Una anècdota molt divertida en la meva vida és de quan el meu pare va haver d'anar a Méxic en el moment que la Grip Porcina (que justament estava al seu punt àlgid de pànic social i d'alarma mediàtica) tot just havia brotat com a pandèmia.
Curiosament el meu pare, que hi va haver d'anar per motius de feina, en cap moment va contraure la particular grip. No en va mostrar ni un signe.
Però el pànic social és el que té. I gràcies a aquest a l'empresa el varen enviar a casa per a que passés la quarentena de 15 dies preceptiva i preventiva (tant preceptiva i preventiva com innecessària) que li varen donar un regust de vacances.
A casa, a Portocolom hi vaig coincidir uns dies que jo tenia de vacances. I era fantàstic.
Com solem fer tradicionalment, anàvem a fer unes llargues i tranquiles passejades pels tranquils molls de Portocolom, creuant-nos inevitablement amb veïns i veïnes coneguts.
El que realment era graciós era la unànim reacció dels poblerins impresionables quan el meu pare els comentava que acabava de tornar de Mèxic: tots retrocedien unes passes i alguns fins i tot se n'anaven per tal de reduïr el contacte al màxim amb el meu pare...
Vist aixó, recomano a tots els famosos que no saben com treure's la pressió dels papparazzi i fans de sobre que vagin a un país que tengui molta fama de ser contagiós i així se'ls treuran de sobre. (Per als que no ho hagueu fet us recomano que mireu el documental de per què hi ha tant de rollo amb això del grip porcí. En realitat tot només respon a interessos económics... I els humans som tan bords que hi caiem de peus).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada