dijous, de setembre 22, 2011

Història d'un creuer: Fiords Noruecs (Part IV - Stavanger)

El dia 07 de Juliol de 2009 a les 12 del matí l'immens hotel flotant de MSC on estàvem instal·lats després de 4 dies arribava a Stavanger,
Ver mapa más grande

Sense cap dubte, Stavanger era la primera aturada realment interessant del nostre viatge. I en aquesta ocasió ens havíem inscrit a l'excursió més llarga de totes, i que alhora era la més interessant: un passeig en barca pel Fiord de Lyse (Lysefjord) que significa Fiord Clar i que és realment fantàstic. En aquest apunt seré més escuet ja que crec que les imatges parlen per si soles.


És impressionant, no creieu?
A més d'aquests paisatges espléndids, hom hi pot veure la petjada de l'home, com aquest pont que permet que els vehicles creuin el fiord.
O fenòmens naturals com aquesta olla fruit de l'erosió provocada per una roca atrapada en un recipient natural de pedra. Al llarg del temps la roca, i el gel, i l'aigua... Tot plegat va anar rosegant la roca amb aquesta forma d'olla que hom pot apreciar a la fotografia (abaix a la dreta encara es pot veure la roca que possiblement va produïr aquest fenòmen).

Això sí, tot envoltat per una intensa vegetació que combina a la perfecció amb les tonalitats grises de la roca.

El nostre tour incluía una aturada per degustar els típics Waffles noruecs a un encantador paratge a la riba del Fiord amb unes vistes com aquesta.
I aquí vaig començar amb un repte: posar els peus en remull a tota aigua que es posés a tir. I l'aigua del Fjord de Lyse va ser a primera.

Tot són aficions. ;)
I em podeu creure! No feia calor! Si no mirau-me! Anava amb màniga llarga!
Una altra de les atraccions més famoses és la roca del púlpito (Preikestolen), un cortado espectacular que hay sobre el fiordo de Lyse, un mirador natural cuya forma recuerda a los púlpitos que hay en las iglesias, de ahí su nombre. En su punto más alto es una caída libre directa sobre el fiordo de 604 m. 

En un paratge així no pot faltar un salt d'aigua, i els simpátics guies del tour 'tourístic' en barca es varen apropar a un d'aquests salts d'aigua (el de la foto) amb l'objectiu de agafar-ne un parell de litres amb un recipient especial i oferir a tots els passatgers uan degustació d'aigua natural 'noruega'. 



L'atracció inesperada del dia va ser l'aparició d'un parell de foques d'aigua dolça (o nútries, encara no ho sé molt bé, no em va quedar clar). Encara que a la fotografia no s'hi veu clar, n'hi havia dues, presumiblement mare i fill. 
La nostra última parada abans d'iniciar el retorn a la nostra nau, va ser portar un parell de branques d'un arbre concret (un menjar exquisit, es veu) a un parell de cabres monteses que s'han convertit en una atracció molt peculiar. Elles tenen la dura tasca de ser una atracció turística que viu de les branques que els operadors de les barques agafan especialment per a elles i així satisfer als seus passatgers. Un negoci rodó per a tots.

El trajecte de tornada fins al creuer ens va deixar més de 50 fotografies impressionants, de les quals n'he seleccionat algunes que expressen la sensació d'inmensitat, i alhora la sensació d'estar en un lloc tancat: encara que sembli mentida, cap allà al fons hi ha la sortida a la mar gran.


També es pot veure que el dia que va fer no fou precisament assoleiat, però val a dir que l'escala de tonalitats blanques i grises fa del paisatge una obra d'art sublim on l'elecció dels colors no és aleatòria.






A qui no li agradaria tenir una caseta d'estiu en aquesta riba? Clar que a l'hivern ja a no faria tanta gràcia!
Abans de tornar a embarcar tinguèrem la oportunitat de passejar pels colorits carrers d'Stavanger a la recerca d'una connexió a Internet per tal d'actualitzar el blog i enviar un email als parents per avisar-los de que tot anava bé.

I així va arribar la nit, després d'un dia molt intens, molt relaxant i formidablement interessant.
A les 18h el MSC Orquestra salpava en direcció a Flaam (o Flöm). Entre sopar, el teatre i uns còctels amb els nostres amics del sopar, vàrem esgotar les poques piles que ens quedàven i decidírem deixar que la nit ens portés al següent punt del nostre itinerari.


CONTINUARÁ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada