dimarts, de febrer 09, 2010

Pel·lícules per a adol·lescents

Avui toca una sessió de películes per a adol·lescents, d'aquestes amb missatges bons que intenten fer reflexionar a la gent jove sobre com han de tractar a les noies si volen tenir éxit... Bé... En aquelles coses que més preocupen als adolescents. Ja sabeu, les relacions íntimes... I el sexe. Bé, en el mateix sac hi he posat una altra pel·lícula que potser està orientada a un altre públic però que jo per comoditat inclouré en aquest apunt.

Comencem justament per aquesta, Nueva York para principiantes (2008, filmaffinity). Aquesta película, que en realitat es titulava quelcom com "com perdre amics i alienar gent", explica la història (basada en un fet real) de com un periodista alternatiu britànic té la oportunitat per treballar per a la revista que alhora admira i odia, sobre el món del glamour, l'art i els famosos.

La película deu fer honor a la realitat si el personatge de la vida real és una persona patètica, amb un sentit de l'humor inoportú i inadequat, i fa gala d'una notable falta de sensibilitat i d'educació.

Peró sobretot el que demostra la película és que per triumfar a la vida és imprescindible ser un complet idiota, dotat d'una impresionant manca d'intel·ligència. Ni la presència de la dolça Kirsten Dunst, ni la presència de la sempre polèmica però hiperatractiva Megan Fox (en el paper de si mateixa pel que sembla (ironia)) no arreglen la película ni mínimament, rebaixant-la al mateix nivell de les películes per a adolescents... I amb un missatge a l'altura de les películes per a adolescents: sigues fidel a tu mateix (encara que siguis un imbécil).

Pretén ser una comedia però crea més nervis que rialles, caient sovint en el tòpic fàcil.

Per a mi una película fallida.
Falla en la comedia.
Falla en la crítica.
Falla en la sàtira.
Falla en el guió...
...en l'argument...

Si jo li hagués de posar una nota de l'1 al 10 li posaria un 4, tenint en compte la intenció, que és l'únic que salva mínimament la cinta.


El següent tema del dia és Sexdrive (2008, filmaffinity). Ens la varen vendre com la comèdia més graciosa des d'American Pie, dins del gènere de la comèdia adolescent, un gènere inaugurat als 70-80 per la saga de Porky's i que de tant en tant ens deixa alguna perla interessant... Però sense cap dubte, Sexdrive NO ÉS una d'aquestes perles. Més aviat és una altra película fallida.

Dos amics agafen el cotxe per a que un d'ells es trobi amb una noia que ha conegut per internet i que li ha promés marxa sexual. A última hora la millor amiga del noi s'uneix al viatge, un viatge que els depara sorpreses i experiències diverses. Animalades en general, amb més o menys gràcia.

La película és d'aquestes que es recolza excessivament en situacions absurdes sense cap sentit, i sense cap lógica.


I que presenta, com totes les películes per a adolescents, noies amb un físic impressionant, com Alice Greczyn, que interpreta la noia Amish que encandila a un dels dos nois.
Mentres que la película arriba a la brillant conclusió (ironia) a la que arriben absolutament totes les comèdies adolescents: cal respectar-se mútuament, i per tant, és fonamental expressar els sentiments que sentim envers els nostres amics/amigues més propers. Igual que cal sentir respecte cap a les noies en els temes sexuals. I que l'amistat és el millor lloc on buscar l'amor... i els primers passos cap al sexe... Un missatge que ja es fa una mica repetitiu, però que suposo que deu vendre moltes entrades a les multituts d'adolescents hormonats que hi ha arreu del món. La amiga està interpretada per Amanda Crew (foto), una noia que sense ser espectacular és molt atractiva (o almenys el paper que interpreta a la película).
I per acabar aquest apunt, entrarem a una de les nissagues de películes més llargues de la història, només vençuda per Star Trek, James Bond, i algunes nissagues de películes de terror de sèrie B, D o Z: American Pie.

La broma d'American Pie va començar l'any 1999: una película clarament destinada al públic més hormonat amb una trama molt ximple: tres amics amb la missió de perdre la virginitat en el seu últim any a l'institut. La veritat és que la primera fou un gran éxit, perquè era molt graciosa, novedosa i desenfadada ja que tractava un tema que realment tocava d'aprop als adolescents... I sobretot de cara als nois, apareixien noies amb poca (o gens) roba. Óbviament l'éxit de la primera ens va portar a American Pie 2 (2001), on els protagonistes de la primera lloguen una casa a la platja per aprofitar el seu primer estiu després de la universitat. I part dels protagonistes de la segona es retrobaren a American Pie 3 - ¡Menuda boda! (2003) per ala boda entre dos dels protagonistes de les dues primeres. I en totes elles el caràcter que més ha perdurat és l'interpretat per Eugene Levy, tot un especialista en American Pie. I la família dels Stiffler, que representen el pitjor de la humanitat masculina a les 7 entregues de la nissaga American Pie.

Però realment les protagonistes d'avui són American Pie 4, American Pie 5, American Pie 6 i American Pie 7.

American Pie 4, també coneguda com 'American Pie presenta Band Camp' (2005 - filmaffinity) abandona ja als protagonistes de les primeres nissagues (excepte al pare del prota principal, interpretat per Eugène Levy). Per a aquesta película el protagonista és Matt, el germà petit d'Stiffler, traumatitzat pel fet de no estar a l'altura del seu germà.
Al final, sàviament, es transforma i decideix seguir el seu propi camí, i apostar per ser una bona persona i quedar-se aprop de la noia que li agrada de veritat...

La següent part fou American Pie 5 (o American Pie presenta la Carrera al Desnudo, o també Una fiesta de Pelotas, segons el país). (2006 - filmaffinity) on un nou membre de la família Stiffler veu com s'acosta el moment d'anar a la Universitat sense haver perdut la virginitat, amb la vergonya que això li suposa. Però com tots els demès protagonistes de la película, després de viure mil aventures i escenes vergonyoses a la famosa carrera d'estudiants nus que es fa a una universitat per celebrar el final dels exàmens.
Al final el de sempre, escenes absurdes, noies amb poca roba i una història on s'intenta moralitzar als adoelscents per a que presentin una actitut més respectuosa si volen tenir éxit amb les noies.

La sisena part de la nissaga fou American Pie: Fraternidad Beta (2007 - filmaffinity) on els protagonistes de la cinquena part arriben a la universitat i ingressen a la fraternitat Beta, amb les proves d'ingrés que això suposa...
...al final les conclusions són les mateixes... Aquesta película no té sentit sense la cinquena part. Així que si les llogau, llogau-les juntes! També es poden veure per Megavideo.

Totes aquestes películes no han arribat als cinemes espanyols, suposo per l'escassa perspectiva d'éxit... Però sí que han arribat al circuit de DVD.


I per acabar, American Pie 7, o American Pie presenta El libro del Amor. (2009 - filmaffinity)

A aquesta (esperem) última entrega de la nissaga tres estudiants de l'institut de totes les entregues anteriors troben La Biblia, un llibre que durant generacions ha servit alhora de diari i de guía en les seves relacions amb les noies...

Aquesta potser aporta una mica més de frescor que alguna de les anteriors, però no deixa de ser més del mateix...

I vosaltres us preguntareu, per què algú com jo les veu, aquestes películes... ??

La resposta és simple: per poder avisar-vos mitjançant aquest apunt (entre altres coses, jejejej).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada