Una película més (o una película menys) de la nissaga de Harry potter (segons com es miri).
Aquesta película, en concret la cinquena de la nissaga, passa molt aviat... Hi passen moltes coses i no hi acaba de passar res... Com una amiga va definir, és una película de transició... Bé... Clar que hi passen coses... Però...
Jo continuu pensant que la millor de totes és la tercera, la dirigida per Alfonso Cuarón (Y a tu mamá también...). Tot i que la primera també és molt significativa, obviament. De moment la pitjor, la segona, segons el meu parer...
El món de Harry Potter és el típic món al qual molts han accedit prèviament pel món dels llibres... En canvi jo curiosament ni m'he llegit ni pretenc llegir-me'ls ara per ara... Són d'aquests que no em motiven especialment (tenc una llista de llibres pendents massa llarga i aquests sí que m'interessen) sobretot tenint en compte que podré gaudir d'un resum de dues horetes en forma de película amb munts d'efectes especials...
A més mentres cada llibre costa 15 euros, a la película hi puc accedir només per 6. (Es broma! Tampoc no crec que sigui un problema de diners, és més aviat un problema de temps!)
Bé, hi ha altres al·licients per a les películes a part de disfrutar d'un món de fantasia durant dues horetes o més...
El morbo del primer petó de Harry... O el morbo d'haver vist créixer una actriu tan guapa com la emma watson que fa d'Hermione Granger... Per desgràcia a aquesta última película ha perdut moltíssim protagonisme i quota de pantalla... Fet que lamento enormement... Espero que a les últimes bategades de la nissaga recuperi part del protagonisme perquè crec que és realment guapa...
Clar que com dirien amics meu com el legendari JAL, tot són gustos!
Així que poc més puc dir... Crec que a Harry Potter li fan falta més directors com Alfonso Cuarón, que impregnen les películes d'un toc personal i únic... De totes formes, els dos últims directors han cobert l'expedient sobradament... Tot i que algún cop d'efecte no vindria malament.
Del Director David Yates poc puc dir. No he vist cap treball seu anterior i ni tan sols sé si n'havia fet cap...
Bé... I a falta de paraules, una altra foto d'"Hermione".
:D
Etiquetes
Aliens
(23)
Aventures
(335)
Business Administration
(186)
Català
(1044)
Ciència i Coneixement
(179)
Cinema
(253)
Cognitive
(3)
Cultura
(388)
Diversos
(443)
English
(445)
Español
(898)
Français
(236)
Humor
(447)
IA
(3)
Italiano
(68)
Literatura - Literature
(240)
Lletres de cançons
(78)
Llibres - Books - Livres
(267)
Memòries
(98)
Músiques meves
(135)
Now
(41)
Poesia i poemes
(194)
Português
(98)
Reflexions
(538)
Restaurants-Bars-Discos
(39)
Revival
(6)
Teatre
(34)
Webs i blogs
(85)
Work
(3)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mai he pogut veure una de les pelis senceres. Ho he intentat dues vegades o tres, i ho deixo quan els nens es tiren contra una paret a l'estació, quina poca paciència
ResponEliminaMés que de paciència és una qüestió de caràcters... Jo és que m'ho podria empassar tot... La veritat... A la meva vida la filosofia es no deixar res a mitjes, perquè potser el final, la última paraula, la última escena, justifica el fet global.
ResponEliminaAixò em passa des que em vaig llegir "La Conjura de los Necios" de O'Toole. El llibre em va resultar molt difícil d'aguantar... Fins que, el final, va fer que tot el llibre valgués la pena.
De totes formes, es una qüestió molt personal... I a més, com diuen en castellà:
" PA GUSTOS, COLORES"
jeje
Paradoxa: aquest llibre es va publicar perquè l'editor que va llegir els primers paràgrafs d'un mecanoscrit que li havia dut la mare de l'autor, ja mort, va pensar que valia la pena.
ResponEliminaIronia, sàtira i humor negre: Més paradoxal encara és el fet que l'esmentat autor es va suicidar per no poder suportar el fracás com escritor... El llibre es va convertir en un best seller aviat als EEUU i molts crítics digueren que hauria pogut esdevenir un dels millors escriptors de la história de EEUU. Què graciosos els crítics...
ResponEliminaNo m'interessa la història d'aquest nin, adolescent i el que pugui venir. Pens que és una història per al·lots petits i no me crida gens l'atenció. Si tengues criatures i les hagués hagut de dur al cinema tal vegada hauria enganxat amb les pel·lícules però no és aquest el cas, així que pas d'ell i d'elles. L'actor no me resulta gens interessant, sembla un nin pijo "Americà" malgrat ser anglès.
ResponEliminaAntònia
No te podràs queixar¡
ResponEliminaNo només no em queix sinó que em crea immensa alegria, mumareta, que il·lustris aquestes pàgines virtuals amb les teves paraules.
ResponEliminaMoltes gràcies...
Com ja he esmentat, "Pa gustos, colores!"