El Castillo Ambulante de Howl, Hayao Miyazaki

Miyazaki és un gran geni. Genial, imaginatiu, fantàstic, i amb un currículum que fa posar els pels de punta: alguns episodis de Lupin III, alguns episodes de Shelock Holmes, Porco Rosso, La Princesa Mononoke, El Viaje de Chihihiro... Entre les coses que he vist. I molt més que no he vist i hauré de veure... Sense comptar la seva participació com animador o dissenyador d'escenes a series que ni he vist ni vull veure peró mítiques com Heidi, Marco...

Bé, he d'admetre que la película de Miyazaki que més m'ha agradat de les que he vist fins ara és sens dubte La Princesa Mononoke, tot un cant a l'ecologisme. A la convivència entre humans i natura. A la sostenibilitat.
El Viage de Chihihiro també em va agradar molt, peró potser no estava preparat per al que vaig veure... No vaig prestar-li la suficient atenció des del principi... Peró no em sap greu que li donessin un Óscar.

I finalment el Castillo Ambulante de Howl... Basat en un llibre de no sé qui... Per a mi té un defecte i moltes virtuts. Llàstima que el defecte sigui tan important. Les virtuts són cadascun dels detalls, de les imatges, de les petites fàbules que composen aquesta història. El defecte, que tot plegat es fa molt complicat... Amb punts negres que a mi em semblaven llagunes en l'argument. Un argument on la única cosa que queda clara és el clar missatge anti-belicista... Una fàbula plena de fantasia... On es defuig completament dels maniqueismes... Ningú és bo. Ningú és dolent... Tots tenim moments i actituts. No es fa gens llarga malgrat les 2 hores de durada.