Una de guerres i militars...

Guerres i militars i conflictes bèlics. Especialment el conflicte més famòs de la història del cinema: la Segona Guerra Mundial, els nazis i les seves malifetes.

Per començar una sèrie de la BBC de notable éxit internacional. Una sèrie que era de tant en tant un entreteniment familiar d'alta qualitat.

Trivialitzar les guerres no és quelcom positiu. Però ridiculitzarles i satiritzarles, tant les guerres com les situacions absurdes causades per aquestes, és un exercici d'inteligència.

Allo Allo! (1982 - 1992, filmaffinity) és un d'aquests exercicis.

L'acció es situa a la França ocupada. Un cafè d'un poblet es veu convertit en un punt en ebullició. D'una banda el cafè és el centre d'operacions encobert de la resistència francesa. D'altra banda, és el café preferit dels nazis alemanys. El resultat: una barreja hilarant de situacions absurdes i esbojarrades. Una sèrie que em porta bons records.


En un nivell ja més de propaganda (i que en aquest cas no té cap relació amb la Segona Guerra Mundial ja que té una ambientació més contemporànea), tenim Oficial y Caballero (1982, filmaffinity) d'aquests típics melodrames pseudo-bèlics per a tots els públics... Més o menys.

Orientat cap al lluiment de l'aleshores jove actor Richard Gere, un clàssic dels 80/90 que començava a despuntar, el film narra la história d'un recluta i els seus companys durant la seva instrucció a l'Acadèmia Militar. Les noies del poble del costat de l'Acadèmia Militar tenen per costum buscar marit entre els aspirants a soldat, que solen ser molt bon partit. El problema es la cruel estratègia que tenen per tal d'atrapar els joves kadets: quedar-se embarassades. Una d'elles, la que es veu amb l'amic del Gere, menteix al noi i li diu que està embarassada quan no és veritat, empenyent-lo així al suicidi... Una película moralista que critica aquestes actituts, però molt acceptable des del punt de vista formal de l'entreteniment.

Molt més interessant, tanmateix és Los falsificadores (2007 - filmaffinity), una dura però genial película austríaca sobre la Segona Guerra Mundial. Basada en fets reals, relata com els nazis varen salvar de les dutxes de gas un grup selecte de grans especialistes falsificadors de moneda per tal de falsificar les monedes dels principals enemics dels Nazis: sobretot la Lliura i el Dòlar. El motiu? Una guerra económica, inundar els mercats de diners per devaluar-ne les monedes i provocar-los crisis internes que els debilitàs en la guerra. Els falsificadors no tenen massa elecció... L'únic problema es que alguna cosa o alguna persona els boicoteja per tal d'evitar l'éxit nazi.

Merescudísim l'Óscar a la millor película de parla no anglesa del 2007!

I sense deixar de banda la Segona Guerra Mundial, passem al món del director de culte de moda: Quentin Tarantino i la seva película pseudo-històrica Malditos Bastardos (Inglorious Bastards, 2009, filmaffinity).

Brad Pitt i Diane Krueger destaquen en l'immens repertori d'una película que reescriu la història. Els Bastards són un grup d'élit infiltrat rera les línees enemigues que sembra el terror entre les tropes nazis. La seva brutalitat i inclemència desquicien fins i tot al Fürer (Nein Nein Nein Nein Nein). Només el també temible coronel de la Gestapo i de les SS Hans Landa els pot fer ombra. Paral·lelament hi ha la historia de Shosanna, qui de nena va veure com Landa i els nazis executaven a tota la seva familia. El pla: acabar amb tots els grans mandataris del règim. Cadascú a la seva manera.

El resultat, una película que no ha satisfet les expectatives generades per la seva promoció i la reputació de Quentin Tarantino. Es troba a faltar bona part de la frescura i de la insolència Tarantinianes. Els diàlegs, les entremeliadures... I sobretot considero que els personatges no estan suficientment explotats. Potser peca d'excessivament ambiciosa. Potser es perd massa en detalls al principi. Però dura 153 minuts i jo tinc la sensació, que es passa 60 minuts descrivint uns personatges que desapareixen de cop en una escena de 4 minuts.

Tanmateix el resultat no per res negatiu. És una película original, creativa, irreverent... L'únic problema és que falla en la perfecció del argument en general i dels detalls en alguns moments determinats.

El final em permet perdonar tot aixó.