Una de mutants: la nissaga X-Men

Que puc dir de la meva relació amb X-Men...

Tenia 8 anys i vaig trobar un còmic de X-Men al rebost de la casa de la meva tia-àvia, és a dir, de la germana del meu padrí. El volum, estava acompanyat d'un altre recull de còmics dels 4 fantàstics (The Fantastic Four) i segurament pertanyía als cosins de la meva mare.

Obviament aquelles joies varen ser la meva primera passa a dins del món dels superherois, un món del que actualment encara em fascina. Evidentment la Patrulla X és una de les nissagues més mítiques d'aquest món.

Al 1992 la sèrie d'animació "X-Men" va apropar molt més la patrulla a joves com jo, que així ens anàrem familiaritzant amb la història de personatges com Wolverine (Lobezno), Cíclope o el seu líder, el Professor Charles Xavier. La sèrie va venir precedida per un pilot anomenat "Pride of the X-Men" (1989). La veritat és que tinc pendent revisionar tant la película com la sèrie, i aquesta última està disponible de forma gratuïta a la web de Marvel.

Després de 5 temporades la sèrie acabà de forma natural... I durant un parell d'anys X-Men desaparegué de la primera plana però en algun indret de Hollywood s'estava cuinant una petita revolució. L'increible avenç en efectes especials i de imatges generades per ordinador, havien creat el marc perfecte per a que els superherois de Marvel i de DC Comics envaïssin les sales de cinema del món sencer (o quasi).

Així l'any 2000 la primera película de la nissaga "X-Men" (Bryan Singer) mostrava el camí a seguir. Amb actors de primera talla com Patrick Steward, Ian McKelley o Halle Berry i d'altres que es consagrarien en aquesta pel·lícula com Hugh Jackman. La pel·lícula fou un éxit tot i que no es tan bona com un voldria... Clar que després de 11 anys, les seves successores han anat incorporant de mica en mica nous elements i millorant en la qualitat dels arguments i de les interpretacions...

L'any 2000 també va veure l'aparició d'una revisió de l'univers dels X-Men la serie animada "X-Men: Evolution" que estaba destinada a captar interés en els més joves d'una forma tan senzilla com captant els anys d'adolescència dels mutants en tres temporades que anaven introduïnt paulatinament personatges mítics i enemics clàssics mentres els joves mutants anaven aprenent a l'escola-institut del Professor X i anaven descobrint-se a si mateixos. Una sèrie una mica fluixa pensada per agafar el rebuf de la primera pel·lícula dels superherois.

Així que es pot dir que la primera X-Men es la més fluixa d'una nissaga que continuaria amb "X-Men 2"(2003, Bryan Singer), que aportaria una visió més enfocada a la psicologia dels personatges, dels complexes i els problemes associats als caràcters i a la responsabilitat de ser un mutant... Una de les coses que més m'agrada de l'univers de X-Men és el clar missatge anti-racista que esdevé el nucli de la història.  L'odi de la humanitat envers allò que és diferent, i el rebuig i l'abús de l'ús de la violencia.

El que es podria anomenar la Trilogia de X-Men acabà l'any 2006 amb "X-Men: la decisión final" (Bryan Singer) que deixà a tots els seguidors de la nissaga amb les ganes de veure (fora de la animació) la conversió de Jane en la malvada i poderosa Fènix. (Veure apunt sobre la pel·li)

Al final el regust final de la Trilogia inicial dels X-Men no va ser l'esperat... Molts personatges i poc temps per a desenvolupar-los tots convenientment. Grans personatges que es troben a faltar com Bestia o Gàmbito. I personatges que no encaixen amb la percepció que hom tenia d'ells, com és el cas de Cíclope.  Cíclope, que als cómics es un líder ferm, un bon líder que veu com va perdent a poc a poc l'amor de la seva estimada Jane, a les pel·lícules esdevé un pixa-freda sense carisma ni atractiu...

El que si que es pot dir es que la Trilogia inicial ha estat l'embrió que ha germinat en una sèrie de preqüeles que presagien encara molts minuts d'entreteniment marvelià a les grans pantalles.

Un exemple d'això és "X-Men Orígenes: Lobezno" (2009, Gavin Hood), que narra de forma bastant interessant, amb una dosi sobrada d'acció, els orígens del membre dels X-Men amb més carisma. Lobezno. Wolverine. (Veure apunt sobre la pel·li)

Pero sense cap dubte de totes la millor i més espectacular, amb un guió excel·lent, amb unes actuacions més decents, és "X-Men: Primera Generación" (2011, Mathew Vaughn). Aquesta pel·lícula aborda un dels aspectes claus de la profunditat humana del món dels superherois: la dualitat. Fugint del maniqueisme (com diria el meu estimat amic Planície, que precisament mai no veuria una pel·lícula d'aquesta índole) X-Men: Primera Generación ressalta que en realitat al món només hi ha gris... Rebutjant aquells que intenten presentar un món regit per la dualitat entre el blanc i el negre, entre el bé i el mal, el correcte i l'incorrecte... En realitat tots tenim uns orígens. Tota acció té una reacció i sovint una causa. I de vegades, petits detalls i petites vivències poden crear dues formes distintes de veure el món: el món dominat per els éssers sobrenaturals mutants i el món on conviuen en pau mutants i humans normals. Clar que sempre hi haurà al davant els éssers tan ordinaris que moguts per la por al desconegut, la por a la diferència i la por a perdre el poder buscarán destruir tot signe de mutació. I potser la mutació no és més que una evolució natural de la espécie humana.

Al cap i a la fi, on moltes persones "sabies" només veuen pel·lícules d'acció, en realitat hi ha un món ple de reflexions, de metàfores i d'idees sorgides d'una vida real que de vegades és massa crua.

Actualment em consta que hi ha diversos projectes en preparació: possibles seqüeles de Wolverine / Lobezno; possibles seqüeles de Primera Generación, i molts projectes en aquesta franquícia tan exitosa que, de segur, ens donarà moltes més hores d'efectes especials, reflexions metafòriques, mutants habilidosos i humans molt humans. Ah i humanes molt humanes com les actrius de la última pel·li: January Jones com Emma Frost, Jennifer Lawson com la rejovenida Mística, la filla de Lenny Kravitz (Zoe) com la papallona aquella que no se com es diu... Com és habitual, us deixo les fotos per obvis motius informatius: