Déu vos do bon vespre!

"Jamai en llur llit no s'hi dorm. Tota la nit despenen en plets e qüestions, dient cascuna a son marit: "Ben conec l'amor que em portats: bé és orb qui per garbell no es veu. Altra tenits en lo cor més que mi. ¿Cuidats-vos que sia modorra e que jo no sàpia a qui anats detràs, e a qui volets bé e ab qui parlats tot jorn? Bé ho sé, bé. De què parlàvets l'altre jorn ab vostra comare del diable? E per què guardàvets ab tan alegre cara la nostra serventa? Quina privadesa ha ab vós aquella que l'altre jorn tan humilment saludàs? Millor espia he que no creets. Si vós amàvets mi, no us iria lo cor en altra, ne irien mills arreades que jo moltes que en conec, qui no mereixen que em descalçassen. Mas poc de bé sabets; e encara valets menys que no us presats, que la mia honor vostra és. Ai, na desastruga! Quant temps ha que jo són en aquesta maleïta casa, a null temps vos bastà lo cor que em besàssets a vostra requesta ni que em diguéssets, quan jo m'anava a colgar: - Déu vos do bon vespre
Mas, per la creu de Déu, pus aital sóts, jo faré tal cosa que no us sabrà a pinyons. Són jo tan lletja, en tota mala ventura, que no em dejats amar? Bé hi ha cavall al cavaller. No són tan bella com aquella que vós tan amats? Per ma fe, ella no és digna de seure ab mi en un banc. Bé és ver l'eximpli que qui dues boques besa, la una cové que li puda. Via, en tota mala ventura! Anats detràs aquelles que us pertanyen. Bé fets atret d'on venits: cabra ronyosa sa par va cercant; ulls hiha qui s'alten de llàgremes o de lleganya. E vós, en tot mal guany, ja em cuidats haver llevada del fang. Jo en sé, no un ne dos, mas molts, qui hagueren tengut a especial gràcia que m'haguessen presa menys d'aixovar; e fóra estada dona de tot ço de llur e m'hagueren adorada e llevada en palmes. E vós sabets bé quants bells florins hic he aportats; bon remei haja qui els me lleixà! Tots los claus d'aquesta casa lluen per mi he jamai no hic fui dona d'un tros de sal; ne les mies orelles hic oïren una paraula plasent, sinó cent mília retrets de vostres germans e de la companya, que bastaria que jo fos llur cativa. No hic ha dona menys honrada que jo. No m'havets treta de soca de roure, no. Maleït sia lo jorn que jo primerament m'acosté a vós! ¡E les barres li haguessen trencades a qui primer ne parlà que jo fos vostra muller! Que jo no faïa per vós, ni vós per mi. Una vil fembra mereixíets que us faés semblant que vós me fets. Ah, tants són los dolents si eren aplegats! Quant se deuria guardar la mesquina de dona quan pren marit!: aquell jorn viu o mor. Mas los desastrucs d'amics e parents no guarden sinó qui hi ha diners; e qui hagués lo tresor del Soldà." E ab aquestes causes e moltes semblants altres pus coents, tota legítima e justa causa cessant, cascuna nit turmenten los mesquins de marits, dels quals són molts qui per complaure a elles o per fugir a plet immortal, giten de casa llurs pares, fills e germans, e roman-los sola la plaça."

Lo Somni (1399)
Bernat Metge (1340? - 1413)
Les millors obres de la Literatura Catalana
Edicions 62 i "la Caixa" (1980)