dissabte, d’abril 08, 2006

El Malentés, d'Albert Camus fins al 23 d'Abril


L'altre dia, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure vaig anar a veure El Malentés, d'Albert Camus. I sincera però personalment he de dir que és la millor obra de teatre que he vist en els últims 3 anys... O de les millors, juntament amb SIT i el Métode Gronholm.

De fet potser no sóc equànime, car m'encanta Albert Camus... L'Estranger, Caligula, La Peste, La Caiguda (La Chute) i El Primer Home. Totes m'han agradat molt cadascun en la seva mesura.

I aquesta obra, El Malentés, no ha estat una excepció. És una obra dura. Cruel. De la seva etapa de l'Absurd (amb l'Estranger i Calígula)... Una crítica roent a Déu, al règim Nazi (indirectament, es clar), i de les conseqüències de les nostres accions i decisions. De l'atzar.

Però en aquest cas no tot el mérit pertany exclusivament a Camus. De tant en tant m'agrada anar al teatre... I sovint el teatre adoleix d'un penós treball escènic. O simplement d'un mediocre o absent treball escènic. NO és el cas de El Malentés, obra que m'ha fascinat especialment pel treball escènic. Una excel·lent escenografia plena d'ingeni i imaginació, que sap aprofitar genialment els recursos disponibles.

Una excel·lent tasca de l'equip de Joan Ollé. A més la major part de les interpretacions són fantàstiques. Altament recomanada!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada