dijous, de febrer 11, 2010

Pel·lícules d'animació...atípiques

Avui un apunt sobre películes d'animació extraordinàries.

Extraordinàries perquè destaquen, per la seva visió, per la seva duresa, o per la seva bellesa formidable.

La primera és Cuando el viento sopla (filmaffinity - 1986) . Podria dir moltes coses d'aquesta película, pero moltes d'aquestes coses estan formidablement exposades a aquesta web. Cuando el viento sopla narra la història de dos vellets de la zona rural d'Anglaterra en un escenari fictici de la guerra freda, en la que Rússia decideix llençar la bomba nuclear sobre Gran Bretanya. I els dos vellets, plens de confiança en el progrés i en el govern, mantenen una falsa esperança en la efectivitat de les mesures proposades per les institucions, i en un optimisme malaltís que es manté malgrat el progressiu deteriorament de la seva salut a conseqüència dels efectes de la radioactivitat.

Una fantàstica adaptació per part de Jimy T. Murakami amb una fantàstica banda sonora del Pink Floyd Roger Waters.

Una ácida crítica a l'absurd, plasmat en una situació surrealista.

D'una dimensió completament diferent és Blood: el último vampiro (filmaffinity - 2001). Un manga de 45 minuts del mateix equip (però no del mateix director) que la gran Ghost in the Shell.

Clar que no li arriba a la sola de les sabates.
Blood es un vampir que caça vampirs per protegir als humans, però no caça els de la seva mateixa espècie, si no una nova raça de vampirs de aterroritza a la població. Dins d'un equip d'élit persegueix i caça aquesta nova raça letal de vampirs...

Un manga en estat pur, que s'endinsa en una particular visió del món dels xupa-sang.

La tercera d'avui és una que és extraordinàriament rara: Bee Movie (2007 - filmaffinity). Dreamworks va fer una extranya aposta i va presentar aquesta história de Seinfeld (sí el de la série) en format animació... Una bizarra història d'amistat (amor?) entre una dona i una abella que es rebel·la contra l'estricta societat de la seva espècie i que acaba convertint-se en una surrealista història en la que una abella comença per demandar a la humanitat per menjar-se la mel de les abelles, però el guany de la demanda suposará un greu problema per a la humanitat, ja que els excedents de producció de mel portarán a les abelles a deixar la seva funció recol·lectora de mel provocant com a efecte col·lateral la no polinització de les plantes i flors, portant al món a l'abisme de la catàstrofe.
Per acabar la surrealista história, les abelles aconsegueixen pol·len de no sé on i salven el planeta de la destrucció i tot torna a la normalitat. Una americanada que malgrat portar el mateix segell que películes força més interessants com Shrek o Madagascar, s'enfonsa en el seu propi surrealisme. Ara bé, entretenguda i amb detalls de qualitat técnics sí que és. Pero s'ha guanyat un lloc a aquest apunt com la película rara del dia.

L'altra cara de la moneda és per a una producció de la dupla Disney - PIXAR, que ja ens havia enlluernat i embal·ladit a tots amb Wall-E. Es tracta de Up! (2009 - filmaffinity), una película que sense arribar al nivell de poesia de Wall-E, però que segueix la senda iniciada per aquesta gairebé perfecta película. Up té un inici formidable. Uns primers 30 minuts que et fan plorar. Que destrossen... I com diu Javier Ocaña a la seva crítica a El País, a UP, igual que a Wall-E, els convencionalismes de les segones meitats eclipsen lleugerament la fantástica lírica i poesia de les primeres. Up! de totes formes es una bonica història, d'un home octogenari que ha perdut la seva esposa i gran amor molt jove i sense fills, que aconsegueix complir els seus somnis de joventut. Una història entranyable que no m'extranyaria que s'endugués l'Óscar a l'animació d'enguany.

I finalment una doble intervenció. Una película i una série d'animació. Star Wars: the clone wars (Star Wars: las Guerras Clon). Tant la pel·lícula com la serie s'ubiquen entre "El ataque de los clones" y "La venganza de los Sith". La película dura uns 90 minuts, mentres que cada episodi de la série que ja va per la tercera temporada dura uns 23 minuts, i presenten com a personatges principals Obi Wan Kenobi, Anakin Skywalker i la seva padawan Ashoka Tano. La veritat és que estic gaudint molt d'aquesta série, com si fos un nen. I destacaria per damunt de les altres coses que cada episodi té un ensenyament, quelcom que se'n pot aprendre. Pel que he llegit la sèrie, feta completament per ordinador, és un remake de la sèrie feta amb animació clássica l'any 2003. Una serie que fins ara em sembla extraordinària! (A Filmaffinity: serie - película)

I fins aquí hem arribat, parlant de Manga, de películes cruentes, de seqüeles de les mítiques Star Wars, de fallides películes d'abelles i de poétiques obres d'art.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada