Escena #1 per a dos

Ella: Què? Per què?
Ell: I com vols que ho sàpiga?
Simplement, de cop, i ja està.
Ella: I ja està què?
Ell: I ja està. Ja ho saps, sense adonar-te'n...
Ella: ...de què?
Ell: No ho sé. (En el fons potser si però no em convé reconèixer-ho).

Silenci.

Ell: Avui he pogut mirar-te als ulls durant 6 segons. Bé, no sé si eren 6 segons, però el que si sé es que t'he pugut mirar als ulls. No crec... No sé on miraves tu. Tampoc no m'importa (o si?)
Ella: el què?
Ell: Res... No sé on miraves tu, perquè miraves fixament a un lloc, desconegut per mi, potser inexistent i t'he pogut clavar la mirada com una punyalada traïdora. no sé si te n'has temut, però m'és igual...
Ella: el què?
Ell: Traidor, sí. Però no em conform, i lluitaré fins que un dia els teus ulls deixin de tèmer els meus, i els saludin encara que sigui amb dues paraules, amb dos segons, o dues milèsimes. O potser només aquest lleu moviment de les teves parpelles que m'indica que malgrat tot si que hi ha quelcom que ens uneix. Llavors tendré la seguretat, la ferma seguretat, de què existeix un nosequé anomenat Joan Genís dins del teu món misteriòs, desconegut i potser per això atractiu.

Silenci

Ell: Avui la paranoia és diferent. És més positiva, però més difícil d'entendre. Sé que no m'escoltes, la meva veu no arriba dins el teu distant i llunyà món.

Basada en fets reals
Maig 1999 / Desembre 2009
Joan Genís Valverde
Dedicat a M.A.

***************************************************************************************

Ella: ¿Qué? ¿Por qué?
Ell: ¿Cómo quieres que lo sepa?
Simplemente, de golpe, y ya está.
Ella: ¿Y ya está qué?
Ell: ¿Y ya está. Ya lo sabes, sin darte cuenta...
Ella: ...de qué?
Ell: No lo sé. (En el fondo quizás si peró no me interesa reconocerlo).

Silencio.

Ell: Hoy te he podido mirar a los ojos durante 6 segundos. En realidad no sé si eran 6 segundos, peró de lo que estoy convencido es de haberte podido mirar a los ojos. No creo... No sé adónde mirabas tu. Tampoco me importa (o si?).
Ella: el qué?
Ell: Nada... No sé adónde mirabas tu, porque mirabas fijamente a un lugar, desconocido para mi, quizás inexistente, y te he podido clavar mi mirada como una puñalada traidora. No sé si te has dado cuenta. Pero me da igual...
Ella: de qué?
Ell: Traidor, sí. Pero no me conformo, i lucharé hasta que un dia tus ojos dejen de temer a mis ojos, los saluden aunque sea con dos palabras, con dos segundos, o dos milésimas. O quizás solo con ese leve movimiento de tus párpados que me indica que a pesar de todo si que hay algo que nos une. Entonces tendré la seguridad, la firme seguridad, de que existe un nosequé llamado Joan dentro de tu mundo misterioso, desconocido y quizás por ello atractivo.

Silencio

Ell: Hoy la paranoya es diferente. Es mas positiva, peró mas difícil de entender. Se que no me escuchas. Mi voz no llega a tu mundo distante y lejano.

Basada en fets reals
Maig 1999 / Diciembre 2009
Joan Genís Valverde

Dedicat a M.A.