USA - San Francisco!! Instantànies diverses

Poques paraules.


Aquestes cases d'estil colonial són una imatge molt característica de SF. Amb escarabat o sense.



Als Estats Units també hi ha arbres! I la lluna brilla per a tothom!


Aquest lloc tan bonic... Només té un problema. Que no en recordo el nom!!!




Sí, aquest d'aquí a sobre soc jo.



Aviat més...

Pais Inocente, de Mario Benedetti

Cerco un paese innocente
GIUSEPPE UNGARETTI

Unos como invasores
otros como invadidos
¿qué país
no ha perdido la inocencia?
pero además
¿de qué sirve un país inocente?
¿qué importancia tienen
las fronteras pusilánimes
las provincias de la ingenuidad?

sólo los países
que pierdan su candor
podrán reconocer al enemigo

así es que no reclamo
un país inocente
en todo caso busco
un extraño país
capaz de declararse
culpable
de inocencia.

Antes del atardecer, Richard Linklater, Ethan Hawke i Julie Delpy

Poc recordo jo de la película que ha originat aquesta original seqüela. Però més o menys la intenció era molt bonica... Dos joves estranys es coneixen i passen unes hores intenses parlant de la vida i del món... Sé que em va sorprendre molt positivament peró no recordo els detalls de la conversació...

El que si recordo, perqué he vist recentment, són els detalls de la seqüela d'aquella película que portava per nom Antes del amanecer. Aquesta continuació també continua amb lógica el nom: Antes del atardecer.

He de dir-vos que aquesta película m'ha arribat al fons del cor... La veritat és que tota la sala del cine va sospirar entre escandalitzada i sorpresa per l'inesperat - per a ells - final. En canvi a mi em va semblar que no hi havia altra manera possible d'acabar. Peró millor no parlar de finals...

Poc hauria apostat jo per una película en la qual dos únics personatges parlen de les seves vides durant una hora i mitja mentre passegen per París. Peró ara si que apostaria i guanyaria. Els dos mateixos personatges que varen viure una intensa experiència sentimental, humana i amorosa 9 anys abans (curiós que el temps transcorregut realment és el mateix que ha transcorregut en la ficció) es retroben sense haver tengut cap contacte en tot aquest temps. Parlen de política, de la vida, de què hauria passat si... De l'atzar (indirectament). I óbviament recorden aquella nit que passaren junts...

La película expressa d'una forma genial el món dels sentiments, de les frustracions, de les oportunitats desaprofitades... I a més la he vist en un moment en el qual bona part de les coses que diuen els protagonistes les podria haver dit jo. Especialment la noia. Parlen... De felicitat, d'infelicitat.

Una bona película per reflexionar. Una bona película per recordar que és molt difícil trobar una persona amb qui realment s'encaixi. Que encaixar no vol dir ser iguals... Per recordar que contínuament perdem oportunitats de ser feliços, conscient o inconscientment. Però també és un cant a l'optimisme, a la possibilitat de que puguis recuperar alló que has perdut que et feia sentir viu.

No apta per cínics, aromàntics, pervertits o addictes al cinema d'acció.

Maigret et son Mort, de Georges SIMENON

Il y a beaucoup de personnes qui pensent que je ne lis que des livres d'Agatha Christie et de SIMENON. Ça n'est pas faux du tout. C'est vrai, en quelque faiçon...
C'est vrai que, dernièrement (ça veut dire dans les derniers 4 ou 5 mois) je me suis mis a lire especiallement cette sorte de romans. Pourquoi? C'est totallement logique. Parce j'aime la literature de mystère, j'aime les romans policiers et la grande humanité des histoires du genial Simenon. Il n'y a pas aucune doute que SIMENON était un homme de monde, qui connaisait en grande mesure la condition humaine. L'obcurité du despoir. C'est peut-être pour cela que quan on lit un roman policier de Simenon et son charactère le plus fameux, l'inspecteur Maigret on peut percevoir des détails profondement humains.
Maigret et son Mort c'est, dans ce moment, le mieux roman de Maigret que j'ai lu. C'est un roman digne d'un film actuel... Des persecutions trepidantes par les faubourgs parisiens. Des geniales deductions. Et le particulier personage autour du quel gire cette addictive enquête policialle.
Hautement recommandé. Essayez-le. Je suis convaincu que vous repeterez.

USA - San Francisco!!! Més Golden Gate

Més Golden Gate (és que m'agrada). Diferents vistes. Jo surto a algunes! Aneu amb compte si creieu que les imatges poden ferir la vostra sensibilitat. (O la vostra falta de sensibilitat!)


Mirau, des del cotxe! Amb els reflexos del vidre de la finestra inclosos!




Una vista sobre la Bay Area de San Francisco.

I com ja havia promés a l'anterior edició, una vista fantàstica del SF Skyline amb visibilitat total.

Més vistes generals...


Una de les meves preferides... Una vista del SF Skyline a través dels tirants del Golden Gate...

El Castillo Ambulante de Howl, Hayao Miyazaki

Miyazaki és un gran geni. Genial, imaginatiu, fantàstic, i amb un currículum que fa posar els pels de punta: alguns episodis de Lupin III, alguns episodes de Shelock Holmes, Porco Rosso, La Princesa Mononoke, El Viaje de Chihihiro... Entre les coses que he vist. I molt més que no he vist i hauré de veure... Sense comptar la seva participació com animador o dissenyador d'escenes a series que ni he vist ni vull veure peró mítiques com Heidi, Marco...

Bé, he d'admetre que la película de Miyazaki que més m'ha agradat de les que he vist fins ara és sens dubte La Princesa Mononoke, tot un cant a l'ecologisme. A la convivència entre humans i natura. A la sostenibilitat.
El Viage de Chihihiro també em va agradar molt, peró potser no estava preparat per al que vaig veure... No vaig prestar-li la suficient atenció des del principi... Peró no em sap greu que li donessin un Óscar.

I finalment el Castillo Ambulante de Howl... Basat en un llibre de no sé qui... Per a mi té un defecte i moltes virtuts. Llàstima que el defecte sigui tan important. Les virtuts són cadascun dels detalls, de les imatges, de les petites fàbules que composen aquesta història. El defecte, que tot plegat es fa molt complicat... Amb punts negres que a mi em semblaven llagunes en l'argument. Un argument on la única cosa que queda clara és el clar missatge anti-belicista... Una fàbula plena de fantasia... On es defuig completament dels maniqueismes... Ningú és bo. Ningú és dolent... Tots tenim moments i actituts. No es fa gens llarga malgrat les 2 hores de durada.

Date Movie... Sí, ho admeto...

Bon dia de Sant Jordi a tothom!!!!

Sí, ho admeto. Ho vaig fer.

Era un 30 de Març... Havia tingut un matí molt dur... Molt desagradable. I necessitava desconnectar amb banalitats absurdes. Al cine posaven Date Movie, una película de la categoria de parodies d'altres películes i en l'estil de les Scary Movie (1, 2 i 3, aviat la quarta!!!)
La meva inteligència, el meu sentit comú... totes les parts raonades i raonables del meu ésser em deien que no ho fes. Però finalment ho vaig fer...
Vaig anar al cinema i em vaig ficar a Date Movie...
Poca gent... Una parella adolescent... Dues noies d'origen sudamericà. Una parella de mitjana/avançada edat. I a mitja película una vella, amb una acompanyant entraren a la sala. Jo estava sol... I he de reconèixer que vaig riure.
Val, hi ha un parell d'escenes de mal gust. Especialment al principi, però... Bé, a mi m'agraden les comèdies romàntiques de tant en tant i les he vist gairebé totes. Bé, de les que parodiaven a Date Movie (DM).

Los padres de él, Los padres de ella, Amor Ciego, Como perder a un chico en 10 dias, Planes de Boda, La Boda de mi mejor amigo, Mi gran boda griega... I no sé quantes més. Cap no es salva de la paròdia cruel d'aquesta gent. Ni tansols Michael Jackson...
Clar com que les havia vistes gairebétotes, vaig riure força. I
No apta per a gent seriosa ni de moral estricta.

10.000 entrades

Avui els meus blogs estan de celebració...
Recentment entre els dos han superat les 10.000 entrades.
No em podia pensar que el que va començar com un passatemps tingués tan bon resultat.
Encara no fa 7 mesos que els vaig crear...
Tant si vos agraden com si no... Tant si vos resulten interessants com si no.
Gràcies per visitar-los. Encara que sigui per error!!!!

I gràcies als que deixeu comentaris, encara que siguin negatius!!!!!

Futuro imperfecto, de Mario Benedetti

El porvenir es un niño desnudo
RAÚL GONZÁLEZ TUÑÓN

De poco sirve arroparlo
y menos
colgarle collares y pronósticos
brindarle metrallas de manga larga
calzarle prejuicios de siete leguas

de poquísimo sirve ponerle
profaces o antifaces
o un delantal de música
menos aún la consabida
bufanda del viento

el futuro es un niño desnudo
y en consecuencia ufano imprevisible
cuando menos lo esperas
te coloca una rosa en la oreja
o te orina inocente la calva

USA - San Francisco!!!! Golden Gate

Malgrat recents comentaris negatius sobre la meva inexistent bellesa no desisteixo en el meu intent d'omplir la xarxa de fotos meves... Avui la meva foto més sexy!!!! Del meu book de model... Ja la veureu, està al costat del Golden Gate, a l'ombra...

Sí, encara estic endinsat en fotografies del meu viatget pels USA... Però ja queden poques fotos... Interessants, vull dir. Avui arribam a SF!

Foto de l'ex-presó d'Alcatraz des del Fisherman Warf de San Francisco. A la següent fixau-vos en quins núvols tan bonics.

Heu vist quin cotxe que hi havia per allà?


El sol em pegava a la cara... Què volieu que hi fes?

Jo i el Golden Gate. Junts de nou. Realment aquest pont és impressionant, especialment per aquest color vermell tan característic. La bufanda... Tenia un refredat!!!

Foto de les meves: una de les columnes del Golden Gate a través del sostre transparent del cotxe que haviem llogat. Aquí a baix una foto del Golden Gate i jo badallant (estava cansadet!!). Si ho heu endivinat, la foto sexy és aquesta!!!!!
I el Golden Gate a soles, sense ningú que espatlli el paisatge.

I per acabar... Per avui una vista de l'Skyline de San Francisco amb boira. Més endavant una vista sense boira. Té una certa gràcia...

He nedat!!!!!

Jo no soc massa atrevit. En cap aspecte... I avui, dilluns 17 d'abril he fet allò que menys m'esperava. La Galàctica de sobte ha tingut el capritx d'anar a veure platges i l'he portat primer a Sa Ràpita (Mallorca) i després a Es Trenc. I allà ella ha posat es peus en remull. Bé, jo estava de mal humor perquè en principi no tenia cap gana ni una d'estar allà. (En final tampoc). Però m'he anat animant i primer hi he posat les cames fins als genolls, però al final m'he animat del tot i m'hi he tirat senser... Una nova experiència...
Era fredíssima, peró m'ha caigut d'alló més bé.

Mai no havia nedat antes de Juny. De mitjans de Juny. Un rècord mundial per a la meva persona.

USA - Estàtua de la llibertat (últimes fotos NY - II)

Algunes fotos més del nostre passeig en ferry... Aquí hi surto més... Faig mala cara a algunes, estavem molt cansats... A més com que feia molt de vent surto molt despentinat, així que perdonau l'aspecte.... L'Skyline i jo!

L'Skyline sense jo. Impressionant!


Una foto de Manhattan on es veu clarament l'Empire State... Allunyat de l'Skyline.


Foto llunyana de Manhattan... Featuring the Skyline.

De vegades no semblo tan lleig!!!! :-)


Una altra perspectiva del NY Skyline. Amb la bandera...

Una foto propera de l'Estàtua de la Llibertat, un regal dels francesos als americans després de que aquests aconseguissin la independència dels anglesos... Els francesos varen donar armes, soldats i diners als que estaven a favor de la independència de les colònies angleses de nord-amèrica.


L'estàtua, fou dissenyada i construïda a França i subvencionada pels francesos. La base de la mateixa fou subvencionada pels americans, en un principi reacis però que, en gran mesura per la campanya de Pulitzer, acabaren donant fins a 120.000 dólars.

Més detalls històrics: Statue of Liberty




Que estic mono? NO! Millor que no respongueu...

I per acabar... Una última vista de l'Skyline... Tant de bo que encara s'hi poguessin veure les torres bessones... Tant de bo.

POEMA

A partir d'ara,
caldrà fer estalvis
d'abrivament
i esmerçar afanys
en provatures
de resistència.

Notes i comentaris
Miquel Bauçà

Volver, de l'Almodóvar

No. No m'ha convençut.

No sé si serà l'argument...
No sé si serà perquè ha intentat recuperar una part de l'essència dels seus inicis...
M'havia agradat Hable con ella.
M'havia agradat Todo sobre mi madre.
M'havia agradat Carne Trémula.
També m'havia agradat La Mala Educación.
Però Volver no. No és dolenta. Fins i tot té detalls de direcció molt interessants... Però clar, com algú em va dir, aixó de l'Almodóvar, a qui a mi m'agrada dir Almíbar, ja es dona per suposat.
Així que res. Que no cola... Per a mi no...
Però això pot passar fins i tot amb els millors directors. Per exemple de Woody Allen em varen agradar molt Match Point i Melina i Melinda, però Todo lo demàs no i Un final made in Hollywood es salvava pels pèls.
Així que esperaré que el seu pròxim projecte m'agradi més...
I per als que no l'heu vista... Si no hi aneu crec que no us perdreu res.

The Big Four, Poirot & Agatha Christie

The Big Four, the Christie's work I've just read, features Poirot in a quite particular adventure... Yes, I mean adventure. This novel is all but the tipical Poirot number in which a murder is commited, Poirot appears or gets involved somehow in the enquiry and uses - as he would say - his grey cells in order to find out all the clues and psicological aspects which surround the crime, put them toghether and finally discover who the murderer was... I shouldn't forget Poirot's favourite final scene in which he faces every suspect, unveals their most hidden secrets one by one until he unmasks the murderer. The Big Four hasn't any of this characteristic, almost stereotyped situations.
Well, The Big Four has the little grey cells of Poirot working in order to stop the criminals. But the criminals are a international crime association leadered by the four most dangerous and powerful minds, also known as The Big Four.
Christie finds in this book the perfect way of putting toghether a series of mysterious cases which involve Poirot, his recovered friend the Captain Hastings and the evil Big Four...
Really, I can assure you that The Big Four is closer to a 007 film than to a typical Poirot adventure. As I love James Bond, I liked this story very much... I cannot say more.
Well, in the picture, Poirot impersonated by the brilliant actor Peter Ustinov.
If you wish for a more traditional Poirot case, try with The Mystery Of The Blue Train.

USA - Estàtua de la llibertat (últimes fotos NY - I)

A aquesta foto, jo amb una estàtua metàl·lica esbonyegada. No, no és tema de broma. Aquesta estàtua estava situada entre les dues torres. Està esbonyegada com a resultat del trist aconteixement... Actualment està ubicada al parc que hi ha al davant del Ferry que porta a l'Estàtua de la Llibertat i a Ellis Island. Va ser la última parada turística de la nostra estada a NY. Era al matí i a migdia haviem de tirar cap a l'aeroport... Així que no teniem temps per a baixar ni a l'Estàtua de la Llibertat ni a Ellis Island, però el passeig amb ferry va estar bé.

Aixó és un monument als immigrants. Per recordar que els immigrants varen aixecar el país... O quelcom així.


I el tour amb ferry... L'estàtua de la llibertat...


El Skyline de NY des del riu. Ferry. Es veu de lluny... Però és més fantàstic quan es veu d'aprop.


L'Ellis Island... L'illa on desembarcaven els vaixells d'immigrants que entraven a NY per a passar la quarentena. Ara convertit en un museu-homenatge als immigrants.

Una altra perspectiva de l'Estàtua.
Una ribera de NY. A mi em sembla bonic. No de la mateixa manera que un paisatge natural... Però té la seva bellesa... Com la següent foto de l'Skyline de NY... Sembla de joguina.



I a aquesta última foto... El meu pare i jo... Mireu-lo bé... Perqué no crec que posi més fotos seves!!! Almenys mentre no em posi un enllaç permanent al seu blog!!!!
(Per cert el seu és http://lvalverde.net)