dimarts, de març 25, 2008

De llur parlar e rallar...

"De llur parlar e rallar, que és una cosa fort malestant en fembra, qui te'n poria dir la centena part? Los maestres en teologia, los doctors en cascun dret, los mestres en medecina, los naturals e matemàtics e altres hòmens de ciència, soferen molta fam e set, fred e poc dormir, mals dies e pijors nits per aconseguir aquella, e aprés molts anys troben haver après fort poc. E aquestes en un matí (que aitant com una missa baixa se diu estan solament en l'esgleia) saben en qual manera l'Espirit Sacnt proceeix del Pare e del Fill, e si Déu poria fer semblant de si mateix, e quals coses són necessàries a separació de matrimoni, e com se poden anul·lar testametns; e si lo riubarbre és sec o humit, e quants materials entren en la triaga, e si lo cercle se pot quadrar, e qual fo millor poeta entre Virgili e Homero, quantes esteles ha en lo cel, e com s'engenden en l'àer lo tro e el llamp, l'arc de Sant martí, la pedra e altres coses, e si los elements són simples o composts, e si es pot convertir la u en l'altre, e què signifiquen les cometes, e què es fa en Àsia, Àfrica e Europa, e quantes gents d'armes ha l'Almorat; qual és lo pus amorós de la vila e qual és estat enganat per aquella que ama, ab qui dorm sa veïna, de qui és prenys l'altra e en qual mes deu encaure, e quants amadors ha l'altra e qui li ha tramès l'anell e qui li ha dat lo collar de perles, e quants ous fa dins l'any la gallina de la sua veïna, e quantes fusades ixen d'una lliura de llin, e finalment, ço que feren jamai los grecs e els troians, los romans e els cartaginesos. E així tot planerament informades, tornen-se a llurs cases e parlotegen-ne, sens lleixar-se'n, ab les serventes e catives del matí entrò al vespre, e encara de nits en dorment. E si troben algú que no les vulla oir o els contrast, enfelloneixen-se fortment e especialment si alguan cosa que dit hagen los serà reporvada. E què et penses tu ara que isca d'aquesta així sobtosa saviesa, divinalment en elles infusa? Cert, una bona doctrina a llurs filles, ço és: en qual manera sabran enganar llurs marits, reebre lletres dels amadors, respondre aquelles, estar en les finestres comportant los modorros qui els van detràs, anar ab bon donari, haver bell gest, tenir secret qui es volran en llurs cases fenyent-se malaltes per tal que el llit del marit los romanga franc, e altres mals infinits. No deu ésser nombrat entre los savis qui creu que alguna mare s'adelit en haver millor e pus casta filla de si mateixa."

Lo Somni (1399)
Bernat Metge (1340? - 1413)
Les millors obres de la Literatura Catalana
Edicions 62 i "la Caixa" (1980)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada