Una de terrrrrror!!!!!

Avui el capítol es de terror.

Començarem pels productes nacionals.
El nostre estat però sobretot el nostre país està al capdavant de les produccions de terror innovadores i brillants que més han destacat en els últims anys.

La coneguda factoria Balangueró només va fer un paréntesi en el terror per anar més enllà del terror i fer una película sobre OT. Més que gore.

Una de les últimes i més destacades produccions amb segell de qualitat Balangueró Plaza fou [REC], una película que ja té una segona part a punt de ser estrenada i que també té un remake a l'anglesa...
La película, ambientada en una casa de pisos del centre de Barcelona, que es veu infectada per un virus molt particular, que converteix els seus habitants en uns violents i sanguinaris zombies.

Manuela Velasco, encarna la reportera que cubreix la notícia i que es veu atrapada enmig del focus d'infecció. Un terror que combina brillantment la por a allò desconegut amb una mica d'intriga i alguns ensurts puntuals molt ben aconseguits. Una película refrescant.

La segona producció espanyola també fou un gran éxit del que se n'han vessat rius de tinta i paper i bits a dojo. El Orfanato, amb Guillermo del Toro a la direcció i la madura però interessant Belén Rueda al paper principal narra la història d'una dona que retorna a l'orfanat d'on es va criar amb el seu marit i el seu fill. Quan aquest desapareix es desencadena tot un cúmul de circumstancies que envolten l'espectador en un estat de suspens sicológic que resulta terrorífic a instants. Amb una interpretació força bona de Rueda i amb un argument previsible però plantejat d'una forma força original.

Passem ara a la producció internacional. En concret la Nord-Americana.
Avui vull prestar la meva atenció a dues sagues de películes de terror: Destino Final i Saw.

Comencem amb Destino Final.
Jo vaig tenir la sort de descobrir Destino Final (2000) al cinema per una casualitat. Va ser per la primera part. Hi vaig anar amb amics... Varem triar aquesta de terror i res... Em va agradar. Ho he de reconèixer... Em va parèixer nou, trencador... Té la mort un pla prefixat? I si falla? Torna rera els seus passos fins que ha acabat amb la seva fatal i final missió? D'això ja fa 9 anys. A la película destaca una jove Ali Larter que després trencaria els esquemes de les series juvenils a l'adictiva série Héroes.

La primera part plantejava que una visió d'un noi salva a 6 joves d'un accident d'avió... Però després la mort els persegueix i només se'n salva una. Aquesta, Ali Larter, apareix a Destino Final 2 (2003), ajudant a un grup de joves que es salva d'un gegant accident de cotxe en cadena. La darrera que vaig veure, Destino Final 3 (2006), els joves es salven d'un aparatós accident a una muntanya russa. I he vist a webs com IMDB o Filmaffinity que la quarta part ja està estrenada als EEUU des de l'Agost. A veure si arriba als cinemes o ens hem de conformar amb el Canal Plus.






I per acabar la gran sorpresa d'aquest any per a mi.
La nissaga de SAW.

Ja feia molt de temps que havia vist Saw 1 (2004). I m'havia paregut força interessant. També innovadora per la introducció del Gore d'una forma totalment natural en el món de les películes de terror psicológic... Clar que saw no eren les primeres a introduir-lo, però si fou la primera a crear un estil particular de Gore.

Les parts 2, 3 i 4 de Saw les he vistes aquest mateix estiu. Tres dies seguits. Una película cada dia. A Internet, en una d'aquestes págines de streaming (bé la 4 al Satélit Digital dels meus pares).

Les 3 presenten una coheréncia interna que em va agradar molt. En part, potser per haver estat les tres dirigides per Darren Lynn Bousman suposo que ja tenint en ment fer-ne tres parts. En segona instància, per tenir un missatge molt clar i comú totes tres películes. No es pot ajudar a ningú. Només un mateix es pot ajudar a si mateix. I també que de les nostres decisions depén la vida dels demés, de les persones que estimem... I que cal valorar la vida... Tota una sèrie de valors que poden semblar incoherents de la mà d'un assassí en sèrie... Fins que la quarta entrega posa el colofó a la coherencia interna de Saw 2 (2005), Saw 3 (2006) i Saw 4 (2007).

Em queden pendents Saw 5 (2008) i ja està anunciada Saw 6 (2009) per a l'Octubre d'aquest any.... :)

NOTA FINAL: Qui havia de dir que la Shawnee Smith, aquella infermera tan enamoradissa i primària de la simpàtica série Becker, acabaria entre les mans del malèfic Saw.

NOTA FINAL 2: Uns dies després d'escriure aquest apunt vaig veure Saw 5. I la veritat és que ja és més fluixeta... I es concentra una mica més en l'aspecte policial que en el joc macabre, que hi és però amb menys intensitat...