Una de sèries mítiques.... de dibuixos animats

Ah! Les sèries mítiques...
Una sèrie mítica es aquella que et marca.
Aquella que 20 anys després recordes haver-la vist. Haver-la gaudit. Haver-ne parlat hores... I haver-hi jugat al pati de l'escola.

Bé aquesta última opció potser menys en el cas de la primera protagonista d'avui.
"Érase una vez... La vida"

El primer que té una série mítica és una cançó. La de l'inici. La que comenta a captar la teva atenció.
I Érase una vez la tenia...

Una obertura fantástica que resumeix en un minut tota la vida de l'home, amb una bonica metáfora de dos cossos que es fonen en un embrió. 'Es una flor que nace en el centro de tu corazón'.

Millor o pitjor gent com jo ha aprés moltíssimes coses del funcionament del cos humà a través d'aquesta sèrie... Va tenir un èxit i una importancia tan gran que va tenir seqüeles com "Erase una vez el hombre" que narrava la evolució física i socio-cultural de la humanitat. "Erase una vez los inventores" que recorria els grans responsables de l'evolució tecnológica i d'altres semblants... Però com la primera res... Fantàstica...
D'aquestes que guardes al costat de sèries com David el Gnomo (també una cançó formidable: soy 7 veces mas fuerte que tu...), Bola de Drac i algunes de les que ens acompanyen avui.

Les següents sèries totes les devem als japonesos. Una de les més grans fou Dr. Slump. Coneguda popularment com Arare degut a la naturalesa extraordinària de la seva protagonista principal, un robot constuït pel Dr. Slump. Un contrast entre la innocència de la nena robot. I és que un altre dia ha arribat a la villa del pingüí! Babau babau. Que mítica. I per no dir res del capítol de Bola de Drac en el que Goku coneix l'Arare! Flipant! :) Quanta épica ens ha donat l'Akira Toriyama.

L'Akira i les seves produccions són grans.

Però...

Però...


Però 'de tot l'univers i del món sencer, el més fort de tots i bon jan també, tu contra el dolent sempre a punt de lluitar per salvar el món ningú no et pot guanyar,
hey! muscul musculman de tots el més fort muscul musculman pots sempre amb tothom, amb el món sencer muscul muscul muscul musculman!.

La prova de que a vegades no es tracta de qualitat, sinó d'originalitat. Una sèrie cutre de collons, però que ha marcata una generació de catalans. Almenys a la meva va tenir un ressó impresionant.

I ja més antiga, però no per això menys important en la meva vida... Possiblement la principal raó de que jo senti fascinació pel cantó oscur de la vida. No recordo gaire... Només recordo que m'encantava... Que si havia d'escollir una cosa a la tele, em quedava sense cap dubte amb ell i la Arcadia.

Un personatge que ara es políticament incorrecte per la seva afició al vi tinto... VALGA'M DEU ON HEM ARRIBAT!!!!!

Molta història amb les coses políticament correctes i jo que vaig mamar coses políticament incorrectes no fumo i gairebé no bec i tampoc soc excessivament promiscu. Mentres que les noves generacions... Que en puc dir dels nens d'avui en dia... Violacions amb 13 anys... Precocitat en tots els aspectes... Abusos de drogues... I que consti que no soc un purità. Però cada vegada tinc més clar que la societat ha perdut el temps.

Si els joves fumen no és perquè el Lucky Luck fumés. Sincerament... El problema està a un altre lloc.

Què mítiques les sèries... Que mítiques...