obté dels meus lectors...
Avui un petit recorregut pel cinema d'ara i sempre, que iniciarem l'any 1962 i acabarem al 2009.

La primera parada és Experiment in Terror (1962), que té com a títol castellà Chantaje contra una mujer. Una película clàssica d'intriga i suspense. Una empleada d'un banc és assaltada i amenaçada: si no roba una certa quantitat de diners del banc on treballa la seva germana serà assassinada.

La dona decideix posar-se en mans de l'FBI, que l'ajudaran a rastrejar una de les trucades que els portarà al culpable. Cinèma negre clàssic nord-americà. Una película molt encertada! No mereix més explicació... Nomes mencionar que el seu director és Blake Edwards, autor d'obres tan dispars i desiguals com Desayuno con Diamantes (Breakfast at Tiffany's), La Carrera del siglo, bona part de la nissaga de La Pantera Rosa i l'inspector Clouseau, 10 La mujer perfecta, o ¿Víctor o Victoria?

La única conclusió d'aquesta llista (parcial) de títols, és que va acabar convertint-se en tot un especialista del cinema d'humor en totes les seves dimensions. Així que Experiment in Terror es pot considerar una raresa en la seva filmografia.

Una raresa d'índole ben diferent és la Chinatown (1974) de Roman Polanski. Homenatge en estat pur al cinema negre més negre negre, presenta les desventures d'un investigador privat que va a la deriva entre intrigues polítiques, económiques i familiars que involucren fins i tot al més pintat.

Aquesta película, en la que Nicholson fa un paperàs, està sobrevalorada, al meu entendre. Potser és cert que el clima de tensió constant i el ritme addictiu de la película són actius molt bons. Però personalment consider que el final és inverosímil. No en parlaré per no espatllar les sorpreses previsibles aquells que no l'hagueu vist.

Ara bé, si que vull deixar ben clara la meva decepció justament a un guió que tot i guanyar un Óscar, em va deixar en un total 'coitus interruptus'.

Tanmateix no deixa de ser un clàssic intemporal i una de les obres més aclamades del polèmic Roman Polanski, juntament amb El Pianista. Molt lluny quedarien altres títols seus com 'El baile de los vampiros', o 'Lunas de hiel'.

Així arribem al film atípic del dia. Cleaner (2007), una película independent d'un director habituat a les grans cintes: Jungla de Cristal 2, Deep Blue Sea, La isla de las cabezas cortadas, Memoria Letal, o el recent remake de El Exorcista...

Tanmateix Cleaner NO es una gran cinta. Més aviat és un thriller molt inhabitual. Original, però alhora intrascendent. Samuel L. Jackson interpreta a un Cleaner, l'amo d'una empresa dedicada a la neteja de escenes de crims(que té com a principal client la policia). Vidu, tot el que li queda és la seva filla.

Un dia, té una feina més. El problema es quan descobreix que l'escenari d'un crim no havia estat processat per la policia... I es converteix en el principal sospitós de la investigació per la desaparició de l'amo de la casa.

De mica en mica pren força a la trama la presència de la sexy dona de l'home desaparegut (obviament assassinat), interpretada per la despampanant i curvilínea Eva Mendes (foto!), i el cap de policia, temps enrere un antic amic del cleaner que l'ajuda a esclarir la veritat. Cosa complicada tenint en compte l'enemistat que li profesa el detectiu encarregat de la investigació. Una película interessant per als amants dels thrillers. Ben feta... I amb un toc alternatiu. (Molt d'éxit, tanmateix, no va tenir, si es té en compte que a Espanya es va estrenar dos anys deprés de la seva estrena als EEUU).

I per acabar l'apunt d'avui, un remake.

La veritat es que tampoc coneixia la película original Pelham 123. El que si que em va cridar l'atenció el plantejament de la nova versió a càrrec de Tony Scott, germà menys famós de Ridley Scott que malgrat tot és responsable de títols com Top Gun, Superdetective en Hollywood II, Dias de Trueno, El último Boy Scout, Marea Roja, Enemigo Público, El fuego de la venganza i Dejà Vu entre altres. (Totes elles de qualitat i pressupost desigual)

Asalto al tren Pelham 123 (2009, filmaffinity) com diuen algunes crítiques és una película que perd en la última mitja hora tot el crèdit que guanya en els primers 40 minuts. També diu d'ella la crítica que es una suma de coses no extraordinaries: res destaca positivament, ni negativament. És un thriller d'intriga, amb un ritme interessant, amb una trama curiosa, que pretén culpar al pobre malversador d'una de grossa... I que converteix al malversador en l'únic interlocutor acceptat pel segrestador del tren número 123 en direcció a Pelham.

Els motius... Un enigma. Les exigencies... Una cortina de fum? La película... Una intriga!
El pitjor: les intermitencies de les imatges del final de la película... On surt l'helicópter... Molt trist vinguent d'un director de la talla del Tony Scott.