Personalizar tu Google???

Un dia recibo este mail, y sin saber como han conseguido mi dirección, me limito a hacer publicidad de forma gratuita esperando que así dejen de hacerla ellos inundando buzones con spam. (En rojo mis comentarios jeje)

Antes de contarle el motivo de nuestro correo, nos gustaría pedirle disculpas por las posibles molestias que pudiera causarle. No es nuestra intención importunarle. Si más no, creemos que está en su derecho de conocer una nueva aplicación que está causando furor en Internet. (Furor en internet? Si así fuera me habría enterado por otros caminos no?). Es tan simple que nos extraña que no se haya puesto en marcha antes. Se trata, solamente, de personalizar el buscador Google. Si está cansado de tener este fondo de pantalla blanco y tan impersonal, hágalo único con esta aplicación. Solo le costará dos minutos y ni un céntimo. Es completamente GRATIS. Si no dispone de tiempo para escoger una fotografía o buscar una imagen que le guste por la red, puede echar un vistazo a nuestros Googles ya montados y listos para ser instalados con un solo click, pudiendo también enviar la imagen personal que usted quiera.

Es un servicio que no afecta en ningún sentido al rendimiento de su ordenador, más al contrario, optimiza su tiempo delante de la pantalla. Esta aplicación le permite tener un acceso directo a todas ellas mediante una serie de botones en su página de inicio, sin tener que ir a buscarlas a favoritos o escribir su dirección en la barra de búsqueda.

No dude en visitar nuestra web www.1ayuda.com sin ningún tipo de compromiso, y comprobará usted mismo las ventajas de esta y otras aplicaciones que puede consultar en dicha dirección.

Antes de despedirnos, nos gustaría agradecerle muy sinceramente la atención prestada, y recordarle que puede ponerse en contacto con nosotros para resolver cualquier duda que pudiera surgirle en paginas.de.inicio@gmail.com . Estaremos encantados de atenderle.

Reciba un cordial saludo, y que la vida le sonría.

...com han los cans l'orina.

"Si han de mester a dir una falsia o fer un perjur o una gran malvestat, o molts sospirs o falses llàgremes, no els ne cal eixir de casa ne anar-les manllevant per lo veïnat: tan prestes les han com han los cans l'orina."

Lo Somni (1399)
Bernat Metge (1340? - 1413)
Les millors obres de la Literatura Catalana
Edicions 62 i "la Caixa" (1980)

...aquí está tu blog...

Interesante directorio de blogs... Ya tiene tu blog?

http://aquiestatublog.blogspot.com

La théorie de la fissure

(...)
La situation était ridicule. Le commissaire savait qu'il n'y avait pas dix chances sur cent que sa faction servît à quelque chose.
Et pourtant il tint bon, à cause d'une impression vague, qu'il n'eût même pas pu appeler un pressentiment.
C'était plutôt une théorie à lui, qu'il n'avait d'ailleurs jamais développée et qui restait imprécise dans son esprit, ce qu'il nommait à part lui la théorie de la fissure.
Dans tout malfaiteur, dans tout bandit, il y a un homme. Mais il y a aussi et surtout un joueur, un adversaire, et c'est lui que la police est tentée de voir, c'est à lui, généralement, qu'elle s'attaque.
Un crime est-il commis, ou un délit quelconque? La lutte s'engage sur des données plus ou moins objectives. Problème à une ou à plusieurs inconnues, que la raison essaie de résoudre.
Maigret agissait comme les autres. Comme les autres aussi il usait des outils extraordinaires que les Bertillon, les Reiss, les Locard ont mis entre les mains de la police et qui constituent une véritable science.
Mais il cherchait, attendait, guettait surtout la fissure. Le moment, autrement dit, où, derrière le joueur, apparaît l'homme.
(...)

Pietr Le Letton
George Simenon
Fayard 1931
Tout Simenon (Volume 16) - 2003

Le chien jaune, de Simenon

Georges Simenon mets un jeune commissaire Maigret une autre fois en action pour l'investigation d’un cas extraordinaire à Concarneau. Il s’agit d’un assassinat. Une nit quelqu’un tire sur un ivrogne. Maigret, qui montre très peu de considération aux techniques policières, seulement à une piste : un chien jaune qui se trouvait sur le scène du crime. A mesure que la investigation avance, Maigret verra que pour résoudre l’affaire il faudra se submerger dans la vie secrète de quelques personnes de l’établissement. Tout va se compliquer quand l’assassinat devient part d’une série des crimes très mystérieux.

Un des livres les plus célèbres de Maigret, où le caractère est un jeune commissaire détaché a la Brigade Mobile de Rennes qui montre un gros mépris vers l’autorité, vers les méthodes policiers et qui résous le cas presque sans se mouvoir d’un bar.

Recommandé spécialement pour tous les amants des romans policiers et de mystère et aventure.

Sin Reservas

Es decepcionant veure que el cinema europeu no és prou bó per als nord-americans. Cada película europea que gaudeix d'un cert éxit al vell continent, els nord-americans es veuen obligats a aportar-hi la seva perspectiva. O el que és el mateix, actors famosos a nord-amèrica i una versió usualment més lleugera i senzilla.

Segurament això respon al fet que els nordamericans són incapaços per interessar-se més enllà del que tenen al davant del nas. Per això em va fer molta pena descobrir, un cop ja vista la película, que Sin Reservas no era altra cosa que el remake de torn de Deliciosa Martha, una película alemanya que va gaudir d'un relatiu ressó al nostre país. Sobretot perquè si ho hagués sabut, hauria intentat veure directament Deliciosa Martha.

Però bé... Jo vaig cometre l'error de veure Sin Reservas, i d'aquesta en parlaré... Però breument.

I breument només puc dir que es tracta d'una novela romántica... D'una banda. Però de l'altra (que vull suposar que era el nucli central de la película alemanya) tracta de la vida... De com la gent es tanca en la pròpia vida i de com un canvi sobtat, tot i que dolorós, pot omplir d'un matís completament diferent la vida d'algú fins al punt de fer que descobreixin colors completament nous.

(Paràgraf amb spoilers). I això és el que passa quan la germana de la protagonista (representada per Catherine Zeta-Jones) té un accident en el que perd la vida, i la protagonista es veu amb la responsabilitat de fer-se càrrec de la seva neboda. I de com tot el cúmul de canvis que això respresenta en la vida de la reputada chef (la protagonista) li trastoquen el món de dalt a baix.

Es bonic veure com la cuina cobra protagonisme al cinema (vaig veure aquesta película molt aprop amb Ratatouille, una altra película al voltant del món de la cuina)... I per norma general amb molt de gust. (Clar que no faria mai un lleig a la fantástica Delicatessen!!!!!!).

(Paràgraf amb spoilers). La part de la comèdia romántica apareix quan apareix en escena el chef provisional que subtitueix Zeta-Jones quan aquesta es dóna de baixa... Bé.


Per cert... La Catherine Zeta-Jones crec que és d'aquestes dones que vestides hi guanya molt... A més alguna cosa dolenta ha de tenir per haver acabat amb el Michael Douglas!!!!!

De llur parlar e rallar...

"De llur parlar e rallar, que és una cosa fort malestant en fembra, qui te'n poria dir la centena part? Los maestres en teologia, los doctors en cascun dret, los mestres en medecina, los naturals e matemàtics e altres hòmens de ciència, soferen molta fam e set, fred e poc dormir, mals dies e pijors nits per aconseguir aquella, e aprés molts anys troben haver après fort poc. E aquestes en un matí (que aitant com una missa baixa se diu estan solament en l'esgleia) saben en qual manera l'Espirit Sacnt proceeix del Pare e del Fill, e si Déu poria fer semblant de si mateix, e quals coses són necessàries a separació de matrimoni, e com se poden anul·lar testametns; e si lo riubarbre és sec o humit, e quants materials entren en la triaga, e si lo cercle se pot quadrar, e qual fo millor poeta entre Virgili e Homero, quantes esteles ha en lo cel, e com s'engenden en l'àer lo tro e el llamp, l'arc de Sant martí, la pedra e altres coses, e si los elements són simples o composts, e si es pot convertir la u en l'altre, e què signifiquen les cometes, e què es fa en Àsia, Àfrica e Europa, e quantes gents d'armes ha l'Almorat; qual és lo pus amorós de la vila e qual és estat enganat per aquella que ama, ab qui dorm sa veïna, de qui és prenys l'altra e en qual mes deu encaure, e quants amadors ha l'altra e qui li ha tramès l'anell e qui li ha dat lo collar de perles, e quants ous fa dins l'any la gallina de la sua veïna, e quantes fusades ixen d'una lliura de llin, e finalment, ço que feren jamai los grecs e els troians, los romans e els cartaginesos. E així tot planerament informades, tornen-se a llurs cases e parlotegen-ne, sens lleixar-se'n, ab les serventes e catives del matí entrò al vespre, e encara de nits en dorment. E si troben algú que no les vulla oir o els contrast, enfelloneixen-se fortment e especialment si alguan cosa que dit hagen los serà reporvada. E què et penses tu ara que isca d'aquesta així sobtosa saviesa, divinalment en elles infusa? Cert, una bona doctrina a llurs filles, ço és: en qual manera sabran enganar llurs marits, reebre lletres dels amadors, respondre aquelles, estar en les finestres comportant los modorros qui els van detràs, anar ab bon donari, haver bell gest, tenir secret qui es volran en llurs cases fenyent-se malaltes per tal que el llit del marit los romanga franc, e altres mals infinits. No deu ésser nombrat entre los savis qui creu que alguna mare s'adelit en haver millor e pus casta filla de si mateixa."

Lo Somni (1399)
Bernat Metge (1340? - 1413)
Les millors obres de la Literatura Catalana
Edicions 62 i "la Caixa" (1980)

Eastern Promises (Promesas del Este) de David Cronenberg

Ja fa molt de temps que vaig anar a veure aquesta película... Però tot i això en parlaré una mica... Perquè crec que val la pena.

D'una banda, David Cronenberg, el director. Cronenberg és ja un director de culte, especialitzat en tractar temes que no deixen indiferent a ningú.

Jo vaig entrar en la galàxia Cronenberg per Spider... I per Planície - Planosfera (Dortmund m'espera ;) )... D'aquestes películes alternatives que vaig anar a veure al cinema estant a la facultat... En ella el Cronenberg més traumatitzat aflora en la història d'un jove traumatitzat per la relació del seu pare amb la seva mare (a la que assassina brutalment) i amb la prostituta que la substitueix. És una película amb una atmósfera que t'envolta i que t'apropa a una ment que es debat entre la llibertat i la bogeria.

Després em vaig deixar cautivar per una fantàstica "Historia de Violéncia" (apunt blog). Fantàstica.


Només dues películes ja em resultaven un bagatge suficientment positiu com per tornar a deixar-me hipnotisar temporalment per les cruentes històries d'aquest director.

I Cronenberg estrenà "Eastern Promises", una història que pretén denunciar la emprempta de les mafies de l'Est als Estats Units... I sobretot en relació amb el tráfic de dones. I val a dir que, d'una banda el guió está molt ben aconseguit, de forma que perfectament relata una història d'amor, a la vegada que va dibuixant uns personatges que utilitza perfectament per a deixar a l'aire més d'una denúncia... Sempre des d'un punt de vista molt relatiu.

Peró més enllà del guió de la película, que com ja he dit està molt ben aconseguit.... I més enllà del director, que té una fama i un renom merescuts.... Hi ha el repartiment.

D'una banda, Viggo Mortensen, nominat a l'Oscar per la seva actuació a la película, fa una molt bona actuació. (Viggo Mortensen, el recordareu per películes com Alatriste, la nissaga del Senyor dels Anells, o la anterior película de Cronenberg, 'Una história de violéncia').

D'altra banda, Naomi Watts, a la foto, fa una demostració més de que és una de les actrius més en forma de l'escena actual. Ja veurem com li afecta a la seva interpretació la seva relativament recent maternitat.
(A Naomi Watts la veureu en tot el seu esplendor a 21 gramos, o a la película que l'ha portat a la fama: Mulholland Drive, o la que l'ha consolidat com a nom de cartellera que omple sales: King Kong... Entre moltes altres).

En resum, una película alternativa amb un resultat molt digne!

PS: Conté escenes de gran violéncia. En especial una fenomenal batussa a una sauna turca en la qual el vigorós Viggo Mortensen mostra els detalls de la seva anatomia...

Rima XXXV - Gustavo Adolfo Bécquer

Rima XXXV

¡No me admiró tu olvido! Aunque de un día,
me admiró tu cariño mucho más;
porque lo que hay en mí que vale algo,
eso... ni lo pudiste sospechar.

Gustavo Adolfo Bécquer - Rimas
EDAF

La voz femenina agota el cerebro del hombre

Me llegó un correo con esta notícia. Esto explica tantas cosas.

(PD/Agencias).- Seguramente, al hablar con su marido, un amigo o su hijo haya sentido que él "desconectaba" y no la escuchaba. Probablemente sus conversaciones con el sexo masculino se vean frustradas antes de terminar. Pues bien, que un varón no pueda escuchar durante mucho tiempo la conversación de una mujer puede deberse a una razón fisiológica o así lo afirma un reciente estudio.

En una pareja, generalmente, ella se queja de que él no la escucha y él de que ella habla demasiado. Cuando se está frente a un conflicto la mujer tiende a hablar al respecto y el hombre prefiere esperar a que las aguas se calmen. En definitiva, los varones eligen el silencio y las féminas, las palabras.

Un estudio británico reveló hace pocos días que los tonos femeninos abarcan toda el área auditiva del cerebro, mientras que la voz del hombre requiere del sector subtalámico.

El informe se realizó a través de una tecnología especial para poder captar los movimientos de la misma manera que pueden visualizarse en una resonancia magnética.

“Las mujeres tienen una voz con sonidos más complejos”, aseguró uno de los investigadores a cargo, Michael Hunter, profesor de la Universidad inglesa de Sheffield.

Este hallazgo pretende demostrar por qué el hombre no puede sostener la atención en el dialogo con la mujer durante mucho tiempo.

“Las mujeres se quejan de que nosotros no prestamos atención cuando hablan o nos desconcentramos, pero detrás de esto hay un fundamento científico que ahora se puede explicar”, comenta el especialista en otorrinolaringología mexicano Vicente Juárez Saavedra.

Es más, “un esfuerzo en atender durante mucho tiempo la conversación femenina podría afectar la zona cerebral masculina”, indica el profesional.

COMUNICACIÓN MASCULINA Y FEMENINA

Ambos sexos suelen diferenciarse a la hora de encarar una comunicación. Las mujeres hablan en forma circular, mientras que los hombres son más directos y simples para manifestar sus pensamientos.

La resonancia fue efectuada en doce voluntarios varones y se comprobó que la voz masculina y la femenina activan diferentes áreas del cerebro. “El sonido que percibimos, dependiendo del género es recibido y procesado de manera distinta”, confirma Saavedra.

El autor del estudio explica que la mujer emite un rango de frecuencias de sonido más complejo que las del hombre debido a diferencias en el tamaño y forma de sus cuerdas vocales y su laringe.

Lo que hace el hombre es simplemente “desconectar” debido a una razón fisiológica. “La diferencia en la recepción explica las dificultades de los varones para mantener una larga conversación con una mujer”, relata Saavedra, intentando confirmar la explicación científica del especialista británico.

El tono suave y melódico de la mujer provoca la dispersión masculina. Según los especialistas, “más allá de toda broma, si una mujer quiere conversar con un hombre, lo deberá hacer en períodos cortos y si no es posible tampoco eso, habrá que dejar las conversaciones para las amigas”, comenta sonriendo Saavedra.

La mujer cree en el intercambio comunicacional. El hombre teme que las palabras lo confundan o comprometan.

“En una relación de pareja podemos ver que el hombre no es que no le guste hablar, sino que no sabe cómo hacerlo.”, comenta el psicólogo chileno Nicolás Amenábar.

“Hay una predisposición fisiológica como revela el estudio, pero también cultural a la diferencia en la recepción del mensaje”, continúa diciendo el especialista.

Ahora que parece existir justificación que alivia las conciencias, lo ideal es encontrar un punto medio. Intentar conversar en capítulos para que él no se canse ni desconcentre.

Es la idea más coherente ya que es muy difícil hacer que una mujer espere a otro momento para mantener una conversación que necesita ser expulsada.

http://blogs.periodistadigital.com/vidasaludable.php

Genaro Chic Garcia

http://www.genarochic.tk

Foro: http://boards4.melodysoft.com/app?ID=prestigiovsmercado

Departamento de Historia Antigua
Universidad de Sevilla
Dª Mª de Padilla s/n
41013 SEVILLA

¿Y qué es peor que una crítica? - La crítica constructiva. La gente nunca te lo perdonará. (Eliyahu M. Goldart, La meta, Madrid, 1993, p. 251)

...fermetat...

"De fermetat no n'han gens: en un moment ploren e rien, desigen e avorreixen, volen e no volen una mateixa cosa cent vegades. Presumpció han més que Nembrot. Elles creen que totes coses los estiguen bé, e que sien dignes de sobirana reverència e honor, e que sens elles los hòmens no volen res ne poguessen viure una hora. E si per ventura són riques, impossible és que hom les puixa comportar, car no és cosa en lo món tan intolerable com fembra rica. "

Lo Somni (1399)
Bernat Metge (1340? - 1413)
Les millors obres de la Literatura Catalana
Edicions 62 i "la Caixa" (1980)

Pensamento do Dia:

"Amigo não é aquele que nos levanta quando caímos, mas sim aquele que dá uma chapada ao filho da puta que nos empurrou!"

Pull the plug

Ashes... (Cenizas...)

Rima XXXIII - Gustavo Adolfo Bécquer

RIMA XXXIII

Es cuestión de palabras y, no obstante,
ni tú ni yo jamás,
después de lo pasado, convendremos
en quién la culpa está.

¡Lástima que el Amor un diccionario
no tenga donde hallar
cuándo el orgullo es simplemente orgullo
y cuándo es dignidad!.

Rimas - Gustavo Adolfo Bécquer

EDAF

Déu vos do bon vespre!

"Jamai en llur llit no s'hi dorm. Tota la nit despenen en plets e qüestions, dient cascuna a son marit: "Ben conec l'amor que em portats: bé és orb qui per garbell no es veu. Altra tenits en lo cor més que mi. ¿Cuidats-vos que sia modorra e que jo no sàpia a qui anats detràs, e a qui volets bé e ab qui parlats tot jorn? Bé ho sé, bé. De què parlàvets l'altre jorn ab vostra comare del diable? E per què guardàvets ab tan alegre cara la nostra serventa? Quina privadesa ha ab vós aquella que l'altre jorn tan humilment saludàs? Millor espia he que no creets. Si vós amàvets mi, no us iria lo cor en altra, ne irien mills arreades que jo moltes que en conec, qui no mereixen que em descalçassen. Mas poc de bé sabets; e encara valets menys que no us presats, que la mia honor vostra és. Ai, na desastruga! Quant temps ha que jo són en aquesta maleïta casa, a null temps vos bastà lo cor que em besàssets a vostra requesta ni que em diguéssets, quan jo m'anava a colgar: - Déu vos do bon vespre
Mas, per la creu de Déu, pus aital sóts, jo faré tal cosa que no us sabrà a pinyons. Són jo tan lletja, en tota mala ventura, que no em dejats amar? Bé hi ha cavall al cavaller. No són tan bella com aquella que vós tan amats? Per ma fe, ella no és digna de seure ab mi en un banc. Bé és ver l'eximpli que qui dues boques besa, la una cové que li puda. Via, en tota mala ventura! Anats detràs aquelles que us pertanyen. Bé fets atret d'on venits: cabra ronyosa sa par va cercant; ulls hiha qui s'alten de llàgremes o de lleganya. E vós, en tot mal guany, ja em cuidats haver llevada del fang. Jo en sé, no un ne dos, mas molts, qui hagueren tengut a especial gràcia que m'haguessen presa menys d'aixovar; e fóra estada dona de tot ço de llur e m'hagueren adorada e llevada en palmes. E vós sabets bé quants bells florins hic he aportats; bon remei haja qui els me lleixà! Tots los claus d'aquesta casa lluen per mi he jamai no hic fui dona d'un tros de sal; ne les mies orelles hic oïren una paraula plasent, sinó cent mília retrets de vostres germans e de la companya, que bastaria que jo fos llur cativa. No hic ha dona menys honrada que jo. No m'havets treta de soca de roure, no. Maleït sia lo jorn que jo primerament m'acosté a vós! ¡E les barres li haguessen trencades a qui primer ne parlà que jo fos vostra muller! Que jo no faïa per vós, ni vós per mi. Una vil fembra mereixíets que us faés semblant que vós me fets. Ah, tants són los dolents si eren aplegats! Quant se deuria guardar la mesquina de dona quan pren marit!: aquell jorn viu o mor. Mas los desastrucs d'amics e parents no guarden sinó qui hi ha diners; e qui hagués lo tresor del Soldà." E ab aquestes causes e moltes semblants altres pus coents, tota legítima e justa causa cessant, cascuna nit turmenten los mesquins de marits, dels quals són molts qui per complaure a elles o per fugir a plet immortal, giten de casa llurs pares, fills e germans, e roman-los sola la plaça."

Lo Somni (1399)
Bernat Metge (1340? - 1413)
Les millors obres de la Literatura Catalana
Edicions 62 i "la Caixa" (1980)

Els meus pares mariners

Els meus adorats pares exercint un dels deus hobbies presents (i futurs)...
Navegant...
Quina enveja!

Actuació Policial (mail d'un amic)

Un bon amic meu, no avesat a dir mentides, em va fer arribar aquest correu, escrit per ell mateix, sobre uns fets que causen una gran preocupació en mi. Més enllà de fer més comentaris, deix el correu textualment com el vaig rebre...

Hola a totes!!
Us envio aquest correu a títol personal per a explicar-vos un fet que m'ha afectat directament i que m'agradaria que se n'assabentés el màxim nombre de gent possible. Dissabte passat, de matinada, companys/es que havíem sortit de festa per a celebrar la revetlla de Sant Sebastià (patró de la Ciutat de Palma) ens vam veure involucrats en una brutal càrrega policial, absolutament desproporcionada, als voltants de les 5 de la matinada. Més avall trobareu la crònica dels fets, que ha reproduït gent que va patir la càrrega directament. Us agrairia que, si teniu un moment, ho poguéssiu llegir.

Personalment, vull dir-vos que estic bé, però que tinc el cos adolorit i ple de marques de porra. Les més fortes, a la cara (llavi inferior), cuixa dreta i espatlla esquerra. Un cop copejats i encegats pels esprais "antiavalots", vam anar a un centre d'atenció primària d'urgències a fer-nos l'informe mèdic que resumís totes les contusions. Malauradament, companyes del grup van haver de fer-se una radiografia, cosa que ve enrederir la nostra tornada a casa fins a les 12 del migdia del diumenge. Anímicament, sento una profunda tristesa pel fet de constatar, amb el meu cos i el d'altres companyes que m'estimo, aquest gir repressiu que està prenent tot l'aparell institucional, des dels cossos de seguretat, passant pels mitjans de comunicació i, en definitiva, l'estat d'opinió general. Tan sols espero que no se us passi pel cap, després d'explicar-vos tot això, aquell comentari habitual de "Si la policia va carregar contra vosaltres, alguna cosa deuríeu de fer...".

Una abraçada ben forta!!!!
d.

UNA BRUTAL INTERVENCIÓ POLICIAL TANCA LA REVETLLA DE SANT CANUT 2008

Les persones de Ciutat no tenim dret a gaudir de les festes municipals més enllà de la planificació administrativa. Un dispositiu mixt de policies locals i nacionals carrega amb gran contundència contra les assistents a la Revetlla alternativa de Sant Canut a la plaça de Sa Feixina, justificant-se en la feina dels encarregats de la neteja. Degut a l'actuació totalment desproporcionada, diverses persones resultaren ferides a causa dels cops de porra, de cascs i de l'ús de gasos lacrimògens.

Les persones agredides volem demanar explicacions a les autoritats municipals implicades en aquest assumpte. Per què les autoritats despleguen més de 80 agents antidisturbis amb l'excusa de la neteja només a la plaça de Sa Feixina? És necessari recórrer a la força bruta contra la ciutadania que gaudeix de les festes de Sant Sebastià?

Reivindicam la possibilitat de gaudir d'unes festes populars en espais públics sense la criminalització de les activitats no previstes per l'administració.

Per reforçar la comunicació d'aquesta actuació i ajudar a que arribi a quanta més gent millor, s'ha creat un compte de correu on dirigir versions dels fets, fotografies, vídeos o qualsevol altre material que pugui ser d'utilitat. El compte és santcanut08[a]gmail.com .

Crònica dels fets:

El 19 de gener, a Palma es celebra la revetlla de Sant Sebastià, patró de Ciutat. La festa s'organitza entorn a algunes places del centre de la ciutat, on hi ha foguerons i concerts. Una d'aquestes places, des de fa més de 10 anys, es dedica a la revetlla alternativa de Sant Canut. Aquesta és la única plaça que no organitza directament l'ajuntament, sinó que hi ha un grup divers de persones que s'hi dediquen, sol·licitant el permís a les autoritats competents. Aquesta any, Son Canut s'ha celebrat a Sa Feixina, a diferència de les darreres edicions que s'havien situat a Ses Voltes, per lo que ja havia una intenció de treure-la del circuit de places del centre. Tot i així, la festa va ser un gran èxit amb la participació de molts de grups i de joves que gaudiren de la música i els foguerons.

Presentem ara la crònica del trist final de la revetlla d'enguany: cap a les 4:00 de la matinada, el concert es va acabar i algunes persones van començar a marxar cap a casa... hi havia molt d'ambient a la plaça, la gent estava contenta i comentaven la vetllada vora del foc. Encara sonaven tambors i no eren pocs els que ballaven. Algú va advertir de la presència d'un important dispositiu policial a Via Argentina, però la gent seguia xerrant tranquil·la. De mica en mica, agents de la policia local de Palma van anar demanant a la gent que abandonés la plaça, que la festa ja havia acabat i havien de netejar. En aquests moments encara s'estava desmuntant l'equip de l'escenari... i la gent va pujar cap al fogueró que hi havia a la part central. Allà restaven encara unes 150 persones.

La policia va seguir fent pressió per fer-nos sortir, insistint que s'havia de netejar la plaça, però encara no havia arribat el servei de neteja i la gent s'ho prenia amb calma. Varen formar un doble cordó, el primer d'agents de la policia local i el segon amb policies nacionals... sumaven uns 80 agents (la policia anava amb proteccions d'antidisturbis, alguns amb el casc a la mà, però un segon grup duien tot l'equip sencer posat: casc, armadura, ...) que no convidava a la distensió de la situació. En un m oment donat, un membre del cos de la policia local va perdre els nervis i va pegar un cop amb el seu casc a un al·lot que parlava amb ell, fent-li un trau a la cella. El policia no va voler identificar-se, ni cap dels seus companys va voler telefonar una ambulància tot i que aquell al·lot estava sagnant de valent.

Mentrestant, gran part de les persones no s'adonava encara del que estava passant. Els pocs que ho varen veure van seure's a terra per demanar, pacíficament, un canvi d'actitud dels agents i que ajudessin a la persona a qui havien agredit. La policia nacional va ser l'encarregada d'arrossegar els cossos de les assegudes, que deixaren el cos mort sense oposar resistència, fins a treure-les de la plaça. Ho feren amb violència, arrossegant el cos d'alguna companya per la plaça, insultant i pegant un cop de bota al cap d'un altre company.

En aquest punt, el cordó policial d'antiavalots, equipat amb escuts, cascs i porres va començar a fer pressió sobre el grup de gent al voltant del foc, tot empenyent-les violentament amb els escuts. Entre elles, es trobaven algunes persones de l'organització a les que se'ls va donar el mateix tracte que a les demés, tot i que encara estaven desmuntant. La situació era tensa i varen començar alguns cops de porra a les primeres files, amb lo que tot es va disparar. El grup va haver de començar a córrer escales amunt, perseguits per una forta càrrega policial. Algunes persones van caure a terra, cegades per l'esprai antiagressions que usaven els municipals, i els agents les feren alçar-se a cops. Les persones que arribaven a la part de dalt de la plaça es topaven amb un segon cordó que impedia la sortida i que les ruixava amb esprai deixant-les cegues per una bona estona. Fins i tot fora de la plaça encara les van copejar i van fer córrer per Via Argentina i Passeig Mallorca amunt on el cordó va començar a retrocedir.

Moltes persones van resultar copejades o afectades pel líquid lacrimogen. Algunes ja han obtingut un part mèdic on s'informa del seu estat. Animem a totes aquelles persones que hagin quedat malmeses, acudeixin als centres hospitalaris per sol·licitar un part... Cal fer evident la brutalitat amb que va actuar el dispositiu policial.

TV3 al País Valencià

Omple la teua reclamació al Síndic de Greuges contra l'amenaça de tancament de TV3.

Et demanem que t'adreces al Síndic de Greuges http://www.gva.es/sdg/lasquejas_v.htm i li envies aquesta reclamació, degudament complimentada. I passa-ho als teus coneguts.

La Generalitat Valenciana a través de la DIRECCIÓ GENERAL DE PROMOCIÓ INSTITUCIONAL, ha obert un expedient sancionador a l'entitat cultural Acció Cultural del País Valencià, per les emissions de la Televisió Pública Catalana en aquestes terres, a través de la xarxa de repetidors existents al País Valencià, havent-se acordat com a mesura provisional el cessament de les emissions.

Per això, la nit del passat 9 de desembre de 2007, funcionaris de la Generalitat Valenciana entraren al repetidor de la Serra de la Carrasqueta i precintaren els equips electrònics, tallant-se des d'aleshores les emissions de la televisió pública catalana, que des de fa més de 20 anys es rebia amb total normalitat en aquestes terres. I també a les comarques de Castelló s'està pendent d'una acció semblant.

Amb eixa acció s'han vulnerat els drets fonamentals recollits a l'article 20.1 a) i d) de la CE a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció i a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió, drets que d'acord amb la Constitució no poden restringir-se mitjançant cap censura prèvia, que tenen el seu límit en la resta de drets fonamentals, especialment l'honor, la pròpia imatge i la protecció de la joventut i la infantesa i només podrà acordar-se el segrest de comunicacions, enregistraments i altres mitjans d'informació en virtut de resolució judicial.

Amb eixa acció s'ha vulnerat, igualment, la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries ratificada per l'Estat espanyol, en ser les emissions en llengua catalana, anomenada valencià a l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, també s'està afectant al dret a la reciprocitat de les emissions televisives realitzades en llengües minoritàries tal com estableix l'article Art.11 2. 'Las Partes se comprometen a garantizar la libertad de recepción directa de las emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en una lengua hablada de manera idéntica o parecida a una lengua regional o minoritaria, y a no oponerse a la retransmisión de emisiones de radio y de televisión de los países vecinos en dicha lengua…'

La mesura de la Generalitat Valenciana resulta contrària a la llibertat de prestació de serveis reconeguda a l'article 59 i següents del Tractat UE, (actualment article 49 CE, després de la seua modificació) i a la Directiva 89/552/CEE de Televisió sense fronteres que garanteix la llibertat de difusió, la llibertat de recepció de les emissions de TV i la llibertat d'elecció de cadenes en l'àmbit de la UE., està prohibida la introducció de restriccions i s'haurien de suprimir les restriccions existents.

El Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 2 de València, va dictar el passat 20 d'abril una resolució, relativa a l'autorització d'entrada derivada del mateix expedient i respecte el repetidor de televisió ubicat en la província de València, al cim del Montdúver, per la qual es denegava l'autorització d'entrada per resultar desproporcionada la mesura en relació a l'objectiu perseguit, perquè no s'apreciava cap dany per a l'interés públic pel fet de mantenir les emissions, perquè s'emeten programes d'una televisió pública d'una comunitat autònoma i no d'una televisió clandestina i perquè pel contrari, de tancar, podrien veure's afectats drets fonamentals com ara el dret a comunicar o rebre informació mitjançant qualsevol mitjà de difusió.

Considerem un contrasentit i burla de les institución que al temps que s'ha dut a terme l'execució forçosa d'eixa ordre de cessament, el Govern valencià i el Govern català exposen públicament als mitjans de comunicació que s'està negociant perquè les televisions respectives puguen veure's a tot el territori.

És per tot l'anterior que, SOL·LICITE la intervenció del Síndic de Greuges, perquè commine la Generalitat Valenciana a respectar els drets esmentats.

PCR (sense comentaris...)

Scientists for a Better PCR

I've got no words left...

Note: A PCR is a lab instrument... And the claim is for a better lab instrument... Fantastic.

Fragment de Lo Somni de Bernat Metge

"¡Oh, quantes infanten abans de llur temps, tements que no venguen a vergonya! Si l'arbre qui llurs malvestats cobre sabia parlar, ell diria qui l'ha despullat. ¿Quants te penses que sien los parts qui a mal llur grat son venguts a bé, e elles los giten a la fortuna? Los hospitals ho saben e los boscatges e los rius e los pous on molts infants són gitats, e los peis, ocells e bèsties feres qui devorats los han."

Lo Somni (1399)
Bernat Metge (1340? - 1413)
Les millors obres de la Literatura Catalana
Edicions 62 i "la Caixa" (1980)

Un chiste político... El último... Porque mañana todo será igual...

Estaba Sadam Hussein hablando con Dios , y le pregunta a Dios, ¿Cómo estará Irak dentro de 10 años? Dios le contesta: "Estará todo destruido por las bombas enviadas por los Estados Unidos". Sadam se sentó..... y lloró.

Estaba Bush hablando con Dios , y le pregunta a Dios, ¿Cómo estará América dentro de 10 años? Dios le contesta: Estará totalmente contaminada por las bombas químicas enviadas por Irán". Bush se sentó.... y lloró.

Estaba Mariano Rajoy hablando con Dios , y le pregunta: "Dios, ¿cómo estará España dentro de 10 años si soy elegido presidente?". Dios........ se sentó y lloró

A P U N T E D E H I S T O R I A

Napoleón Bonaparte durante sus batallas
siempre usaba una camisa de color rojo.
Para él era importante porque si era herido,
con su camisa roja no se notaría su sangre
y sus soldados no se preocuparían
y no dejarían de luchar.
Toda una prueba de honor y valor.
Doscientos años mas tarde,
Rajoy utiliza siempre un
pantalón de color marrón.

DISEMDI

DISEMDI

El Diario Semanal Digital del que ya hablé en este blog, (ver último apunte en este blog), ya está en pruebas. Es una iniciativa muy interesante... A ver si acaba de arrancar.

Jordi Galceran

Jordi Galcerán i Ferrer és un dramaturg que és molt important en la meva vida.

Tot va començar amb Paraules Encadenades, una obra de teatre que vaig veure a Mallorca (al Teatre Principal) i que em va impressionar i impactar molt. Els actors... Ella era la Emma Vilarasau, això segur... Ell era el Jordi Boixaderas. La obra de teatre girava al voltant d'un macabre joc en una macabra situació. Tant la Vilarasau com el Boixaderas estaven esplèndids en aquella obra. I des d'aquell dia el teatre va començar a tenir una dimensió completament diferent en la meva vida. Fins a tal punt, que Paraules Encadenades, llibre que em varen regalar els meus pares, va ser la primera obra teatral que em vaig llegir.

I ja més recentment, Jordi Galceran va retornar a la meva vida amb una obra que ha estat un éxit rotund a tot el país. El Métode Gronholm, una fantàstica obra que va ser lliurement adaptada per a la gran pantalla com "El Método".

Sobre en Jordi Galceran:
En Jordi Galceran va nèixer a Barcelona el 1964. L'any 1995, amb l'esmentada Paraules Encadenades, va guanyar el XX Premi Born de Teatre, i l'any següent, el Premi de la Crítica Serra d'Or a la millor obra en llengua catalana. L'obra es va estrenar el 1998 en català i en castellà ja ha estat representada a Madrid, Buenos Aires, Caracas y Medellín, i inclús té una adaptació cinematográfica amb el mateix títol.

La seva obra Dakota (1995) va rebre el premi Ignasi Iglesias i es va estrenar el 1996.

Tant Dakota com Paraules Encadenades varen rebre el Premi Butaca, otorgat per votació Popular.

El 1998 també es va estrenar Surf (1994) i Fuita (1996).
El 2002, Galceran va estrenar a Barcelona Gaudí, un espectacle musical de gran format.

Jordi Galcerán ha realitzat a la vegada traducciones i adaptacions d'obres extrangeres; entre elles el musical "They're Playing our Song"; l'adaptació de "La Trilogia della Villeggiatura" de Carlo Goldoni; "Neville's Island", de Tim Firth; i "The Front Page", de Ben Hecht.

Aiximateix també ha treballat de guionista a diverses sèries de la TV3 (Televisió de Catalunya) (entre elles 'El Cor de la Ciutat'!. Qui ho hauria dit... Tots hem de caure molt baix en un moment o altre de les nostres vides.

El 2003 va estrenar El Mètode Grönholm a Barcelona y Madrid, producció que marca la seva estrena a Llatinoamérica. Aquesta és la seva obra més famosa, que obté un gran ressó popular a tot arreu per la seva frescor, per la seva originalitat i la seva qualitat dramática. Excel·lent. Jo la vaig veure a Barcelona.


El 2005, Jaume Balangueró va rodar amb Calista Flockheart i la guapísima Elena Anaya Fragile, película que consta amb un guió de Galceran. Aquest mateix any va posar en escena la seva peça musical "Carnaval".

Jordi Galcerán també ha publicat diversos llibres de relats amb el colectiu Germans Miranda.

L'ardor de luxúria

"L'ardor de luxúria que elles han no la't vull dir a present, car massa em costa, segons que damunt has oït; e tu hi saps prou, si dissimular no ho vols. Solament però te'n diré poc, car bé em pens que delit hi trobaràs. No és cosa que elles no assagen per poder satisfer a llur apetit. E mostrant-se paorugues e temoroses, si llur marit mana a elles alguna cosa honesta, diran que no són bé dispostes; e si han a pujar en algun lloc alt, diran que el cervell no els ho pot soferir; si han entrar en mar, diran que l'estómac los fa mal; no iran de nits, car diran que paor han dels espirits e de les ànimes e de les fantasmes; si senten una rata anar per casa, o que el vent moga alguna porta, o que una pedreta caiga d'alt, criden e estremeixen-se, e fuig-los la sang e la força, així com si eren en un gran perill. Mas elles són ardides en aquelles coses que volen obrar deshonestament. No hauran elles paor de passar per les summitats dels terrats e de les torres, ni d'anar de nits e passar per los cementiris e pel mig dels hòmens armats, quan són cridades e esperades per llurs aimadors; e d'amagar aquells, si mester serà, en llocs secrets de llurs cases. Saps aquest foc de qual llenya viu? D'abundància de béns temporals. Mentre les romanes visqueren pobrament, observaren ab sobirana diligència castedat; tantost que foren riques, mudaren les de més llurs propòsits."

Lo Somni (1399)
Bernat Metge (1340? - 1413)
Les millors obres de la Literatura Catalana
Edicions 62 i "la Caixa" (1980)

Puigpunyent i el reciclatge

Hola a tots, aquí teniu el link d'un programa de televisió on hi surt Puigpunyent, un poblet preciós de Mallorca on hi viu una amiga meva. Hi surt "sa mamie" (la seva iaia pels catalans), Maria Frontera i casa seva. Es un programa sobre reciclatge a Mallorca, a Puigpunyent son pioners.

La part del programa on parlen de Puigpunyent comença al minut 4 i dura poc.

http://tvmallorca.net/pages/verclip/1963

---------------------------------------------------------
Hola a todos, aquí teneis el link de un programa de la Televisión de Mallorca donde sale Puigpunyent, un pueblecito precioso de Mallorca dónde vive una amiga mia. Sale también su abuelita (María Frontera), sus vecinos y su casita. Es un programa sobre como reciclamos en Mallorca, pues ese pueblo es pionero en la materia.

La parte del programa donde hablan de Puigpunyent empieza en el minuto 4 y dura poquito.

http://tvmallorca.net/pages/verclip/1963

---------------------------------------------------------------------------------------
Salut, je vous envoi une vidéo sur le reciclage dans Puigpunyent, un village à Majorque trés joli, ou il y vivait une amie a moi. Il y a sa mamie qui parle, elle s'appelle Maria Frontera.

http://tvmallorca.net/pages/verclip/1963

About the girls...

Rima XXIII - Gustavo Adolfo Bécquer

RIMA XXIII

     Por una mirada, un mundo,
     por una sonrisa, un cielo,
     por un beso... ¡yo no sé
     que te diera por un beso!

Rima - Gustavo Adolfo Bécquer
EDAF

Sembrar y recoger

"Una persona
siembra un pensamiento y recoge una acción.
Siembra una acción y recoge un hábito.
Siembra un hábito y recoge un carácter.
Siembra un carácter y recoge un destino"

Sivananda