La desorientació només cesa en moments molt determinats, com el vent.
I en un moment, deixo de sentir-me buit. Aquesta cançó m'omple. De tendresa, de nostàlgia, de tu.
Haizea - Ken Zazpi
Com el vent
entre les mans
fuigs
i en un moment
perduda, sola
en deixes buit,
puc guarirme als teus braços
quan ho necessito
però sé que estàs amagada al meu cor
el teu somriure en la ment,
no la puc oblidar no i no la puc tocar
perquè no ets amb mi
No ho puc soportar, no ho puc entendre
Milers de raons
per posar-se a còrrer
i no aturar mai
les paraules d'esperança
no valen
per a tornar-te a sentir
No puc guarir-me als teus braços
quan ho necessito
però se que hi ets, amagat al meu cor
i apareixes
en les velles cançons de Laboa
i a les violentes ones de Lapatza
no et vull tornar a perdre de cap manera
pero com la lluna del matí
t'allunyes de mi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada